El concepte 5G, la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil, va començar a aparèixer a finals de 2014. Deu anys després, a Catalunya i segons indiquen dades de la Unió Europea, el 95% de les àrees poblades del nostre territori disposen d’aquest tipus de cobertura. Mentre s’espera que arribi definitivament a tots els usuaris a finals de 2027, ja ha aparegut en escena el 6G, un dels grans protagonistes de l’última edició de Mobile World Congress. “Amb la definició de 5G es va canviar una mica la visió d’assolir velocitats de transmissió més altes i es van definir tres tipus de serveis: la xarxa havia de ser capaç de donar servei a velocitats molt altes, a una gran quantitat de dispositius i a uns dispositius que requerien molt baixa latència i una fiabilitat enorme”, apunta el professor del departament d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferran Adelantado, “ara, la tecnologia 6G es construeix a partir d’aquesta xarxa, flexible per disseny i per donar resposta a nous casos d’ús”.

Segons Adelantado, el principal objectiu d’aquesta connectivitat és “ser més global” i “donar resposta a noves necessitats, tant actuals com futures”. Entre els reptes marcats hi ha el fet de proporcionar una comunicació immersiva, que pugui fer front a aplicacions com ara la realitat estesa o l'holografia; o la possibilitat d’establir una interrelació massiva de dispositius IoT (internet de les coses), sobre tot aplicat en el camp de la logística. A més a més, cal destacar altres escenaris com la connectivitat ubiqua, que permeti integrar la xarxa terrestre i satel·lital; la integració de comunicació i sensòria, que estableixi un pont entre el món físic i digital com en els bessons digitals; o la intel·ligència artificial i comunicació, que ofereixi una computació distribuïda, per exemple, amb la conducció autònoma de vehicles.

Implementació a llarg termini

La flexibilitat és un dels principals atributs que se li atorga al 6G. “Vol ser capaç de donar servei a aplicacions completament diferents i això, a escala tecnològica, és molt complex”, explica el professor de la UOC, “òbviament, l’alt grau de flexibilitat també comporta una major complexitat en la gestió i orquestració dels recursos de la xarxa, que és un dels grans reptes d’aquesta tecnologia”. Una de les companyies que ho confirma és Vodafone, que ja comença a treballar en la seva futura implementació. “El principal desafiament radica en la complexitat que implica crear xarxes de major velocitat i menor latència, assegurant una connectivitat fiable en l'àmbit global”, explica el director d’enginyeria de xarxa de Vodafone Espanya, Javier García, que reclama una gestió òptima de l’espectre de freqüència i integrar la IA en l’administració de la xarxa per tal de maximitzar el seu rendiment.

Adelantado: “L’alt grau de flexibilitat del 6G comporta una major complexitat en la gestió i orquestració dels recursos de la xarxa, que és un dels grans reptes d’aquesta tecnologia”

Per la seva banda, Telefónica, i segons recorda la gerent d’innovació d’accés ràdio, Maite Aparicio, encara s’està en fase de recol·lecció de requisits per la següent evolució de la tecnologia mòbil i que el procés d’estandardització gairebé ni ha començat. “Algunes de les barreres més rellevants que trobarem seran les limitacions tecnològiques pel que fa al hardware, l’eficiència energètica, l’estandardització global o les palanques tècniques que permetin monetitzar les inversions”, destaca. Alhora avisa que “afrontar aquests reptes requerirà esforços col·lectius d’actors de la indústria, l’acadèmia, els responsables polítics i els organismes reguladors”.

Posar una data en el que 6G serà una realitat és un terreny pantanós per a moltes empreses, però Javier García, desvela que “el consens de la indústria és que arribi per a la majoria de la població al voltant de la dècada de 2030”, ja que de moment s’estan duent a terme proves i experiments en entorns controlats, però el seu desplegament massiu encara no està a l’horitzó. Per aquest precís motiu, l’objectiu d’empreses com Vodafone i Telefónica és seguir treballant a estendre el 5G per tot el territori de l’estat espanyol, on encara no s’ha assolit un percentatge com el que ja presenta Catalunya, del 95%.

