A una persona adulta se li recomana dormir entre set i nou hores al dia, una xifra que creix en adolescents i edats infantils. El son és quelcom fonamental pel benestar físic, mental i social de qualsevol individu, però no tothom li destina el temps necessari a aquesta activitat. De fet, segons l’estudi anual de la Societat Espanyola de Neurologia, fins al 48% de la població de l’Estat espanyol pateix dificultats per iniciar i mantenir uns bons estàndards. Existeixen prop d’un centenar de trastorns vinculats a aquesta manca de descans i, des de fa unes dècades, els avenços tecnològics han esdevingut un company de viatge en el diagnòstic i el tractament dels pacients. “La tecnologia és bàsica i contínuament estem al corrent de les últimes novetats”, reconeix el doctor especialitzat en neurofisiologia clínica i codirector de la unitat del son Dr. Estivill de l’Hospital Universitari General de Catalunya, Eduard Estivill, “el que fem, en definitiva, és analitzar les diferents funcions que passen mentre dormim”.

Les patologies més freqüents en la societat, segons apunta la doctora i cap de la unitat del son de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, Odile Romero, són les apnees de son —roncs i episodis repetits de disminució o cessament de la respiració— i els insomnis —la incapacitat d'iniciar o mantenir el son— tant en adults com en nens. Estivill, per la seva part, també afegeix a aquesta llista la somnolència excessiva, la narcolèpsia, les parasòmnies o el somnambulisme. “La veritat és que tenim un conjunt d’exemples amb totes les patologies, però és l’insomni la que està més vinculada a l’ús de les noves tecnologies, especialment en el canvi d’hàbits que s’ha produït”, afegeix, “tenim la guerra perduda amb l’ús del mòbil, no només perquè la llum afecta i no deixa fabricar la melatonina, l'hormona que regula els cicles de la son, sinó que també pels continguts que es visualitzen”.

Estudis específics del descans

“La tecnologia té molt pes en estudis neurofisiològics, els que mesuren l’eficiència de la son”, exposa el neuròleg i responsable de la unitat del son d'HM Nou Delfos, Rodrigo Rocamora, “no només ens parlen de la quantitat d’hores, sinó de la proporció que necessita cada pacient i de cadascuna de les fases del descans que assoleix”. Un bon exemple d’això és la polisomnografia que, tal com explica Romero, ajuda a captar els senyals biològics de la respiració, tant a nivell nasobucal com d'esforç toràcic i abdominal i la saturació d’oxigen d’un pacient d’apnea. Aquest tipus d’exploració, que es duu a terme a clíniques especialitzades, fa més de 40 anys que va aparèixer, però ha anat adaptant-se als nous temps. “El que abans eren senyals analògics, ara són digitals, i hem passat de les bandes de mercuri a les elèctriques”, especifica la cap de la unitat del son de la Vall d’Hebron, “s’han anat implementant nous sensors de registre i més qualitat dels senyals, però el que anem a buscar és el mateix, l’índex d’apnea”.

Romero: “En la polisomnografia actual s’han anat implementant nous sensors de registre de l’activitat i més qualitat dels senyals, però el que anem a buscar els professionals és el mateix de sempre, l’índex d’apnea”

La polisomnografia ajuda a tenir sota control les zones cerebrals i a detectar en quina de les diferents fases del son es troba la persona, sigui aquesta més superficial o més profunda. Estivill puntualitza que actualment també es poden registrar altres variables importants que passen mentre dormim com els batecs del cor, els canvis de respiració o el moviment de les cames. Un dels tractaments que ajuden a tenir un millor control sobre com es mou la persona al dormir és la videopolisomnografia, que consisteix també a analitzar tots els moviments. “Podem saber què és el que fa exactament un somnàmbul o com els nens fan el típic gronxament mentre dormen”, afegeix, “ens serveix per fer un diagnòstic diferencial”.

