La comoditat, la flexibilitat geogràfica i l’oferta llaminera dels plans de dades il·limitades que proporcionen moltes companyies estan convertint el mòbil en un substitut del router i el subministrador principal d’accés a internet d’un nombre creixent d’usuaris. El fenomen del ‘tethering’ permet que el telèfon sigui un punt d’anclatge i comparteixi la connexió amb d’altres dispositius sense necessitat de disposar d’una wifi pròpia i amb independència de la ubicació.

La banda ampla fixa encara manté una quota de mercat indiscutible, però en els darrers quatre anys el consum de banda ampla mòbil a l’estat ha crescut dels 9,1 GB mensuals als gairebé 15, mentre que el tràfic de la tecnologia 5G ha augmentat un 54% interanual i representa ja un 23% del consum total, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i al Competència. Experts en connectivitat retraten les bondats i els punts febles de cada model de xarxa i es posen d’acord en que el wifi encara no corre perill de quedar relegat a un segon pla, malgrat les modes i el nomadisme digital.

La massificació, el gran repte del 5G

“Les empreses de telefonia s’engegarien un tret al peu si decidissin arraconar conscientment el wifi. La xarxa 5G juga amb dos elements limitats com el temps i les freqüències per anar encabint els usuaris i, a la vegada, ha de garantir que no s’interfereixin entre ells. No resulta econòmicament sostenible instal·lar cada cop més antenes properes als clients i el concepte de dades il·limitades és una mica enganyós o
directament psicològic. Si tothom en fes un ús infinit hi hauria un gran problema, però evidentment això no passa”, explica Sergi Abadal, director del grup de recerca en el camp de les nanoxarxes a la UPC i Premi Nacional d’Investigació per a joves l’any 2025.

Sergi Abadal (UPC): “Les operadores es dispararien al peu si decidissin arraconar el wifi. La xarxa 5G juga amb elements limitats com el temps i les freqüències per encabir els usuaris i no és econòmicament sostenible instal·lar cada cop més antenes”

“El wifi i les xarxes amb tecnologia 5G es complementen. Em resulta difícil pensar que la primera pugui quedar desplaçada a curt termini. Ara per ara, no hi ha massa diferència de velocitat i sembla que no tingui sentit disposar de wifi, però la clau de tot és que pugui connectar-se molta gent de manera simultània sense alentiments. En el cas del wifi, el camí que segueix la connexió d’un router a través de la fibra òptica suposa a les operadores un esforç sensiblement inferior. El repte del 5G, en canvi, és garantir la connexió de nombrosos usuaris mitjançant la mateixa estació base, que és cadascuna de les antenes de telefonia que veiem a les teulades. La seva capacitat és limitada i tots els dispositius dels usuaris d’aquella zona estan competint per la velocitat i un mateix ample de banda. La fórmula passa per apujar la freqüència usada, però això té un impacte en la cobertura”.

Un còctel de freqüències, distància i velocitat

Les freqüències baixes arriben lluny de manera natural i tenen més capacitat de travessar parets i el cos humà per ser eficaces en interiors, mentre que les altes poden transmetre la informació més ràpid amb un abast geogràfic limitat. A Espanya, la telefonia mòbil comercial utilitza set bandes, quatre de les quals estan sent aprofitades pel 5G.

La dels 700 MHz és la més estesa fora de les zones urbanes, on es necessita molta cobertura en zones àmplies però amb una velocitat més restringida. Es tracta de la banda que va quedar alliberada després de l’últim trasllat de les freqüències de la Televisió Digital Terrestre. La dels 2100 MHz va ser concebuda per al 3G i 4G, però també s’està emprant per al 5G mitjançant el sistema DSS, una compartició d’espectre on l’antena reparteix el tràfic segons els dispositius connectats amb el hàndicap, de nou, d’una velocitat més modesta.

La banda dels 3,6 GHz és la principal del 5G, ja que combina la rapidesa pròpia d’una freqüència mitjana-alta amb un radi d’acció proper als 2 o 3 quilòmetres, indicada per a ciutats amb molta demanda que tenen nombroses antenes instal·lades. Finalment, la dels 26 GHz proporciona una velocitat extrema en localitzacions molt acotades i, de moment, només s’ha posat en marxa en esdeveniments multitudinaris celebrats a pavellons o estadis de futbol, on cal donar connexió a milers de línies a la vegada en un mateix indret físic.

“Hi ha una tendència futura d’encaminar-nos cap al llindar dels 60 GHz i preparar les xarxes 5G per assolir una velocitat deu vegades superior a l’habitual del wifi, però de moment els problemes tècnics ho fan difícil. La recerca i les investigacions també s’estan centrant en disminuir al màxim la latència, especialment per aconseguir operacions remotes amb el mínim de decalatge ”, apunta Abadal.

