Les criatures nascudes a partir del 2025 formen part de la generació beta i ja són considerades com el primer grup social que haurà nascut amb la intel·ligència artificial. Les teories sobre l’estil de vida i de consum, la mena de relacions que establiran o el seu posicionament respecte de preocupacions actuals com el canvi climàtic són diverses, però totes tenen un element comú: els algoritmes seran un element normalitzat en la seva quotidianitat. I és que, per a ells, el concepte nadius digitals ja no tindrà la càrrega que ho ha tingut per als millennials, que des de ben petits han tingut a l’abast ordinadors i telèfons, sinó que la seva relació amb la tecnologia vindrà marcada pel posicionament en termes d’ètica i salut digital de les generacions actuals.

Els beta són la segona generació plenament nascuda al segle XXI. Els precedeixen els alfa, que van marcar una frontera amb els seus avantpassats amb l’ús de la primera lletra de l’alfabet grec; i els beta, amb la segona. En ambdós casos, la tecnologia és un element inherent al seu estil de vida, però amb una actitud que pot ser plenament oposada; i clarament allunyada de la dels seus pares i avis. Segons la doctora en Educació i docent d’Habilitats comunicatives, direcció de persones i intel·ligència emocional a la Universitat Europea de Madrid, Marta Abanades Sánchez, són una generació “de ple canvi”.

Una generació conscient

El primer tret que caracteritzarà aquesta generació és la consciència dels usos d’internet. En ser fills dels Y i els Z, considerats col·lectius habituats a les eines digitals, rebran una educació en l’entorn familiar més conscienciada amb els riscos de la xarxa. “Les mares i els pares tenen coneixements sobre dels perills i podran fer prevenció”, assenyala l’experta, “sabran com navegar, què poden trobar i tindran un escut davant les addiccions que genera la tecnologia i que avui ja estem veient: els seus progenitors”. Aquest context permetrà que creixin com la primera generació que viurà la tecnologia amb total normalitat, tot i que amb unes limitacions establertes de forma conscient i coherent gràcies als hàbits que s’hauran establert en un entorn segur com ho és el familiar.

Abanades: “Sabran com navegar, què poden trobar i tindran un escut davant les addiccions que genera la tecnologia i que avui ja estem veient: els seus progenitors”

La consolidació de la intel·ligència artificial es notarà en entorns com l’educatiu i el laboral. Les escoles, albira Abanades, incrementaran les restriccions pel que fa a usos dels dispositius i aniran a la baixa “les estratègies de màrqueting utilitzades fins ara per alguns centres per vendre l’ús de tauletes i ordinadors portàtils per a tothom com a reclam”. A més a més, tot anirà acompanyat d’un mètode pedagògic que tornarà al que hem deixat enrere: “L’escriptura de nou amb llapis, la lectura en veu alta, els exàmens orals, les activitats amb llibres de paper… anirem enrere allà on els mètodes tradicionals siguin beneficiosos i no vagin en detriment dels avantatges que la tecnologia ens ha portat”. La clau de tot es troba en una reducció raonada de l’exposició a les pantalles liderada per l’entorn familiar i mantinguda a les aules. En termes professionals, veuran reduïts dràsticament els processos més feixucs, i els assistents de veus i xatbots seran el primer contacte en molts espais: “En procés de selecció, sabran una màquina serà qui els avaluï primer i no els sorprendrà”.

Aquest retorn a la vida física també porta implícit un canvi en les relacions socials. Així com els xats de Terra o el Messenger van ser canals de comunicació clau per als seus pares i han derivat en espais com les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria electrònica en el cas dels més joves, els beta “augmentaran la interacció real amb les persones”. Segons la doctora, seran persones “connectades de forma exacerbada”, però també la primera generació que tindrà clara la definició de “relació digital”: “Ara no tenim clar què és, no sabem si ve determinada per les eines que utilitzen, per l’objectiu, pel contingut… ells s’encarregaran de donar-li un sentit”.

La generació beta valorarà molt més les relacions personals i reclamarà una vida més activa fora de l’entorn digital

Tal com apunten les previsions fetes pels experts, aquest futur paradigma derivarà en fills que demanaran explícitament als seus pares més activitats sense pantalles i a l’exterior, i donaran valor al temps compartit: “Més excursions, més sortides de cap de setmana, més estones amb els amics… la presencialitat tindrà un valor molt important”. Una tendència que ratificarà la necessitat creixent per part dels adults de desconnexió digital.

