La digitalització ha transformat profundament els sistemes sanitaris durant les darreres dècades. Històries clíniques electròniques, sistemes d'informació cada vegada més sofisticats i una capacitat creixent per registrar l'activitat assistencial han convertit la sanitat en un dels sectors que genera més informació.

Però enmig d'aquest procés de transformació hi ha una paradoxa que sovint passa desapercebuda: disposem de més dades que mai, però no sempre en traiem tot el valor possible.

Quan es parla de transformació digital, acostumem a posar el focus en les noves tecnologies. La intel·ligència artificial, l'automatització o l'anàlisi predictiva ocupen bona part del debat. Tanmateix, abans de plantejar-nos què poden fer les noves eines, convé preguntar-nos si estem aprofitant adequadament la informació que ja generem cada dia.

Els sistemes de salut acumulen una quantitat ingent de coneixement sobre diagnòstics, procediments, tractaments, resultats clínics i activitat assistencial. Aquesta informació és essencial per entendre què passa dins dels hospitals, com evolucionen determinades malalties o quines necessitats tindrà la població en el futur. Però perquè aquest coneixement sigui útil cal alguna cosa més que emmagatzemar-lo: cal convertir-lo en informació estructurada, comparable i interpretable.

"Disposem de més dades que mai, però el veritable repte és convertir-les en coneixement útil per millorar el sistema sanitari."

Durant molts anys, les dades clíniques s'han percebut com una conseqüència natural de l'activitat assistencial. Es recollien perquè era necessari fer-ho, però no sempre es contemplaven com un actiu estratègic. Aquesta visió està canviant. Cada vegada és més evident que la capacitat d'un sistema sanitari per prendre bones decisions depèn, en gran mesura, de la qualitat de la informació de què disposa.

Això és especialment rellevant en un context marcat per l'envelliment de la població, l'augment de les malalties cròniques i la necessitat d'optimitzar recursos. La sostenibilitat dels sistemes de salut no dependrà únicament de disposar de més recursos, sinó també de gestionar millor els coneixements que ja tenim al nostre abast.

La codificació clínica és una de les peces fonamentals d'aquest procés. Tot i que sovint queda lluny del focus mediàtic, és el mecanisme que permet transformar la informació assistencial en dades que poden ser analitzades i comparades. Sense aquesta tasca, gran part del coneixement generat diàriament quedaria dispers i seria molt més difícil convertir-lo en una eina útil per a la gestió, la planificació o la investigació.

"La innovació en salut no dependrà només de la intel·ligència artificial, sinó també de la capacitat d'aprofitar millor la informació que ja generem."

La importància d'aquest procés es fa especialment visible quan observem la quantitat d'informació que encara no s'utilitza plenament. Moltes dades continuen fragmentades entre diferents sistemes, centres o nivells assistencials. En altres casos, existeixen dificultats per comparar informació o extreure'n conclusions útils. El resultat és que una part del valor potencial del coneixement sanitari queda desaprofitada.

Aprofitar millor aquestes dades no és només una qüestió tecnològica. És també una qüestió de cultura organitzativa i de visió estratègica. Implica entendre que cada diagnòstic registrat, cada procediment codificat i cada episodi assistencial documentat formen part d'un patrimoni informacional que pot contribuir a millorar el conjunt del sistema.

"Cada diagnòstic, cada procediment i cada episodi assistencial formen part d'un patrimoni informacional estratègic per al futur de la sanitat."

En els pròxims anys, la capacitat de convertir dades en coneixement serà un dels factors diferencials de les organitzacions sanitàries. La innovació no consistirà únicament a incorporar noves eines, sinó a extreure més valor de la informació que ja existeix.

Perquè abans de generar més dades, potser el repte més important és aprendre a aprofitar millor les que ja tenim.