La Diada de les TIC 2026 reivindica el paper de Catalunya en el desenvolupament tecnològic europeu

La trobada, celebrada al World Trade Center de Barcelona, posa el focus en la responsabilitat digital i els reptes de la IA, la connectivitat i la sobirania tecnològica.

Categories:

Redacció

La Diada de les TIC 2026 posa el focus en la responsabilitat digital i els reptes de la IA, la connectivitat i la sobirania tecnològica.
La Diada de les TIC 2026 posa el focus en la responsabilitat digital i els reptes de la IA, la connectivitat i la sobirania tecnològica. | Cedida

La Diada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) 2026 reuneix aquesta setmana al World Trade Center de Barcelona representants d’empreses, institucions, administracions, universitats i entitats de l’ecosistema tecnològic català. Sota el lema "Tecnologia amb propòsit: el repte de la responsabilitat digital", la trobada, organitzada per GRAUSTIC, posa sobre la taula com orientar el desenvolupament tecnològic cap a un impacte positiu i sostenible, en un context marcat per l’expansió de la intel·ligència artificial (IA).

El programa s’estructura en sis grans àmbits: comunicació i cultura; coneixement, recerca i talent; governança, ètica i responsabilitat; infraestructures i sobirania digital; societat i benestar, i tecnologia, indústria i empresa. A través de taules de debat, entrevistes i experiències immersives, la Diada aborda qüestions que van des de l’aplicació de la IA a les empreses fins als seus efectes en l’educació, la salut, el periodisme, l’ocupació o la vida quotidiana.

La inauguració ha comptat amb la participació del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha reivindicat l’ambició de Catalunya de tenir un paper destacat en el desenvolupament de tecnologies estratègiques com la intel·ligència artificial, la computació avançada i la ciberseguretat. Entre les iniciatives que ha destacat hi ha la candidatura catalana per acollir una gigafactoria europea d’IA a Móra la Nova, l’ampliació de la xarxa pública de fibra òptica i la transformació digital de l’Administració.

La Diada de les TIC 2026 reuneix a Barcelona els principals actors de l’ecosistema digital per debatre el futur de la tecnologia i el seu impacte en la societat.

"No volem ser un país només connectat digitalment, sinó també territorialment; les noves eines amplien les capacitats de la IA, però ens correspon decidir amb quina finalitat les utilitzem", ha afirmat Dalmau. El conseller també ha defensat que les administracions han de disposar de les seves pròpies dades per tenir capacitat de decisió, cooperació i resposta davant els canvis de l’entorn internacional.

Infraestructures, indústria i sobirania tecnològica

Entre els projectes que ha posat en valor el Govern hi ha el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica, que ja supera els 8.000 quilòmetres, i la prova d’i2CAT, que ha aconseguit establir una connexió mòbil 5G directa amb el satèl·lit 6GStarLab. Aquesta fita, desenvolupada amb tecnologia de comunicacions no terrestres, obre la porta a ampliar la cobertura en zones remotes i mantenir les comunicacions en situacions d’emergència.

Dalmau ha vinculat aquests avenços amb l’objectiu de situar Catalunya a l’avantguarda europea de les telecomunicacions i les infraestructures digitals. En aquest sentit, ha defensat la candidatura de Móra la Nova per acollir una de les gigafactories d’intel·ligència artificial que la Unió Europea vol impulsar per reforçar la seva capacitat de computació i autonomia tecnològica.

El Govern reivindica les infraestructures digitals, el desplegament de fibra pública i la recerca en comunicacions per reforçar la sobirania tecnològica de Catalunya.

Aquesta dimensió també es reflecteix en diverses taules del programa, que aborden la cursa per construir centres de dades, el futur de l’energia necessària per alimentar la IA i el control dels xips i les infraestructures digitals. La robòtica, l’automatització industrial i l’aplicació de la IA als processos empresarials completen el bloc dedicat a la transformació de la indústria i l’economia. També s’hi plantegen qüestions com la tecnologia dual i la defensa en el nou escenari europeu, o el potencial de la tecnologia per afrontar reptes com l’habitatge, el turisme i l’agroalimentació.

La dimensió europea ha estat present en la intervenció d’Ángel García Castillejo, vicepresident de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). García Castillejo ha advertit que el debat social i regulador ha d’avançar al mateix ritme que la innovació i ha plantejat la necessitat de definir què es vol permetre fer a la IA. També ha defensat que Europa necessita més inversió en centres de dades, talent i innovació, així com més col·laboració entre els seus actors.

Governança, confiança i responsabilitat en l’ús de la IA

La regulació i la confiança digital són altres dels grans eixos de la Diada. El programa planteja qui ha de governar la intel·ligència artificial, com protegir la societat connectada i quines garanties cal establir perquè les noves tecnologies respectin els drets de les persones. També s’hi aborda la seguretat ciutadana en un entorn cada vegada més digital i el paper de les administracions públiques en l’adopció d’aquestes eines.