En termes laborals, els centres formatius hauran d’abordar el canvi amb més “educació emocional per cultivar la intel·ligència emocional”. Abanades afirma que es donarà en totes les edats, des dels més menuts fins a la universitat, i molt especialment en aquesta última etapa per formar els professionals que requerirà un mercat laboral en el qual les habilitats toves continuaran al capdavant. “La comunicació, l’empatia i la destresa social sempre ha estat molt ben valorada, però venim de generacions que posaven per davant les habilitats especialitzades per a l’entorn professional, i els beta tornaran a situar la intel·ligència transpersonal en una posició important”, apunta. En definitiva, buscaran “més autocontrol, autoconsciència, automotivació i autoregulació per cuidar més d’ells mateixos”.

Aquesta visió més ètica de tot el que els envolta també es donarà en termes de sostenibilitat i canvi climàtic. Vetllaran pel seu entorn i seran molt més crítics amb l’impacte de la tecnologia.

Els joves marquen el pas

No hi ha cap estudi metodològic que permeti fer prediccions amb dades objectives, però l’actitud que ja estan mostrant els més joves permet fer projeccions sobre cap a on anem. Segons el catedràtic d’Antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra Carles Feixa, existeixen dues socialitzacions: “La primària, que es dona en la infantesa i amb els pares o docents, i la secundària, en plena adolescència i entre iguals, que és en la qual arriben les innovacions”. És entre els joves que es troben en aquesta segona franja d’edat que ja s’està veient com la intel·ligència artificial arriba en forma de xarxes socials, de plataformes de generació de continguts com ChatGPT amb un caire lúdic i d’experiències transmèdia. “Una cosa és l’ús que es fa de la tecnologia en l’àmbit acadèmic, que és el que més utilitzem els adults, i una altra és la que arriba amb l’entreteniment, que és on més clarament es pot constatar si una innovació arrela”, assenyala. I la IA, fins al moment, ho està aconseguint.

De fet, que els joves siguin els encarregats d’abanderar el canvi és un patró que es repeteix al llarg de la història. Ho constata l’expert en antropologia, qui assenyala que els darrers 25 anys s’ha vist com ha anat en augment la seva participació en tests vinculats a novetats tecnològiques. “Si funcionava amb ells, passava a la societat. Va passar amb els jocs d’ordinador als 90; després, amb els telèfons intel·ligents; i després, amb les xarxes socials”, enumera, “la diferència és que ara ens trobem amb la pregunta de fins a quin punt els joves sabran controlar la IA, perquè no hem d’oblidar que hi ha interessos econòmics, d’empreses multinacionals i de grans poders rere d’elles”.

Feixa: "Cal un diàleg intergeneracional per aprendre conjuntament sobre les coses positives que aporta la tecnologia i sobre l’ús moderat i racional que se n’ha de fer”

Per tant, és indubtable que la generació beta conviurà amb els algoritmes amb naturalitat en tots els entorns, el que cal és veure quan i com començarà aquesta transició. Fins al moment, Feixa recomana posar els ulls en l’entorn educatiu i comprendre com està canviant: “Utilitzen ChatGPT de forma natural i això ens ha suposat parlar sobre els drets d’autor o de la contribució real que han fet els estudiants en un treball. Són debats necessaris i que s’han d’abordar amb una mirada àmplia, i tenint en compte que si les eines hi són, s’han de fer servir”. Per això, és totalment contrari a la prohibició dels dispositius a les aules. “Ni prohibicionisme ni acceptació total, hem de fomentar una actitud responsable, perquè les noves generacions són les que tenen més capacitat d’innovació i creativitat, el que cal és ajudar-los a tenir esperit crític”, insisteix.

Tota aquesta revolució no la veu com res sorprenent. Recorda l’arribada de la televisió i l’etiqueta de “comecocos” que se li va posar. “Avui ja és un element més a les llars”, rebla. I si llavors per als pares tants avenços podien suposar una gran revolució, creu que els pares de la futura generació beta sabran afrontar-ho amb una actitud diferent: “Hauran viscut l’arribada de la IA, i hauran sigut generacions ja digitals que hauran viscut molts canvis, serà important que ells facin un ús racional dels telèfons, dels ordinadors i de la IA perquè els més joves aprenguin a utilitzar aquestes eines des de l’exemple, no des del moralisme i els sermons”. “Cal un diàleg intergeneracional per aprendre conjuntament sobre les coses positives que aporta la tecnologia i sobre l’ús moderat i racional que se n’ha de fer”, conclou.