L'any 1971 el grup britànic Led Zeppelin presentava Stairway to Heaven, una cançó que va esdevenir un himne i que, avui dia, encara entusiasma milions de persones d'arreu del món. La cançó tracta d'una dona que pensa que tot està en venda i vol guanyar-se el cel pagant, però no és d'això de què vull parlar-te avui, sinó de dos versos que sonen cap al final i que diuen així:

"Yes, there are two paths you can go by, but in the long run
there's still time to change the road you're on."

Aquests dos versos podrien traduir-se com:

"Sí, hi ha dos camins que pots seguir, però a la llarga
sempre ets a temps de canviar de camí."

Sempre que escolto aquests versos, em venen al cap els costos enfonsats dels quals ja vam parlar a MetaData, i que fan que la gent tendeixi a mostrar més interès un cop s'ha fet una inversió en diners, esforç o temps, encara que això suposi una pèrdua. En l'àmbit empresarial, això podria ser el cas del programari que no funciona, però pel qual vam pagar milers d'euros. Ara, passat el temps, ens sembla una pèrdua de diners canviar-lo per un de nou, malgrat que, en realitat, ens suposi un esforç econòmic i material més gran mantenir-lo que la inversió que suposaria canviar-lo, amb els resultats que n'obtindríem. O aquell treballador que vam contractar pensant que seria un crac i a qui vam decidir pagar-li un sou per sobre de la resta de l'equip, però que ara com ara segueix sense donar el resultat esperat. La indemnització a pagar se'ns fa molt coll amunt, però no mirem mai en els diners i els maldecaps que ens dona mantenir-lo en plantilla.

"La gent tendeix a mostrar més interès un cop s'ha fet una inversió en diners, esforç o temps, encara que això suposi una pèrdua"

Per exemple, Basecamp, una eina de gestió de projectes i col·laboració en línia, sota la direcció de Jason Fried, va canviar el seu model de negoci a mig camí perquè va adonar-se que el pagament per usuari, tan popular al món del programari com a servei (SaaS), provocava problemes d'escalabilitat i dependència excessiva en empreses molt grans, que acabaven pressionant per personalitzar el seu producte a costa de la innovació i posant en perill el mateix futur de l'empresa. Fried va promoure llavors un canvi que semblava impossible: establir un preu únic de 999 dòlars a l'any, sense límit d'usuaris. El moviment era arriscat i, a simple vista, provocava una caiguda dels ingressos derivats d'aquells clients grans que tenien molts usuaris. El resultat, però, és que el producte va seguir evolucionant i va aconseguir un creixement orgànic i sòlid que manté avui dia. Així, Basecamp va reafirmar el seu compromís amb la visió original del producte, servint com un exemple d'integritat i innovació en el model de negoci dins de l'espai de SaaS.

Segur que trobaràs molts exemples com aquests a la teva empresa, però com passa sovint en aquests casos, els detectes quan ja és massa tard. Llavors has d'acceptar les "pèrdues" o seguir endavant mirant de "millorar-ne" els efectes. Basecamp va optar per la primera, acceptant la caiguda de la facturació inicial, i abraçant un nou model de negoci que l'ha dut on és.

I tu, quin canvi hauries de fer, però creus que ja és massa tard?