Els 10 reportatges més llegits del 2025
La prohibició de les pantalles a les aules i la presència de la IA en sectors com el trànsit o la gestió forestal han estat els temes que més han interessat a la ciutadania
Categories:
El 2025 al que acomiadarem en els pròxims dies ha tingut durant molts mesos un intens debat sobre la prohibició de les pantalles a les aules. També ha estat un any en què la intel·ligència artificial (IA) ha estès els seus tentacles en molts àmbits en els quals ara fa uns anys no ho feia: el trànsit, la contractació, la gestió forestal o el tractament de la diabetis; entre d’altres. A MetaData hem tractat tots aquests temes en profunditat a través dels reportatges i aquí us deixem una selecció dels 10 més llegits.
1. Entre prohibir i educar: dia zero sense les pantalles a l’aula
A mitjans de juny, el Departament d’Educació va anunciar que es prohibiria totalment l’ús dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents a les etapes obligatòries, inclosa l’ESO. També començaran a eliminar de forma progressiva les tauletes i pissarres digitals a educació infantil. Aquestes mesures s’emmarquen dins del que es va anomenar pla de digitalització responsable, que revisa l’ús de dispositius tecnològics i els efectes en l’aprenentatge, el rendiment i la salut dels joves i els infants. “Tots els agents educatius haurien d’assumir la importància de formar a les noves generacions en fer un bon ús de la tecnologia i deixar de culpar-la de totes aquelles coses que no funcionen en l’educació actual”, reflexiona la catedràtica de Tecnologia Educativa del departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i especialista en tecnologies aplicades a l’educació, Mercè Gisbert. “Una educació, en sentit ampli, ha d’implicar a les escoles, a les famílies i a la mateixa societat; i és que no hem d’oblidar que vivim en una societat tecnològica que no canviarà i que, per tant, ha de formar els ciutadans perquè s’hi puguin desenvolupar”, afegeix.
2. La contractació laboral, en mans dels algoritmes?
Cercar feina és, des de fa ja més d’una dècada, una de les moltes tasques que han migrat, per complet, a l’entorn digital. La gran majoria d’ocupacions tenen el primer contacte a través d’internet, ja sigui en la pàgina web de la mateixa companyia contractant, les xarxes socials, els portals especialitzats en ocupació o d’altres. Un dels fenòmens que va en augment en aquest àmbit és la presència de la intel·ligència artificial (IA) en l’àrea de recursos humans, una eina que busca facilitar als treballadors el procés de tria i agilitzar els passos per acabar trobant el perfil ideal. “Amb l’auge de les persones en cerca de feina, el volum de les candidatures pot ser immanejable sense tecnologia”, exposa la cap de personal de Viterbit, Cristina Castiblanque, una de les companyies que ofereixen aquests serveis, “la IA permet estalviar temps, millorar la qualitat de les contractacions i oferir una millor experiència als reclutadors i als candidats”.
3. Néixer al segle XXI no convalida la mecanografia
“Tu ets jove, segur que ho entens millor que jo”. Moltes persones que ara es troben a la vintena o la trentena hauran rebut aquesta frase alguna vegada quan tocava configurar els canals de televisió, fer alguna gestió amb l’ordinador o solucionar un problema del telèfon mòbil. L’equiparació de les noves generacions al domini tecnològic és una creença que s’ha estès de manera generalitzada, especialment gràcies a conceptes com el de nadiu digital. Tanmateix, ja fa anys que es recullen veus tant del món educatiu com de l’empresarial que alerten que, potser, les noves generacions no controlen la tecnologia tant com ens pensàvem.
4. Generació beta: nascuts amb la IA sota el braç
Les criatures nascudes a partir del 2025 formen part de la generació beta i ja són considerades com el primer grup social que haurà nascut amb la intel·ligència artificial. Les teories sobre l’estil de vida i de consum, la mena de relacions que establiran o el seu posicionament respecte de preocupacions actuals com el canvi climàtic són diverses, però totes tenen un element comú: els algoritmes seran un element normalitzat en la seva quotidianitat. I és que, per a ells, el concepte nadius digitals ja no tindrà la càrrega que ho ha tingut per als millennials, que des de ben petits han tingut a l’abast ordinadors i telèfons, sinó que la seva relació amb la tecnologia vindrà marcada pel posicionament en termes d’ètica i salut digital de les generacions actuals.
