Pocs mitjans artístics han tingut una relació tan estreta amb els robots i els entorns futuristes com el manga. Els exemples es compten per desenes, i són especialment abundants en les primeres dècades de vida del còmic japonès: Astroboy, Akira, Mazinger Z, GUNNM… Fins i tot obres més costumistes i tan nostrades com Doraemon són protagonitzades per autòmats. Però els robots no ho són tot: el medi també ha explorat el passat i present de la tecnologia des de múltiples òptiques, fins i tot des de mirades nostàlgiques. Amb la notòria expansió que ha experimentat la publicació de manga a l’Estat espanyol d’ençà de la pandèmia ens han arribat noves obres que s’acosten a la temàtica des de diversos gèneres, algunes d’elles també en català. Així que, aprofitant la celebració del 29è Manga Barcelona, us portem sis còmics en què la tecnologia és protagonista d’una forma o altra.

Borregos en la Red

Avui internet és una ramificació gairebé indissoluble de la nostra vida personal i professional, però a finals dels 90, quan va començar la seva expansió comercial, era encara un món misteriós per explorar. En aquesta època se situa Borregos en la Red, un còmic que ens transporta al Japó rural del 1999 a través dels ulls de la Megu Umeno, una estudiant de secundària. La Megu és una gran fan del videojoc Crystal Land, però no té ningú amb qui parlar-ne. Això és així fins que, després de fer-se amiga d’una companya de classe, aquesta li ensenya com funcionen els ordinadors i li descobreix l’existència de fòrums dedicats a aficionats d’una temàtica concreta, com el joc en qüestió.

L’obra de Hiro Shibara recorda amb nostàlgia i un cert romanticisme aquest període, representant amb cura els ordinadors i els portals web d’abans dels 2000. La internet d’aleshores és narrada com un món màgic a través de les mirades entusiastes dels seus protagonistes, però tampoc s’amaga d’ocultar-ne els perills, com les dinàmiques de grup que s’originen entre desconeguts a la xarxa. Recopilada originalment en quatre volums editats entre 2018 i 2019, el manga és editat en castellà per Mangaline a l’Estat espanyol en una versió de dos volums dobles, el primer dels quals ja es troba disponible.

Breve Historia del Robo Sapiens

Generalment, quan pensem en històries protagonitzades per robots, els futurs que plantegen se situen dins d’un horitzó temporal relativament imaginable, com a molt, de dos o tres segles més enllà. Poques obres s’atreveixen a fer l’exercici de projecció de Breve historia del Robo sapiens, un còmic que enceta al segle XXI per narrar-nos un trajecte de 25.000 anys en un únic volum.

Publicat a Espanya per Héroes de Papel, el manga de Toranosuke Shimada explica, al llarg dels seus 13 capítols, com la societat humana ha anat evolucionant des de la invenció i estandardització dels androides. El que al principi semblen un conjunt d’històries desconnectades, a poc a poc van traçant llaços i ens fan adonar de la percepció temporal i els processos mentals que passen per les ments dels robots. Definit com un manga “romàntic-futurista”, l’aspecte més interessant de l’obra és com plasma el pas del temps i els efectes que aquest té en els protagonistes. Amb molt poques paraules i un dibuix molt minimalista, Shimada aconsegueix centrar el protagonisme en les màquines mentre, de fons, ens va explicant què ha passat amb la humanitat durant tots aquests mil·lennis.

Fool Night

Fa 100 anys que uns foscos núvols tapen el sol i han convertit la vida de la Terra en un etern i fosc hivern. Bona part dels organismes vegetals han mort i, per culpa d’això, la humanitat pateix per obtenir oxigen. Tanmateix, els científics arriben a una solució: un procés anomenat florificació a través del qual, implantant una llavor en un cos humà, la persona en qüestió es converteix en una planta capaç de sobreviure i produir oxigen en aquest entorn. Per qüestions morals, la florificació només s’aplica a aquelles persones que ho sol·licitin específicament i puguin acreditar una malaltia terminal o una causa de mort pròxima, a les quals se’ls compensa econòmicament perquè visquin sense problemes el temps que els queda fins a la transformació. Però com afectarà això a una societat empobrida i necessitada?

Aquesta és precisament la situació en què es troba el protagonista de Fool Night, en Toshirō Kamiya, un jove de 26 anys sense estudis superiors que malviu amb la seva mare i que, per diverses circumstàncies, acaba participant en el procés. Després de l’operació, en Toshirō es trobarà amb una habilitat que fins aleshores no havia aconseguit ningú: la capacitat de parlar amb les persones que ja s’han convertit en plantes. A partir d’aquí, el manga de Kasumi Yasuda enceta una història encara en marxa que, a través de diversos casos, anirà retratant la realitat econòmica en què viu aquesta societat assolada per una catàstrofe climàtica ja irreversible. L’obra és editada a l’Estat per Milky Way Ediciones en castellà, amb sis volums ja publicats en data d’aquest article.

