5 científiques catalanes que avui marquen el futur de la recerca

Del laboratori a l’espai, de la genòmica a la robòtica: cinc referents que demostren que el talent científic català també parla en femení.

Sergio Cabanelas Alcaide

5 científiques catalanes que avui marquen el futur de la recerca
5 científiques catalanes que avui marquen el futur de la recerca | Muntatge propi

Cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una jornada impulsada per les Nacions Unides per reconèixer la contribució de les dones al progrés científic i tecnològic i, sobretot, per fomentar vocacions entre nenes i joves.

Més enllà de les xifres —que encara evidencien desigualtats en molts àmbits STEM—, Catalunya compta amb referents científics femenins de primer nivell internacional. Investigadores que lideren equips, impulsen avenços disruptius i contribueixen a situar el país en el mapa global de la recerca.

En destaquem cinc que, des d’àmbits molt diversos, estan transformant la ciència contemporània.

Núria López-Bigas, desxifrant el genoma del càncer

Especialista en genòmica computacional, Núria López-Bigas dirigeix un dels grups de referència internacional en l’estudi de les mutacions que causen tumors. Professora ICREA vinculada a la Universitat Pompeu Fabra i actualment a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha desenvolupat eines computacionals clau per identificar mutacions conductores del càncer.

Núria López Bigas, referent internacional en genòmica del càncer, desenvolupa eines per identificar mutacions clau en milers de tumors | Cedida

El seu equip ha analitzat milers de tumors de múltiples òrgans per entendre per què determinades mutacions s’acumulen en punts concrets del genoma. La seva recerca és fonamental per avançar cap a una medicina de precisió real, capaç de personalitzar diagnòstics i tractaments oncològics.

Carme Torras, intel·ligència artificial amb consciència ètica

Matemàtica, investigadora en robòtica i també escriptora, Carme Torras és una de les veus més sòlides en el debat sobre les implicacions socials de la intel·ligència artificial.

Carme Torras,  pionera en robòtica i intel·ligència artificial, impulsa el debat ètic sobre les tecnologies del futur | Cedida

Professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), treballa en manipulació robòtica i assistència a persones, però també reflexiona activament sobre els dilemes ètics que plantegen les noves tecnologies. La seva trajectòria combina recerca d’alt nivell amb divulgació i pensament crític, una combinació cada vegada més necessària en l’era de la IA.

Anna Veiga, pionera en reproducció assistida

Biòloga especialitzada en embriologia clínica i genètica reproductiva, Anna Veiga és una de les figures clau en el desenvolupament de la reproducció assistida a l’Estat.

Anna Veiga, especialista en reproducció assistida i cèl·lules mare, ha obert camí en biomedicina i bioètica | Cedida

Amb més de 280 publicacions científiques i guardons com la Creu de Sant Jordi o la Medalla Narcís Monturiol, ha dedicat la seva carrera a la recerca en cèl·lules mare i a les aplicacions clíniques en malalties degeneratives. La seva tasca ha contribuït tant al progrés biomèdic com al debat bioètic al voltant de la vida i la ciència.

Sílvia Osuna, enzims a la carta per a una indústria més sostenible

Investigadora ICREA a la Universitat de Girona, Sílvia Osuna lidera el grup CompBioLab a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi.

El seu camp d’especialització és el disseny computacional d’enzims capaços d’accelerar reaccions químiques amb aplicacions industrials i farmacèutiques. Desenvolupa simulacions per ordinador per crear biocatalitzadors més eficients i sostenibles, una línia de recerca amb impacte directe en la química verda i la producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna, pionera en química computacional, dissenya enzims “a la carta” per fer més eficient la producció de fàrmacs | Cedida

Premiada amb el Premi Princesa de Girona d’Investigació i el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, és un dels noms propis de la nova generació científica catalana.

Carme Jordi, mirant les estrelles des de Catalunya

Astrofísica i doctora en Física, Carme Jordi ha participat en missions espacials de l’Agència Espacial Europea com Hipparcos i Gaia, centrades en l’astrometria de precisió.

Carme Jordi, astrònoma clau en missions com Gaia de l’ESA, estudia les estrelles per entendre millor l’univers | Cedida

La seva recerca contribueix a determinar paràmetres fonamentals d’estrelles i cúmuls estel·lars, aportant dades clau per entendre l’estructura i evolució de la Via Làctia. Forma part de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de l’Institut de Ciències del Cosmos, consolidant la presència catalana en projectes científics internacionals de gran abast.

Referents que obren camí

Aquestes cinc investigadores representen només una part del talent científic femení del país. Des de la genòmica fins a la robòtica, passant per la biomedicina, la química computacional o l’astrofísica, demostren que la recerca feta a Catalunya és competitiva, diversa i amb impacte global.

El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència no és només una commemoració simbòlica. És un recordatori que el futur científic necessita tot el talent disponible. I això implica garantir que nenes i joves puguin veure’s reflectides en referents com aquests.

Perquè visibilitzar és el primer pas per transformar.