El robot de cirurgia laparoscòpica Bitrack, desenvolupat per l’empresa catalana Rob Surgical Systems, i l’investigador Alberto Sanfeliu han estat els principals protagonistes dels Premis Nit de la Robòtica 2026. Els guardons, lliurats al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, reconeixen, respectivament, un projecte d’innovació en cirurgia robòtica i una trajectòria científica destacada en l’àmbit de la robòtica i els sistemes intel·ligents.

La dotzena edició de la trobada, organitzada pel Grup de Treball de Robòtica de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha reunit més de 150 professionals i representants d’un sector que agrupa prop d’un centenar d’empreses a Catalunya.

El robot quirúrgic Bitrack i l’investigador Alberto Sanfeliu són els dos guardonats de la Nit de la Robòtica 2026, que reconeix la innovació tecnològica i l’excel·lència científica a Catalunya.

El Premi Projecte de l’Any ha distingit Bitrack per la seva aportació a la precisió i l’eficiència dels procediments quirúrgics, mentre que el Premi Nit de la Robòtica a la Trajectòria Professional ha reconegut Alberto Sanfeliu, professor emèrit de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Bitrack, un robot quirúrgic desenvolupat a Catalunya

Bitrack és un sistema de cirurgia laparoscòpica desenvolupat per Rob Surgical Systems, una empresa derivada (spin-off) de la UPC i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). El projecte ha estat distingit per la seva capacitat de millorar les operacions quirúrgiques mitjançant un disseny flexible i d’alta precisió.

Entre els seus principals avantatges hi ha la reducció dels temps de preparació de les intervencions i la necessitat de menys espai al quiròfan en comparació amb altres sistemes. Aquestes característiques busquen facilitar la incorporació de la cirurgia robòtica a l’entorn hospitalari i millorar-ne l’operativa.

Bitrack ha obtingut la certificació CE per a operacions d’urologia i és el primer sistema robòtic de la Unió Europea a aconseguir-la.  

El projecte ha assolit una fita destacada amb l’obtenció, el juliol del 2026, de la certificació CE per a operacions d’urologia, concedida per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Segons l’organització dels premis, Bitrack és el primer sistema robòtic de la Unió Europea a aconseguir aquesta certificació.

El jurat ha valorat el projecte com una mostra de la capacitat de Catalunya per desenvolupar tecnologia robòtica competitiva internacionalment. El guardó posa en relleu el potencial de l’ecosistema català per traslladar la recerca i la innovació al desenvolupament de solucions aplicades a la pràctica clínica.

Alberto Sanfeliu, una trajectòria vinculada a la recerca i la formació

El segon guardó ha recaigut en Alberto Sanfeliu, professor emèrit de l’IRI, en reconeixement de les seves contribucions a la robòtica industrial i mòbil, la visió per computador i el desenvolupament de sistemes intel·ligents.

Doctor en enginyeria industrial per la UPC des del 1982, Sanfeliu ha dirigit l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial i el Departament de Control Automàtic de la UPC, a més de liderar la línia de recerca en robòtica mòbil. També ha estat responsable científic de la unitat d’excel·lència María de Maeztu de l’IRI.

Alberto Sanfeliu rep el Premi Nit de la Robòtica a la Trajectòria Professional pels seus avenços en robòtica mòbil, visió per computador i sistemes intel·ligents.

La seva activitat investigadora comprèn àmbits com el reconeixement de patrons, la navegació social i la interacció entre persones i robots. Al llarg de la seva trajectòria, ha liderat o participat en 61 projectes de recerca i desenvolupament, 26 dels quals europeus, i acumula més d’11.700 citacions científiques. A més, és l’únic assessor europeu del govern japonès en l’àmbit de la robòtica, segons l’organització.

El jurat ha destacat especialment la seva capacitat per connectar la recerca fonamental amb l’experimentació i el desenvolupament tecnològic. També ha reconegut la seva tasca formativa, que ha contribuït a crear una xarxa internacional d’investigadors i col·laboradors que actualment treballen en universitats, centres tecnològics i empreses d’arreu del món.

La robòtica humanoide, protagonista de la jornada

La Nit de la Robòtica també ha comptat amb la participació de Lluís Sentís, catedràtic a The University of Texas at Austin i especialista en robòtica humanoide i sistemes centrats en les persones. Com a ponent convidat, ha defensat la democratització de la tecnologia i la possibilitat que les eines d’intel·ligència artificial facilitin el desenvolupament de sistemes robòtics complexos.

“Avui dia qualsevol persona pot programar i construir un sistema complex com un robot humanoide des de zero gràcies a eines d’IA d’accés universal com Gemini 4“, ha afirmat Sentís. Segons l’investigador, aquesta accessibilitat pot afavorir la creació de comunitats capaces de produir localment solucions tecnològiques adaptades a necessitats específiques i amb pressupostos reduïts.

Lluís Sentís defensa que la intel·ligència artificial pot democratitzar la robòtica humanoide i facilitar la construcció de robots a mida.

El ponent també ha apuntat que la previsió de cinc milions de robots humanoides per al 2030 està relacionada amb reptes socials pendents, com l’envelliment autònom, la soledat i la cura de les famílies.

La trobada s’ha tancat amb el lliurament dels guardons a càrrec de Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball i conseller delegat d’ACCIÓ. La dotzena edició dels premis ha posat així el focus en dues dimensions complementàries del sector: la capacitat de convertir la recerca en aplicacions industrials i sanitàries, i la importància de mantenir una base científica sòlida per impulsar el futur de la robòtica.