Per altra banda, hi ha els actímetres, que Estivill els defineix com “els aparells que ens ajuden a controlar el ritme circadiari —les oscil·lacions de les variables biològiques al llarg del dia— i que ens donen informacions molt valuoses”. De forma habitual, els dispositius que s’usen per a aquests tractaments tenen forma de rellotge i registren tota l'activitat que passa pel cos durant les 24 hores d’una setmana seguida. “No és un estudi del son que ens doni informació d’una sola jornada, és a dir la nit que ve a dormir el pacient a la clínica com en altres tractaments, sinó que ajuden a saber tot allò que succeeix durant tota la setmana i monitora l’activitat”, complementa el doctor especialitzat en neurofisiologia clínica. Un dels segments de la població que més l’usa són els esportistes d’elit, per saber si els beneficia més la pràctica nocturna o diürna i ajudar a optimitzar el rendiment.

Els actímetres, molt comuns en esportistes d’elit, són els aparells que ajuden a controlar el ritme circadiari i monitoren tota l’activitat que passa pel cos del pacient durant les 24 hores del dia durant una setmana seguida

La temperatura corporal és un aspecte clau en la regulació del son i en el diagnòstic de diverses patologies vinculades, ja que influeix directament en el ritme biològic intern, i l’escenari ideal d’un bon descans és evitar que hi hagi disminucions i augments constants. Romero assenyala que “seria important detectar la temperatura corporal interna i això implica sondes rectals, però pel que fa a recerca ens limitem a la temperatura cutània”. En contret, s’instal·len uns sensors coneguts com a iButtons, que determinen la temperatura, establint uns límits tant per dalt com per baix i que analitzen totes les variacions que es produeixen. “En aquests casos, com que no s'agafa la temperatura interna, s’han de tenir en compte altres factors com la llum o l’activitat que s’està duent a terme”, afegeix la doctora.

Aplicacions i dispositius mòbils

Des de fa uns anys, són comuns els dispositius capaços de donar informació als usuaris referents al seu descans. Per Rodrigo Rocamora, no ofereixen gran confiança encara: “Estan sortint al mercat diferents aparells com són els rellotges intel·ligents d’Apple Watch o Withings, que poden ajudar tot i tenir un alt grau d’inexactitud. Per exemple, el sistema no aconsegueix detectar si la persona que està estirada al llit està desperta i quieta o dormint. Per tant, no poden servir per calibrar la qualitat de son que té una persona, però sí que podrien ser importants en un futur sota tractament, per fer un control d’un medicament o teràpia”. En una mateixa línia va Eduard Estivill, que augura que seran bons els pròxims anus, però ara per ara “poden donar una informació orientativa i no són gaire recomanables per les persones obsessives, ja que el primer que fan quan es lleven és mirar les dades i aquestes molts cops són falses en confondre les diferents fases del son”. El doctor de l’Hospital Universitari General de Catalunya també apunta el pes creixent que tenen els anells, com Oura Ring, “que estan anant endavant amb això i la gent cada cop està més acostumada a tenir dades”. Per altra banda, Romero destaca que aquests dispositius han col·laborat a una major consciència social sobre la qualitat del descans. “La gent està molt més sensibilitzada a cuidar-la, ja que abans consideraven que dormir era perdre el temps”, complementa, “en el passat, sempre que s’havia de fer qualsevol cosa, el que es feia era restar temps de son i això anava en contra de la nostra salut”.

Rodrigo Rocamora: “Els rellotges intel·ligents no poden servir encara per calibrar la qualitat de son que té una persona, però sí que podrien ser importants en un futur sota tractament, per fer un control d’un medicament o teràpia”

La gestió de les dades, el gran repte

A causa dels estudis i aparells que tracten les patologies del son, s’arriben a generar un nombre molt elevat de dades. “Avui en dia tenim una gran quantitat d’informacions que anem recollint i interconnectant amb altres unitats del son”, reconeix Estivill, “ens basem en la metaanàlisi, que són el conjunt de dades de moltes fonts diferents i, gràcies a això, arribem a poder fer diagnòstics i a saber com millorar molts tractaments”. Així i tot, la gestió no és una tasca fàcil i els professionals s’ajuden d’eines com la intel·ligència artificial, que, com apunta Rocamora de HM Nou Delfos, “ens marcarà el futur i ja està present en diferents programes per arribar a gestionar un alt volum de paràmetres i poder fer troballes a partir diferents fonts”.