Quan pensem en les persones que estan definint el futur de la tecnologia, quins noms ens venen al cap? Qui protagonitza les conferències sobre intel·ligència artificial? A qui recorren els mitjans quan busquen una veu experta en ciberseguretat? Qui apareix als debats sobre innovació i transformació digital?

La resposta no sempre reflecteix la realitat del talent que tenim al nostre país. I aquest és precisament un dels reptes que encara tenim pendents: no només necessitem més dones en tecnologia, sinó que necessitem veure, escoltar i reconèixer les que ja hi són.

El talent existeix. La bretxa també.

Segons el Baròmetre de la DonaTIC a Catalunya 2026, elaborat pel Cercle Tecnològic, les dones representen només el 21,8% de les persones especialistes TIC i ocupen el 19,7% dels càrrecs de direcció general de les empreses tecnològiques catalanes.

Aquestes xifres ens recorden que encara tenim molta feina per fer. Però també ens conviden a plantejar una altra pregunta: què passa amb les dones que ja treballen al sector? Quines oportunitats tenen per desenvolupar-se, liderar projectes, participar en les decisions estratègiques i esdevenir veus reconegudes?

“No només necessitem més dones en tecnologia, sinó que necessitem veure, escoltar i reconèixer les que ja hi són.”

Perquè la bretxa de gènere no es manifesta únicament en qui accedeix a una professió, sinó també en qui aconsegueix progressar i tenir influència.

No podem aspirar a allò que no sabem que és possible

Els referents tenen un paper fonamental en la construcció de les nostres aspiracions. Quan una nena coneix una enginyera, una investigadora en intel·ligència artificial o una emprenedora tecnològica, amplia la seva percepció del que pot arribar a ser. Però els referents no són importants només per a les noves generacions.

També ho són per a una professional que es planteja assumir una responsabilitat més gran, per a una dona que vol emprendre un projecte tecnològic o per a una experta que encara no ha trobat els espais on compartir el seu coneixement.

Els referents no només inspiren vocacions. També contribueixen a ampliar les possibilitats que imaginem per a la nostra carrera professional.

“Els referents no només inspiren vocacions. També contribueixen a ampliar les possibilitats que imaginem per a la nostra carrera professional.” 

I aquí voldria trencar un mite: per ser referent no cal dirigir una multinacional ni tenir milers de seguidors a LinkedIn. Una referent és també aquella professional que, amb el seu coneixement i trajectòria, pot inspirar, orientar o obrir camí a altres persones.

Necessitem referents diversos, propers i reals. Dones amb trajectòries diferents, que també hagin afrontat dubtes, dificultats i canvis professionals.

Ser referent és també una manera d'actuar

Amb aquesta convicció hem impulsat, des de l'Instituto Más Mujeres, la segona edició del directori 100 Dones TIC Referents a Catalunya 2026.

Hem volgut posar nom, rostre i trajectòria a cent professionals que contribueixen al desenvolupament tecnològic del nostre país: investigadores, enginyeres, emprenedores, directives i expertes en diferents disciplines tecnològiques.

No són les úniques cent dones que mereixen ser reconegudes. Són cent exemples de tot el talent que existeix i que sovint no té la projecció que mereix.

“Una referent inspira. Una referent que comparteix, connecta i amplifica pot contribuir a transformar.” 

Però si alguna cosa m'ha fet reflexionar aquesta iniciativa, i especialment la trobada que vam celebrar, és que ser referent no hauria de ser només un reconeixement, sinó també una oportunitat per impulsar la transformació.

Ser referent significa que la teva trajectòria pot inspirar altres persones. Però crec que el veritable potencial apareix quan decidim fer un pas més: compartir allò que sabem, escoltar altres veus, amplificar les aportacions d'altres professionals, generar connexions i contribuir a obrir espais que abans no existien.

Perquè de poc serveix que una dona aconsegueixi visibilitat si aquesta visibilitat no contribueix, d'alguna manera, a ampliar les oportunitats col·lectives.

No es tracta d'exigir que cada dona que arriba a una posició de reconeixement hagi de carregar amb la responsabilitat de canviar el sector. Es tracta de reconèixer el poder que té cadascuna de nosaltres, des del nostre espai d'influència, per contribuir a fer que altres dones també puguin avançar. Una referent inspira. Una referent que comparteix, connecta i amplifica pot contribuir a transformar.

De la visibilitat individual a la força col·lectiva

Aquesta és també la filosofia que hi ha darrere del lema d'aquesta edició: «Les ments brillants no competeixen. Col·laboren.» En un sector en què les dones encara són minoria, construir xarxes professionals és especialment rellevant.

M'agrada parlar de femplificació: la capacitat d'amplificar la veu, el talent i les aportacions d'altres dones. És recomanar una experta quan ens demanen una ponent. És reconèixer públicament la contribució d'una companya. És compartir coneixement, facilitar una connexió o donar visibilitat a un projecte que mereix ser conegut.

“Les organitzacions també decideixen qui té veu, a qui reconeixen com a expert i qui participa en els espais d’influència.”

Són accions que poden semblar petites, però que, multiplicades, tenen capacitat de transformar la manera com es distribueixen el reconeixement i les oportunitats.

La visibilitat no ha de ser una competició per ocupar un espai limitat. També pot ser una manera de fer que aquest espai sigui més gran per a tothom.

La visibilitat no pot ser només responsabilitat de les dones

Durant anys hem animat les professionals a treballar la seva marca personal, comunicar millor els assoliments i atrevir-se a ocupar espais de visibilitat. I tot això és important. Però seria un error traslladar exclusivament a les dones la responsabilitat de superar la seva invisibilitat.

Les organitzacions també decideixen qui té veu, a qui reconeixen com a expert i qui participa en els espais d'influència.

“L’èxit no hauria de ser aconseguir que cent dones siguin reconegudes com a referents, sinó contribuir a crear un ecosistema on cada vegada n’hi hagi més i on totes tinguin l’oportunitat de ser escoltades.”

Quan una empresa organitza un congrés, a qui convida com a ponent? Quan presenta un projecte innovador, qui n'explica els resultats? Quan busca persones per representar-la en un fòrum tecnològic, quins noms apareixen primer? Aquestes decisions contribueixen a construir el mapa de referents del sector.

Per això, les empreses també han d'assumir un paper actiu identificant les expertes dels seus equips, donant projecció a les seves aportacions i facilitant que participin en espais estratègics.

El canvi real comença quan multipliquem les veus

Catalunya té talent femení capaç de liderar els grans reptes tecnològics del nostre temps. El que necessitem és continuar generant les condicions perquè aquest talent sigui reconegut, escoltat i tingui capacitat d'incidència.

El directori de les 100 Dones TIC Referents és una aportació en aquesta direcció. Però el canvi real no vindrà d'una llista, d'un reconeixement o d'un esdeveniment puntual.

Vindrà quan aquesta visibilitat es tradueixi en connexions, reconeixement, participació i oportunitats. Quan qui ja té veu contribueixi a amplificar-ne d'altres. I quan les organitzacions entenguin que fer visible el talent també forma part de la seva responsabilitat.

Perquè l'èxit no hauria de ser aconseguir que cent dones siguin reconegudes com a referents, sinó contribuir a crear un ecosistema on cada vegada n'hi hagi més i on totes tinguin l'oportunitat de ser escoltades.

I voldria acabar amb una pregunta: A qui estàs ajudant a fer visible, més enllà de tu mateix/a? Potser és aquí on comença la transformació.