10 dones TIC referents d’ahir i d’avui
Repassem una desena de perfils tecnològics femenins que han fet història i que poden tenir la clau per a la tecnologia del futur
Categories:
Parlar de dones referents a les TIC és un dels deures que cal fer cada dia de l’any. De mica en mica, la societat ha pres consciència de la importància de donar visibilitat al talent femení, però el mes de març és el moment per excel·lència per reforçar aquesta necessitat. I és que encara avui dia les nenes i les noies veuen més accessible les carreres dels entorns vinculats a les cures i les humanitats, mentre que les conegudes STEAM queden en territori dels homes. Segons assenyala el Baròmetre de la DonaTIC elaborat pel Cercle Tecnològic, la mitjana de treballadores en posicions tècniques en empreses TIC se situa en el 25%, i un 32% d’elles ocupa una posició relacionada amb la gestió de projectes IT.
Dones que van fer història
Davant aquest context, és important cercar noms que han estat clau en el desenvolupament tecnològic que ens ha fet arribar on som avui dia. Un d’ells és el d’Ada Lovelace, que té el seu propi dia el segon dimarts de cada mes d’octubre. Aquesta matemàtica i escriptora britànica va concebre el que es considera el primer algoritme de la història per ser processat per una màquina, però la seva fita no va tenir el reconeixement merescut fins al 1979 quan el Departament de Defensa dels Estats Units va posar el seu nom a un llenguatge de programació basat en Pascal.
Una altra data destacada, la del Dia de l’Inventor, també té el seu origen en una dona: en Hedy Lamarr, la inventora-actriu a qui devem l’existència del wifi. Amb només 27 anys, Lamarr va idear juntament amb el pianista George Anthell un sistema per xifrar transmissions de ràdio que en el futur va esdevenir un pilar fonamental en el desenvolupament de tecnologies tan esteses com la connexió sense fils o el GPS.

La persona que va inventar el primer compilador informàtic i ser precursora del llenguatge de programació COBOL també té nom de dona. Ella és Grace Hopper, professora, inventora i, durant 40 anys, militar. Va ser una de les pioneres del món de la computació i peça fonamental de la programació d’avui dia, fins al punt que cada 9 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Informàtica en honor al seu naixement.
A la llista no pot faltar Thelma Estrin, nascuda amb el nom de Thelma Austern. Va ser una de les enginyeres electròniques més reconegudes del segle XX i responsable d’un dels primers convertidors de senyals analògics a digitals aplicables a l’ús d’electroencefalogrames. També va col·laborar en la creació de WEIZAC, un dels primers ordinadors electrònics del món.

Les referents d’avui
No surten als llibres, però aquestes dones tecnòlogues, científiques i investigadores han estat fonamentals per arribar on som avui. Ara bé, no sempre són un bon exemple per a les nenes i noies que valoren l’opció de fer una carrera tecnològica. Per això, és important donar visibilitat al talent femení actual que ocupa càrrecs de direcció en companyies TIC líders, que formen part dels cervells de la innovació de les empreses i que poden tenir la clau per a la ciència i els algoritmes que ens acompanyaran a curt termini.
La cofundadora i CEO de Neuroelectrics, Ana Maiques, és un exemple de com qualsevol moment és bo per endinsar-se en l’ecosistema TIC. Va iniciar els seus estudis universitaris en Economia, els quals volia decantar cap a projectes socials i del Tercer Món. Llavors no es podia imaginar que, anys més tard, canviaria aquest entorn pel món científic, des del qual treballa en l’ecosistema de la biomedicina per millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties com l’epilèpsia i la depressió.
També trobem perfils purament tecnològics que han sabut trobar l’aplicació més humana del software i el hardware com el de Montse Guàrdia. La cofundadora i CEO de The Big Onion, centrada a facilitar la convergència tecnològica, va ser vicepresidenta i directora general del Consorci Alastria, i és una de les veus referents a Catalunya pel que fa a la intel·ligència artificial, la internet de les coses i el metavers.

Qui defensa un mateix discurs al voltant de l’aplicació social i humana de la tecnologia és la directora de programa de Google Cloud, Mireia Dilmé. Quan va triar la carrera universitària per començar a escriure la seva carrera professional, no pensava en l’entorn més techie, però una beca als Estats Units li va fer sentir el cuc per aquest entorn i ara s’encarrega de coordinar la gestió del coneixement i l’actualització de les capacitacions de l’equip dels serveis al núvol del gegant tecnològic perquè estiguin al dia de les tendències.
A casa nostra, i en un entorn més proper com ho és el de Barcelona Supercomputing Center, trobem la investigadora sènior Alba Cervera-Lierta, qui també lidera la construcció del primer ordinador quàntic del sud d’Europa, el Quantum Spain. Aquesta màquina pretén posicionar Espanya i Europa en la cursa de la quàntica, actualment encapçalada pels Estats Units, el Canadà i la Xina.
En posicions de direcció, i reconeguda a escala internacional, tenim Anna N. Schlegel. Amb els cognoms Navarro i Descals de soltera, ocupa el càrrec de vicepresidenta de Producte, Mercats Internacionals i Globalització a Procore Technologies, i és considerada una de les dones més influents del món en el sector TIC.

Susana Prado, directora general d’Inetum a Catalunya | Cercle Tecnològic
La directora general d’Inetum a Catalunya, Susana Prado, és un altre exemple de referent actual. La seva carrera ha estat reconeguda amb el Premi DonaTIC Professional 2019, ha estat candidata al rànquing Top 100 Women Leaders de Mujeres Líderes en España i és una de les veus expertes en digitalització.