Fa ben poc que, estrictament parlant, un dels jocs més importants i populars sota el meu parer va fer anys. Bé, el meu parer, i la seva posició número u indiscutible en el rànquing de videojocs més venuts, amb 300 milions de còpies, a més de 100 milions de distància respecte del segon classificat, i 140 milions de jugadors actius mensuals. Com ja diu el títol, es tracta de Minecraft. Tot i que ja arribo una mica tard, i hi ha molts jocs que van fent aniversaris, per aquest sempre val la pena dedicar unes línies celebrant la seva longevitat.

En un context en què sovint al videojoc se li dona la culpa de tot el que té a veure amb els nens i els joves, sempre tenim a mà Minecraft com contraexemple. Que no vol dir que no calgui una visió crítica amb certs mals vicis de la indústria, que n’hi ha, però dona una certa pau d’esperit tenir jocs amb un component educatiu, sense oblidar l’enfocament d’aventura i experimental que ha de tenir un bon joc, amb diferents estils que s’adapten al gust de tothom. Una aposta segura quan ha de jugar la quitxalla.

“En un context en què sovint al videojoc se li dona la culpa de tot el que té a veure amb els nens i els joves, sempre tenim a mà 'Minecraft' com contraexemple”

Si bé es considera que Minecraft es va publicar oficialment l’any 2011, estem al seu 15è aniversari (per això he dit “estrictament parlant”), ja que Mojang Studios el va llançar originalment l'any 2009 en algunes versions privades. Des del punt de vista purament tecnològic, un aspecte interessant era que estava programat en llenguatge Java, per la capacitat multiplataforma d’aquest llenguatge, cosa no excessivament habitual en jocs comercials. A partir d’aquí, aniria guanyant popularitat fins a la sonada adquisició per part de Microsoft l’any 2014, per 2.400 milions de dòlars ni més ni menys. Aquest fet també fa rellevant celebrar aquest aniversari en concret, ja que és realment molt d’agrair que Microsoft no hagi estat capaç de malaguanyar-lo, perquè d’altres productes o companyies adquirides no han estat tan afortunades (vegeu Arkane Austin o Tango Gameworks, fa com qui diu quatre dies… i ja ni parlaré de Nokia!).

L’estratègia de plantejar un joc amb un component educatiu, com a valor afegit, no és pas quelcom nou a la indústria. Ja durant l’aparició dels primers microordinadors als anys 80, quan algunes companyies encara no tenien clar el potencial d’això dels “videojocs”, estudis com la mateixa Konami els hi donaven una volta com a producte educatiu per poder vendre el maquinari i els jocs a les escoles. Després, apareixerien estudis focalitzats en aquesta visió, com Humunguous Entertainment, fundat per Ron Gilbert, creador de la saga Monkey Island. Però potser la gràcia de Minecraft és que, a priori, no es va crear amb un enfocament exclusivament educatiu. Aquest aspecte el van identificar els mateixos jugadors a posteriori i els desenvolupadors van saber aprofitar aquesta oportunitat molt bé de cara a comercialitzar el joc. Per exemple, oferint llicències educatives, cosa que més jocs haurien de tenir present (i que ja he dit abans).

“’Minecraft’ no es va crear amb un enfocament exclusivament educatiu, el van identificar els mateixos jugadors ‘a posteriori’”

En aquest sentit, com a investigador i educador, Minecraft és una eina rellevant, ja que s’han fet força estudis científics sobre la seva aplicació a l’aula (amb diferents graus de qualitat, és clar). No s’està parlant per parlar! Si anem a Google Scholar, una cerca en dona més de 56.000 resultats, que comencen des del 2011. Si mirem bases de dades científiques més rellevants, a la Web of Science en podem trobar 305, i a Scopus, 829 (comptant que poden haver-hi repeticions). De totes maneres, per mi el més divertit i el que sempre em treu un somriure des del punt de vista formal i acadèmic són les discussions sobre si Minecraft és un joc o una joguina. Les definicions formals de “joc” estableixen que aquests estan estructurats amb unes regles, i tenen un objectiu i una condició de victòria o derrota, però Minecraft, tot i tenir regles, és una capsa de sorra on pots fer el que vols (mode supervivència a part). És més Lego que Monopoly. Ara bé, pobre de qui digui que usar Minecraft a l’aula és gamificació. És Aprenentatge Basat en Joc (ABJ), no em busqueu les pessigolles per aquí. Sí, jo també tinc les meves manies i obsessions d’acadèmic.

Per tant, esperem que Minecraft duri molts anys més, i sobretot, que segueixi essent rellevant aquesta clara connexió entre videojocs i educació. Però no com un simple sentiment, sempre amb el suport de la recerca al darrere.