Els ciberatacs tornen a posar en evidència la vulnerabilitat de les infraestructures digitals i dels serveis connectats. En pocs dies, diversos incidents han afectat sectors molt diferents a Europa: pirates informàtics han manipulat els sistemes de refrigeració de supermercats de cinc països europeus i han provocat alteracions en la conservació d'aliments, mentre que la plataforma d'intercanvi de criptomonedes Binance ha patit el que s'ha descrit com el robatori més gran de criptoactius de la història.

Els dos episodis, que no s'han relacionat entre si, mostren com els atacs informàtics poden tenir conseqüències que van més enllà de l'entorn digital: des de pèrdues de productes i interrupcions operatives fins a la retirada massiva de fons per part dels clients i la pèrdua de confiança en els serveis afectats.

Atacs als sistemes de refrigeració de supermercats de cinc països

Supermercats de Bèlgica, Luxemburg, Suècia, Irlanda i els Països Baixos han patit una onada d'atacs contra els sistemes de refrigeració i congelació. Els incidents, registrats durant la matinada de diumenge a dilluns, han consistit en l'accés remot als equips connectats a internet per modificar-ne les temperatures o activar-ne els modes de descongelació.

A Bèlgica, els balanços comunicats inclouen una quarantena de supermercats Delhaize i quinze Carrefour. A Irlanda, tretze establiments SuperValu han registrat incidències, mentre que als Països Baixos s'han vist afectats disset negocis, principalment carnisseries i petites botigues. També s'han notificat problemes a Luxemburg i Suècia, tot i que no se n'ha concretat l'abast.

Supermercats de cinc països europeus han patit ciberatacs que han alterat els sistemes de refrigeració i congelació i han posat en risc la conservació dels aliments.

Les conseqüències han estat especialment visibles en la cadena de fred. Alguns comerços belgues han hagut de llençar mercaderies i d'altres han recorregut a camions frigorífics per conservar els aliments. A Irlanda, els productes refrigerats i congelats dels establiments afectats s'han retirat de la venda per precaució.

A Suècia, la cadena Coop ha informat que les temperatures d'alguns equips havien arribat fins als 50 graus. La principal cadena del país, Ica, també ha confirmat atacs en un nombre limitat de botigues. El Centre Nacional per a la Seguretat Cibernètica suec ha obert una investigació.

Un dels elements que es repeteixen en els incidents és la possible manca de protecció dels equips connectats. Als Països Baixos, el proveïdor Danfoss ha assenyalat que alguns dels sistemes afectats utilitzaven contrasenyes predeterminades i estaven connectats a xarxes sense les mesures de seguretat adequades. L'empresa havia advertit els clients a mitjans d’octubre i els havia recomanat desconnectar els equips d'internet o restringir-ne l'accés mitjançant xarxes segures.

Els incidents arriben després d'un atac similar a França, durant la nit de l'11 al 12 d'octubre, que va afectar els sistemes de refrigeració de centenars de supermercats de cadenes com Intermarché, Carrefour, Leclerc i Monoprix. La manipulació dels equips va obligar a destruir aliments i va provocar conats d'incendi, segons la Fiscalia de París. En aquell cas, alguns frigorífics van arribar als 50 graus durant sis hores i les pèrdues econòmiques del conjunt del sector es van estimar en desenes de milions d'euros.

Binance afronta retirades de 5.000 milions de dòlars

En paral·lel, Binance ha registrat retirades netes d'uns 4.900 milions de dòlars després de patir un ciberatac que va comportar el robatori de 6.300 milions de dòlars en criptomonedes. La sortida de fons equival aproximadament al 3% del valor dels actius que els usuaris tenien dipositats a la plataforma abans de l'incident.

L'atac va obligar la principal plataforma d'intercanvi de criptomonedes del món a bloquejar temporalment les retirades mentre intentava corregir la vulnerabilitat que havia permès l'accés als seus sistemes. Binance va reprendre els serveis diumenge, primer per als actius digitals, com l'ether o l'USDT, i posteriorment per als moviments en monedes tradicionals, com el dòlar.

Els usuaris de Binance han retirat prop de 4.900 milions de dòlars després del robatori de 6.300 milions en criptomonedes, atribuït per l’FBI al grup nord-coreà TraderTraitor.

L'FBI va atribuir l'operació a TraderTraitor, un grup de ciberdelinqüents vinculat a Corea del Nord. El règim nord-coreà ha estat relacionat en altres ocasions amb el robatori de criptoactius, una activitat que, segons les autoritats, serveix per obtenir recursos davant les sancions internacionals que pesen sobre el país.

Davant la magnitud de l'incident, Binance ha assegurat que cobrirà totes les pèrdues derivades de l'atac. La companyia ha constituït un fons equivalent al 95% dels actius sostrets, finançat amb ingressos propis i un fons d'emergència. Per recuperar el 5% restant, preveu adquirir les criptomonedes al mercat, un procés que pot requerir més temps.

La resposta dels usuaris evidencia, però, l'impacte que aquests incidents poden tenir en la confiança en les plataformes digitals. Amb més de 300 milions d'usuaris registrats el 2024 i uns 160.000 milions de dòlars en actius, Binance afronta ara el repte de recuperar la confiança dels clients després d'una de les vulneracions més importants del sector.

La seguretat dels sistemes connectats, al centre del debat

Els dos episodis afecten àmbits diferents, però comparteixen un element: la dependència de sistemes digitals connectats a internet que, si no estan prou protegits, poden convertir-se en una porta d'entrada per als atacants.

En el cas dels supermercats, la manipulació dels equips de refrigeració ha afectat directament l'operativa dels establiments i la conservació dels aliments. En el de Binance, el robatori ha posat a prova els mecanismes de seguretat d'una plataforma que custodia actius digitals de milers de milions de dòlars.

Els dos incidents evidencien la vulnerabilitat dels sistemes connectats a internet, des dels equips industrials dels comerços fins a les plataformes que gestionen actius digitals.

La successió d'incidents reforça la necessitat de protegir no només les xarxes informàtiques convencionals, sinó també els dispositius industrials, els sistemes de control i les infraestructures que sostenen serveis essencials. La ciberseguretat ja no és només una qüestió de protegir dades: també és una condició per garantir el funcionament de l'economia i dels serveis quotidians.