Metasuperfícies configurables, una ajuda d’or per a les antenes

Les denominades metasuperfícies programables poden esdevenir la solució futura per evitar que els senyals de les freqüències altes es bloquegin o es perdin per culpa d’obstacles físics com parets o arbres. Es tracta de materials artificials ultrafins (silici o cristalls) amb àtoms més petits que la longitud d’ona que pretenen controlar. Les antenes produeixen un feix de llum que s’ha de redirigir cap als terminals i la manera més eficient de fer-ho és aconseguir feixos prims que puguin ser enviats, a voluntat, sense necessitat de moure l’antena.

Actualment les companyies ja tenen matrius d’antenes, col·locades una al costat de l’altra, per crear aquests feixos, però amb les metasuperfícies (també conegudes com superfícies intel·ligents reconfigurables) es podria aconseguir l’efecte de moltes antenes en un espai realment petit.

Les metasuperfícies programables, capaces de controlar i redirigir els feixos de llum de les antenes, es perfilen com una alternativa per reforçar els forats de cobertura sense replanificar les estacions base

“Les ‘meta’ son capaces de fer feixos amb formes arbitraries -amb quatre caps que vagin en direccions i cap usuaris determinats, per exemple- o crear-ne d’altres amb unes estructures que només entengui i descodifiqui el teu mòbil, aportant una capa de seguretat purament física. Poden instal·lar-se fàcilment en qualsevol paret i actuar com antenes passives que reflecteixin les ones de la principal. És una
alternativa bona i barata que ajudaria a reforçar els forats de cobertura sense el cost de replanificar l’estació base ni ampliar-la” defensa Abadal, que les assenyala com una realitat “quasi imminent” en existir ja els primers estàndards. “Només falta saber si el primer ús comercial que li donaran serà dins el camp de la telefonia”.

Wifi, un amic que pot tornar-se perillós

En termes estrictes de seguretat, el panorama canvia una mica. Pels especialistes, el 5G i el wifi tenen, cadascun per la seva banda, avantatges i riscos que els fan necessàriament compatibles, sempre que es coneguin les nocions bàsiques i el maneig adequat segons el moment i la ubicació.

“L’ús del wifi està bàsicament enfocat a l’entreteniment a la llar, sobretot per la capacitat de connexió i descàrrega. També segueix sent la millor opció, en quant a costos, per a les empreses i administracions que volen una xarxa local eficient. Malgrat disposar de plans de dades il·limitats o molt econòmics, si tothom volgués baixar continguts o visionar-los en streaming a través del 5G, les antenes col·lapsarien. La popularització del 5G s’explica per la comoditat d’accedir a internet en moviment i des de qualsevol lloc, però dubto que desbanqui al wifi a l’hora de connectar els dispositius de casa”, assenyala Jordi Serra Ruiz, director del màster en Ciberseguretat i Privadesa de la UOC.

Jordi Serra (UOC): “Cal evitar transaccions i compres si estem connectats a una wifi pública. El millor és disposar d’un router que pugui configurar VPNs i amb el qual puguis connectar-te des de qualsevol lloc com si ho fessis a través del wifi segur de casa”

Per definició, a una xarxa wifi li resulta molt més fàcil enganyar i ser enganyada, mentre que una xarxa cel·lular mòbil com el 5G és gairebé immune a les intrusions. “La nostra targeta SIM es connecta únicament a l’antena del proveïdor que tenim contractat, no pot emprendre cap altre camí. La companyia comprova les dades xifrades que li arriben de la SIM i viceversa. Si el resultat és l’esperat per ambdues parts, la validació es completa amb èxit i se’ns permet l’accés al servei. La infraestructura que hauria de muntar algú per atacar una antena de 5G resultaria massa complexa i cara. L’única possibilitat seria l’ús d’inhibidors que impedissin connectar-se a l’usuari i que el derivessin a una 2G o directament a una wifi”, detalla Serra, tot i que el mètode de prevenció és senzill: “N’hi ha prou amb configurar el mòbil per a que mai es connecti per defecte a antenes 2G”.

Què fer i què no fer per evitar els intrusos

El risc principal del wifi és la presència de terceres persones entre el dispositiu propi i el router que interceptin informació, robin credencials o descarreguin software maliciós. Aquests assalts són coneguts en l’argot com a ‘man in the middle’ i, gràcies a la sofisticació dels algoritmes de les contrasenyes, cada vegada són més infreqüents als wifis casolans degudament protegits.

El problema sorgeix, majoritàriament, a les xarxes wifi públiques i obertes a l’entrada de desenes o centenars d’usuaris. “Quan fem servir wifi, ja no és la SIM qui es comunica amb l’antena per realitzar l’autentificació, sinó que és el mateix dispositiu a partir de la clau que té guardada i una clau transitòria que es crea per reconèixer-se mútuament. I si es tracta d’una xarxa oberta que no requereix de contrassenya, la connexió és automàtica i no tenim ni aquesta capa de seguretat”, subratlla Serra, que aposta per una bona ‘higiene’ preventiva a l’hora d’accedir a internet fora de casa.