5. La IA agafa el volant per combatre la sinistralitat a les carreteres catalanes
A Catalunya, durant el primer trimestre de 2025 han mort 41 persones a la xarxa viària interurbana catalana. Aquestes dades del Servei Català de Trànsit (SCT), que empitjoren els registres de l’any passat, demostren que la sinistralitat és una de les grans problemàtiques a les quals s’ha de fer front. L’objectiu de l’organisme encarregat de dissenyar i executar les polítiques de seguretat viària no és altre que rebaixar la xifra a 87 morts l’any 2030 i que el 2050 el nombre total sigui zero. Una de les vies per aconseguir que el nombre d’accidents vagi a la baixa no és altra que fer ús de la tecnologia més puntera, com és el cas de la intel·ligència artificial (IA), sobretot, com a eina predictiva.
6. La cursa pel 6G: la nova frontera de la connectivitat mòbil
El concepte 5G, la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil, va començar a aparèixer a finals de 2014. Deu anys després, a Catalunya i segons indiquen dades de la Unió Europea, el 95% de les àrees poblades del nostre territori disposen d’aquest tipus de cobertura. Mentre s’espera que arribi definitivament a tots els usuaris a finals de 2027, ja ha aparegut en escena el 6G, un dels grans protagonistes de l’última edició de Mobile World Congress. “Amb la definició de 5G es va canviar una mica la visió d’assolir velocitats de transmissió més altes i es van definir tres tipus de serveis: la xarxa havia de ser capaç de donar servei a velocitats molt altes, a una gran quantitat de dispositius i a uns dispositius que requerien molt baixa latència i una fiabilitat enorme”, apunta el professor del departament d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferran Adelantado, “ara, la tecnologia 6G es construeix a partir d’aquesta xarxa, flexible per disseny i per donar resposta a nous casos d’ús”.
7. La tecnologia que monitora el son
A una persona adulta se li recomana dormir entre set i nou hores al dia, una xifra que creix en adolescents i edats infantils. El son és quelcom fonamental pel benestar físic, mental i social de qualsevol individu, però no tothom li destina el temps necessari a aquesta activitat. De fet, segons l’estudi anual de la Societat Espanyola de Neurologia, fins al 48% de la població de l’Estat espanyol pateix dificultats per iniciar i mantenir uns bons estàndards. Existeixen prop d’un centenar de trastorns vinculats a aquesta manca de descans i, des de fa unes dècades, els avenços tecnològics han esdevingut un company de viatge en el diagnòstic i el tractament dels pacients. “La tecnologia és bàsica i contínuament estem al corrent de les últimes novetats”, reconeix el doctor especialitzat en neurofisiologia clínica i codirector de la unitat del son Dr. Estivill de l’Hospital Universitari General de Catalunya, Eduard Estivill, “el que fem, en definitiva, és analitzar les diferents funcions que passen mentre dormim”.
8. El ‘big data’, un aliat decisiu en el món de l’esport
L’habilitat tècnica, l’estratègia o la mentalitat competitiva són tres característiques indissociables de qualsevol esportista o equip professional. En aquesta equació, des de fa uns anys, ha agafat cada cop més força la gestió massiva de dades, coneguda altrament com a big data, que combinades amb la tecnologia informàtica tracta aquestes informacions de manera adequada per poder extreure conclusions que arribin a ser útils també en el camp de l’esport. “Fins ara havíem basat les decisions en la percepció, l’experiència i l’opinió; i aquestes hipòtesis que tenen els entrenadors s’han de contrastar amb informació quantitativa”, explica el doctor en Estadística i professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), Martí Casals.
9. Sensors, IA i química verda: la tecnologia per a una gestió intel·ligent dels boscos
Catalunya ha viscut enguany el pitjor inici de temporada d’incendis dels últims 15 anys. La xifra ja supera les 9.700 hectàrees cremades a mitjans de juliol i es va acabar el mes de juny amb el doble de focs (1.059) en comparació amb el 2024 (464). Una bona gestió forestal esdevé clau per evitar arribar a aquestes situacions i des d’organitzacions com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) es treballa per donar eines tecnològiques i nous processos als actors per fer la millor prevenció possible. Així ho explica el responsable de negocis Hub Forestal del CTFC, Mario Beltrán: “Desenvolupem uns nous usos de la tecnologia que ja existeix i noves metodologies per posar a disposició de l’administració les eines necessàries per a una millor gestió dels incendis”.
10. Algoritmes i insulina intel·ligent: present i futur del tractament de la diabetis
A Catalunya, més de 630.000 persones pateixen diabetis, una xifra que representa el 9% de la població de 15 anys o més, segons assenyala l’última enquesta de salut de Catalunya (ESCA), de l’any 2022. La diabetis és una malaltia crònica metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa, un sucre que actua com a font d’energia per tal de dur a terme els processos vitals. Aquesta patologia requereix un bon control per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini, sobretot, les conegudes com a pujades o baixades de sucre. Des de fa uns anys, la tecnologia ha esdevingut un aliat indissociable per als pacients, sobretot en el tractament i el control, com es mostra en els sensors o els anomenats pàncrees artificials.