Consultora sènior TIC a Sopra Steria i membre de les 100 Dones TIC Referents a Catalunya 2026.

La transformació digital no comença amb la tecnologia

"No es tracta d’incorporar més tecnologia, sinó de resoldre millor els problemes de les persones."

Imaginem una Administració que incorpora una nova plataforma, automatitza processos i comença a utilitzar intel·ligència artificial. La tecnologia funciona i el projecte es lliura dins del termini i del pressupost. Tot sembla un èxit. Però hi ha una pregunta incòmoda: hem resolt realment el problema que ens va portar fins aquí?

Potser la ciutadania continua fent les mateixes gestions, aportant documents que l’Administració ja té o consultant diferents canals per obtenir una resposta. Potser els professionals continuen dedicant hores a tasques repetitives. O potser hem automatitzat un procediment que, abans de res, necessitava ser revisat.

“La transformació digital no comença quan ens preguntem què podem implementar, sinó quan ens atrevim a qüestionar què necessitem canviar.”

Vivim un moment en què la tecnologia evoluciona més de pressa que la capacitat de moltes organitzacions per adaptar-s’hi. La intel·ligència artificial i l’automatització obren oportunitats extraordinàries, però també ens exposen a un risc: confondre innovació amb incorporació de tecnologia.

La transformació digital no comença quan ens preguntem què podem implementar, sinó quan ens atrevim a qüestionar què necessitem canviar.

Digitalitzar no és transformar

Incorporar tecnologia és sovint la part més visible d’un projecte. Transformar una organització és molt més complex: implica revisar processos, qüestionar inèrcies, connectar equips i, de vegades, acceptar que la solució no passa per desenvolupar res de nou.

Davant d’un repte tecnològic, hauríem de començar per quatre preguntes: què no funciona?, a qui afecta?, què necessitem millorar? i com sabrem que ho hem aconseguit?

“Abans d’automatitzar, potser cal simplificar. Abans de desenvolupar, potser cal escoltar.”

En l’Administració pública, aquestes preguntes són especialment rellevants. La transformació digital condiciona la manera com la ciutadania accedeix als serveis, exerceix els seus drets i es relaciona amb les institucions.

Una gestió més senzilla o un tràmit que deixa de demanar informació innecessària poden tenir més impacte que una plataforma tecnològicament sofisticada.

De vegades, el problema no és la manca de tecnologia, sinó un procediment massa complex, una responsabilitat poc definida o una coordinació insuficient. Afegir una eina pot acabar digitalitzant la mateixa dificultat que ja existia.

Abans d’automatitzar, potser cal simplificar. Abans de desenvolupar, potser cal escoltar. I abans d’invertir, cal assegurar-nos que intentem resoldre el problema adequat. Perquè innovar no sempre significa fer més. De vegades, significa deixar de fer allò que ja no té sentit.

El factor que no apareix als plecs: les persones

Les organitzacions públiques són complexes. Hi conviuen necessitats diverses, responsabilitats compartides i equips amb prioritats diferents. Una transformació real exigeix connectar totes aquestes peces.

Una necessitat funcional no sempre arriba als equips tècnics amb tota la seva complexitat. Una solució ben dissenyada no sempre respon a les expectatives de les persones usuàries. Per això, la coordinació no és una capa administrativa que acompanya el projecte: és una de les condicions perquè funcioni.

La meva experiència en la gestió de projectes TIC a l’Administració pública, des d’una formació en Ciències Polítiques i de l’Administració, m’ha permès constatar el valor d’aquesta mirada transversal. Entendre com funcionen les institucions i com es relacionen els diferents actors ajuda a connectar les necessitats amb les solucions.

“La tecnologia no transforma l’Administració: ho fa la decisió de canviar allò que no funciona.”

La transformació digital necessita coneixement tecnològic, però també comunicació, comprensió de les organitzacions i diversitat de perspectives. Això implica reconèixer el valor de perfils professionals diferents i avançar cap a lideratges més plurals, en què les dones participin activament tant en l’execució com en la definició de prioritats i la presa de decisions.

No és només una qüestió de representació. És una oportunitat per ampliar els punts de vista, enriquir les preguntes i identificar necessitats que podrien quedar fora del focus. Al capdavall, transformar també significa decidir quins problemes mereixen atenció i a qui volem beneficiar.

Un projecte lliurat no és necessàriament un problema resolt

Els terminis, els pressupostos i els lliurables són imprescindibles, però completar un projecte correctament no significa haver assolit el seu propòsit.

Podem lliurar una aplicació impecable sense simplificar cap gestió, o desplegar una eina d’automatització sense reduir la càrrega de treball. Complir els requisits tècnics no garanteix generar el canvi esperat.

Per evitar-ho, l’impacte s’ha de definir des de l’inici. Cal establir què volem millorar i com ho mesurarem: menys temps dedicat a una gestió, menys errors, menys passos, més accessibilitat o una millor experiència per a la ciutadania.

“Digitalitzar no és transformar: el canvi real comença quan deixem de fer allò que no té sentit.”

Aquesta responsabilitat no pot recaure exclusivament en els equips tecnològics. L’èxit depèn de decisions compartides entre els responsables dels serveis, els equips tècnics, els òrgans directius i les persones usuàries. El lliurament marca el final d’un projecte; el valor generat és el que justifica haver-lo fet.

Aquesta distinció serà encara més important amb l’expansió de la intel·ligència artificial. Quan sigui cada vegada més fàcil automatitzar tasques i desenvolupar solucions, el repte no serà només saber què podem fer, sinó decidir què val la pena fer i amb quin impacte.

Una Administració més digital no hauria de ser més complicada

La transformació digital no es pot mesurar només pel nombre de plataformes implantades o els processos automatitzats. També cal valorar si simplifica la relació amb la ciutadania, millora els serveis i facilita la feina dels professionals públics.

Això requereix organitzacions capaces de qüestionar-se, equips que coneguin les eines i entenguin les persones, i lideratges que sàpiguen escoltar perspectives diferents i assumir la responsabilitat dels resultats.

“El lliurament marca el final d’un projecte; el valor generat és el que justifica haver-lo fet.”

La pròxima vegada que ens plantegem un nou projecte tecnològic, fem una pausa: què volem millorar?, per a qui? i quina evidència ens demostrarà que ho hem aconseguit?

Perquè la tecnologia, per si sola, no transforma res. Som les persones les que decidim com utilitzar-la, quins problemes volem resoldre i quin valor volem aportar a la societat.

La transformació digital no comença amb la tecnologia. Comença quan deixem de preguntar-nos què podem fer i comencem a decidir què val la pena canviar.

Aquesta tribuna forma part de Veus de les 100 Dones TIC Referents a Catalunya, una col·laboració entre MetaData i l'Instituto Más Mujeres per donar veu a professionals expertes del sector tecnològic.