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha defensat que l’ús de la IA a les administracions públiques s’ha de basar en la transparència, la traçabilitat i la supervisió humana. També ha reivindicat que aquesta tecnologia ha de reforçar les capacitats dels treballadors públics i contribuir a una "intel·ligència col·lectiva".

La governança de la intel·ligència artificial, la regulació i la confiança digital centren bona part del debat sobre com garantir una innovació responsable.

Per la seva banda, el vicepresident de la CNMC ha reivindicat el paper dels reguladors en la protecció dels drets de la ciutadania i en la generació de confiança per a les empreses innovadores. La qüestió de la responsabilitat també s’ha abordat des de la perspectiva de la societat, amb debats sobre els límits de la IA i les condicions per desplegar-la de manera segura.

Comunicació, educació i pensament crític davant la transformació digital

L’impacte de la tecnologia en la manera com les persones s’informen, aprenen i es relacionen ocupa una part destacada del programa. La Diada dedica sessions al periodisme en l’era de la IA, la desinformació, la cultura i el pensament crític, així com al paper dels mitjans de comunicació en la construcció de confiança.

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha reivindicat la necessitat de disposar d’infraestructures i entorns digitals de confiança, especialment davant la desinformació i la polarització. També ha defensat que els mitjans públics han de ser referents i garantir que l’adopció de la IA no reprodueixi biaixos discriminatoris.

La trobada aborda l’impacte de la tecnologia en àmbits com la salut, l’educació, el periodisme, la seguretat, l’habitatge i la indústria.

L’educació és un altre dels àmbits centrals, amb debats sobre com ensenyar en un context en què la IA pot accedir i generar grans quantitats d’informació, com protegir els adolescents en l’entorn digital i quin futur imaginen els joves. També es planteja com evolucionarà el talent professional i quines competències continuaran sent pròpies de les persones davant l’automatització i la generació de continguts per part de les màquines.

En aquest sentit, Emili Rubió, gerent de l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT), ha posat l’accent en la necessitat de formar perfils tecnològics multidisciplinaris, que combinin coneixements tècnics amb competències en pensament crític, filosofia i ètica. També ha destacat la importància de retenir el talent per no perdre capacitat d’innovació.

Salut, benestar i els límits de la tecnologia

La relació entre tecnologia i qualitat de vida també centra diverses sessions. El programa inclou debats sobre l’aplicació de la IA a la salut, la protecció dels adolescents, el futur de les finances digitals i les possibilitats de la tecnologia per millorar els serveis i l’entorn urbà. També incorpora qüestions de més abast, com el transhumanisme i les implicacions dels avenços en el genoma humà.

La ciutat intel·ligent i la manera com viurem d’aquí a deu anys completen aquesta mirada sobre l’impacte de la innovació en la vida quotidiana. A més, la trobada planteja el paper de la tecnologia en àmbits com el turisme, l’habitatge i l’agroalimentació, sectors en què la digitalització pot transformar processos i serveis.

Recerca, talent i noves fronteres tecnològiques

La Diada també posa el focus aquest any en les capacitats de recerca i en la preparació del país per als canvis tecnològics que vindran. Entre les qüestions que es debaten hi ha el paper de les universitats en la generació de coneixement, el futur dels professionals TIC davant la IA, el lideratge femení en el sector tecnològic i les possibilitats de la computació quàntica.

La secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, ha destacat la fortalesa de l’ecosistema tecnològic català, amb un teixit empresarial permeable a la innovació i capacitats de recerca consolidades. Galindo ha assenyalat les estratègies Catalunya IA 2030 i Catalunya Espai 2030 com a instruments per facilitar que les empreses incorporin tecnologies avançades de manera responsable, reforcin la competitivitat i generin noves oportunitats. També ha remarcat la importància de disposar de talent digital qualificat.

El talent, la recerca i la formació en competències digitals emergeixen com a factors clau per afrontar els reptes tecnològics i reforçar la competitivitat del país.

El programa inclou, a més, una experiència immersiva interactiva de realitat virtual i un espai dedicat a la cultura i la humanització de la tecnologia. Aquestes activitats volen explorar noves formes de comunicació i col·laboració i situar les persones al centre de la transformació digital.

La Diada de les TIC es tanca amb el lliurament dels Premis d’Innovació Digital de Catalunya, que reconeixen iniciatives impulsades des del país en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. La trobada vol consolidar-se com un espai de connexió de l’ecosistema tecnològic català i de debat sobre com afrontar els reptes de la transformació digital amb criteris de responsabilitat, confiança i autonomia.