“Oblidem-nos de fer transaccions bancàries i accedir al correu electrònic si estem usant un wifi públic, ja sigui d’un aeroport, un centre comercial o de qualsevol institució pública o equipament. Els hotels podrien semblar més fiables, però tampoc ho són perquè tenen una sola contrasenya per tothom, no pas una per cada usuari. Des d’una habitació o des de la cantonada puc muntar fàcilment una antena amb idèntic nom de wifi i la mateixa contrasenya per aconseguir que tothom qui deambuli a la vora es connecti al meu ordinador”.

A més, els dispositius tendeixen a buscar i sumar-se a les xarxes ja conegudes. Segons el professor de la UOC, cal “acostumar-se a desactivar l’opció de connexió automàtica i fer que el mòbil oblidi les xarxes anteriors amb les quals ha tingut contacte del llarg del temps. Només és segur guardar les de confiança, com la de casa o de la feina”.

VPN de qualitat, la millor assegurança

L’alternativa recomanable per realitzar una compra, un bizum o obrir e-mails que continguin informació confidencial és fer-ho a través del 5G
o bé usar una xarxa privada virtual (VPN), especialment útil si et trobes fora de la Unió Europea sense accés al paquet de dades habitual. “Una VPN actua com un tub per on s’envien les dades xifrades, des del teu dispositiu al servidor de destí, sense que ningú pugui trencar-lo ni veure la informació durant el trajecte. Una bona inversió seria comprar un router de qualitat que inclogui la configuració de VPNs; això permet connectar-te des de qualsevol punt del món com si ho estiguessis fent des del wifi segur de casa. És interessant contractar serveis com NordVPN o, sobretot, ProtonVPN, avalat per la legislació suïssa molt estricta amb la privacitat, que impedeix emmagatzemar registres d’activitat. Dels gratuïts és millor allunyar-s’hi perquè està demostrat que guanyen diners amb les dades personals”, alerta Serra.

La tranquil·litat que proporciona l’actual sistema de xifrat es veu amenaçada, no obstant, amb la imminent expansió dels ordinadors quàntics, que podran resoldre en segons les operacions que ara mateix trigarien milers d’anys en completar-se. “Avui, la seguretat a internet està basada en funció del factor temps. Tots els algoritmes són vulnerables, però la seva fortalesa rau en els intervals increïblement grans que calen per descobrir una contrasenya aleatòria. La informàtica quàntica desmuntarà aquesta premissa i alguns sectors com els grans bancs ja estan treballant en un nou tipus de criptografia que depengui de logaritmes i operacions matemàtiques complexes i no reversibles com fins ara”.

El 6G vindrà amb la IA sota el braç

I el 6G? L’horitzó del 2030 apareix com la data de popularització d’una tecnologia —ara en fase d’assaig— presentada com més eficient energèticament pel fet de no necessitar bateries, ja que els dispositius absorbiran la pròpia energia electromagnètica de l’aire i la que provingui de petits panells fotovoltaics. També promet una cobertura més densa per suportar més usuaris, amb velocitats teòriques superiors i latències insignificants. “El salt del 6G serà l’ús de la intel·ligència artificial nativa per controlar tot l’operatiu de la xarxa que actualment funciona amb algoritmes específics i protocols força rígids. Si la IA els controla més flexiblement es podran fer més coses amb els mateixos recursos”, assenyala Sergi Abadal, de la UPC.

A l’horitzó apareix el 6G: més eficient energèticament, amb el control operatiu de la xarxa comandat per la IA i aplicacions com videotrucades tridimensionals, cirurgies remotes d’ultraprecisió o monitoreig sense càmeres. 

“Com a usuaris finals de la telefonia ho notarem poc, bàsicament disposarem de més gigues. Una altra cosa seran les funcionalitats de la 6G a freqüències molt altes, que només podran gaudir-se a casa amb una antena wifi pròpia”, avança. Algunes de les aplicacions pràctiques que es contemplen són les videotrucades tridimensionals, les cirurgies remotes d’ultraprecisió, els detectors de presència a les llars i ciutats per aconseguir un monitoreig sense càmeres o la creació de bessons digitals d’habitatges per controlar-los energèticament.

LoRa, la tercera via petita i potent

De moment, i en un context més terrenal, una tercera via de connectivitat que ateny bàsicament la domòtica i l’internet de les coses és la tecnologia LoRa (les sigles de ‘long range’, llarg abast en català), un tipus de comunicació sense fil de baix consum que va camí de convertir-se en l’alternativa realista i eficaç al wifi per als electrodomèstics i el camp dels sensors.

“LoRa pot entendre’s com un wifi amb potència per arribar molt més lluny que el tradicional. Mitjançant una petita pila pot abastar uns quants quilòmetres amb l’objectiu de transmetre paquets de poques dades que serveixin per activar i controlar persianes, llums, portes, contenidors o pàrquings de pagament sensoritzats. Són fonamentalment segurs perquè també inclouen una capa de xifrat”, assenyala Jordi Serra.

Pel fet d’operar en una banda lliure a Europa (els 868 MHz), l’única pega dels senyals és que poden arribar a ser bloquejats o interferits intencionadament (jamming), com passa en qualsevol altra senyal de ràdio.