Una oportunitat per altres tecnologies

Maite Aparicio opina que “en proporcionar una major velocitat i menor latència, es permetrà desenvolupar aplicacions que requereixen un processament de dades en temps real”. Entre les tecnologies que menciona hi ha els vehicles autònoms, la cirurgia remota o l’automatització avançada. “Avui en dia tenim experiències de tota mena, però quan la societat faci una demanda massiva de tot això, les xarxes hauran de canalitzar aquestes demandes afegint noves prestacions”, i posa com a exemple vivències com les de realitat augmentada (RA), realitat virtual (RV), realitat mixta (RM), sensors, maquinària industrial o noves capacitats de detecció i comunicació.

Tecnologies com els vehicles autònoms, la cirurgia remota o l’automatització avançada es poden beneficiar gràcies a la velocitat més elevada i la menor latència

“La IA, com en molts altres àmbits, jugarà un paper clau en el 6G i ha d’esdevenir un pilar d’aquesta nova tecnologia”, comenta Ferran Adelantado. De fet, el professor va més enllà i opina que aquesta xarxa ha de tenir una IA nativa: “Això vol dir que la intel·ligència artificial no ha de ser una tecnologia utilitzada a la xarxa, sinó que ha de ser part integrant de la xarxa. Fixem-nos que hi ha aplicacions que requereixen l’ús de la IA, com ara els vehicles autònoms o la realitat estesa, i la xarxa 6G ha de ser capaç de permetre l’execució d’aquests algoritmes, computacionalment costosos, de manera distribuïda”. A més a més, apunta que si es vol explotar la flexibilitat de manera òptima, els algoritmes guanyen molta importància en el moment de gestionar la xarxa de manera autònoma i sense la intervenció humana.

Una de les tecnologies que es pot consolidar de forma definitiva amb aquesta xarxa, segons Javier García, és l'internet de les coses. “A mesura que augmenta el nombre de dispositius connectats a les llars, com electrodomèstics intel·ligents, sensors de seguretat o assistents de veu; es necessita una xarxa capaç de manejar aquestes connexions simultànies sense comprometre la velocitat ni l’estabilitat”, explica. Tot i que el 5G ha significat un gran avenç en aquest sentit, des de Vodafone s’espera que vagi molt més enllà, amb velocitats 100 vegades superior. “Això permetrà interaccions en temps real i una millor sincronització entre dispositius, alhora que es faran passes endavant en relació amb l’eficiència energètica i es podran desenvolupar noves aplicacions com la domòtica avançada”, preveu el director d’enginyeria.

La sostenibilitat i la seguretat: els grans reptes

Ferran Adelantado, en un article de la UOC que es va publicar l’any 2022, repassa els quatre reptes els quals ha de fer front el 6G: la seguretat, la sostenibilitat, l’adaptabilitat als canvis i l’altíssima connectivitat. “Fa tres anys ja podíem saber quines serien aproximadament les línies mestres en termes objectius, ja que la definició dels reptes d’una tecnologia es fan a llarg termini”, es reafirma. Entre els desafiaments, la sostenibilitat està en el punt de mira. “El 6G serà una tecnologia complexa que farà que ús de tecnologies que consumeixen energia, com ara la IA”, subratlla el professor, “treballarà en bandes de freqüència més altes, que té impacte en el consum energètic, però encara s’haurà de veure quin serà l’impacte real”. En aquest sentit, García aporta que, “aquestes tecnologies estan dissenyades per ser més eficients i optimitzar recursos i que, a la llarga, puguin contribuir a reduir la petjada de carboni”.

García: “El 6G, com altres tecnologies, són dissenyades per ser més eficients i optimitzar recursos i que, a la llarga, puguin contribuir a reduir la petjada de carboni”

La seguretat és un altre dels desafiaments de futur d’aquesta connectivitat i Maite Aparicio, de Telefónica, ho resumeix recordant que “l’augment de la superfície d’atac requereix un increment de mecanismes de seguretat”. Per això, reclama la necessitat d’avançar en quantum safe –criptografia postquàntica–, que es basa en la criptoagilitat i la tecnologia quàntica: “Es tracta de poder canviar ràpidament els algoritmes criptogràfics mitjançant l’actualització de protocols sense impactar en els sistemes, aplicacions o serveis existents”.