Leviatán

En un món on els viatges intergalàctics fa temps que són una realitat, un grup de saquejadors espacials es topen amb les ruïnes del Leviatán, una enorme nau espacial que es creia desapareguda des de feia dècades. Allà, un dels pirates troba un diari personal que narra els successos que van dur al vaixell al seu estat actual: en ple viatge escolar, un atac extern inutilitza la sala de màquines i les reserves d’oxigen del transport, de manera que els alumnes i els professors queden bloquejats en un espai amb una quantitat limitada d’aire. Només els queden unes hores si no acut ningú al seu rescat, però hi ha un petit bri d’esperança: el vaixell compta amb una càpsula d’hibernació antiga que podria garantir la supervivència d’una única persona.

El manga de Shiro Kuroi, publicat originalment a França, ens planteja un escenari de ciència-ficció futurista per narrar una història de terror a l’estil d’El senyor de les mosques, en què un grup d’adolescents haurà de trobar la manera de sobreviure en un entorn inhòspit i amb un temporitzador al darrere. Al principi, qui descobreix l’extrema situació límit en què es troben tots és el professor encarregat, però dos joves de la classe, entre els quals es troba el narrador del diari, se n’assabenten al mateix temps. La tensió per mantenir el secret i assegurar-se la supervivència posarà a prova les relacions entre els diversos personatges. L’obra està composta per tres volums i s’ha estrenat recentment en castellà a Espanya de la mà de Distrito Manga, el segell especialitzat de Penguin Random House.

Neon Genesis Evangelion

15 anys després del Segon Impacte, una catàstrofe succeïda a l’Antàrtida que va suposar la mort de la meitat de la població del planeta, un adolescent anomenat Shinji Ikari és cridat pel seu pare a Tòquio-3 perquè condueixi un enorme robot i lluiti contra els àngels, uns éssers que venen a destruir el món. Després d’haver perdut la mare i viure una vida solitària amb uns parents, el jove es veu forçat per la situació i acaba implicat en una guerra plena d’interessos personals i complots secrets. Fortament inspirada per obres com Mobile Suite Gundam, que representen la cruesa de la guerra en escenaris de ciència-ficció, Neon Genesis Evangelion aposta per una mirada més intimista, centrant el protagonisme en la gestió emocional que nois i noies de 14 anys fan dels seus traumes personals i de la seva implicació en el conflicte.

El cas d’Evangelion és força curiós, ja que forma part de la minoria d’obres japoneses en què l’adaptació fa el camí invers a l’original; és a dir, que l’anime és l’obra primigènia i el manga, la seva derivada. Però no patiu, perquè el seu dibuixant, Yoshiyuki Sadamoto, és un dels fundadors de l’estudi d’animació GAINAX i dissenyador de personatges de l’obra ideada per Hideaki Anno. El manga és una versió molt fidel de la versió animada, i els seus set volums dobles —14 en l’obra original— estan plens d’il·lustracions ben detallades d’uns dels robots humanoides més coneguts de la ficció oriental. Començada a publicar al Japó el 1995 (10 mesos abans de l’inici de l’emissió de la sèrie animada), el manga va ser llicenciat a Espanya el 1997 per Norma Editorial, i recentment la mateixa companyia l’ha reeditat en una versió col·leccionista, també disponible en català —en data de publicació d’aquest article, hi ha tres volums publicats—.

Pluto

Lluny queda ja el final de la 39a Guerra de l’Àsia Central i l’aprovació de la Llei Robòtica, amb la qual humans i robots viuen en harmonia en una societat que accepta els androides com uns membres més. Tanmateix, l’inici d’una sèrie d’assassinats, començant per l’estimat robot Montblanc, encén totes les alarmes. El perpetrador és humà o màquina? Els androides estan programats per no poder fer mal a les persones, una regla que s’ha complert al peu de la lletra, amb una única excepció… Un cas que l’inspector de l’Europol Gesicht —qui també és un robot— haurà d’investigar per trobar el culpable.

Pluto és una de les obres més singulars del reconegut mangaka Naoki Urasawa, autor de les aclamades Monster i 20th Century Boys —i també de Yawara!, l’anime del qual ens va arribar a Catalunya com a Cinturó Negre—, ja que es tracta d’una reinvenció de l’Astroboy d’Osamu Tezuka, el “déu del manga”. De la mà de Takashi Nagasaki, Urasawa reinventa un dels episodis del nen robot i el porta al seu propi estil, situant l’inspector Gesicht com a protagonista i narrant la història amb la seva característica narrativa, plena de misteris, tensió i girs argumentals. Un dels aspectes especialment interessants de l’obra és el tractament que es fa dels robots: unes màquines dissenyades per assemblar-se cada vegada més als humans, tant en les seves fortaleses com en les seves debilitats. Els androides de Pluto treballen, tenen família i mengen encara que no ho necessitin, així que on es troba la línia que els separa dels humans? Ja finalitzat, el manga compta amb vuit volums, editats tots en castellà per Planeta Cómic, i enguany ha rebut una aclamada adaptació animada que es pot veure a Netflix.