Els tribunals europeus han donat la raó a Amazon i la seva estratègia fiscal a la UE, amb el que la Comissió Europea es queda amb un pam de nas en la voluntat de fer pagar més a l'empresa nord-americana. Paral·lelament, la Unió Europea es converteix en el primer "estat" que regula la intel·ligència artificial, deixant amoïnades a les empreses tecnològiques locals, que es veuen lligades davant la competència estrangera.

A Catalunya, el Govern ha decidit invertir més de deu milions d'euros en un pla contra la pressió estètica que, entre altres coses, inclourà control sobre el contingut que consumeix el jovent, però que difícilment afectarà la tiktoker índia o l'instagramer nord-americà. Per últim, l'estat espanyol fa uns anys que va impulsar la llei que permet a professionals liberals estrangers residir i treballar des d'Espanya amb un tipus impositiu fix del 24%, així com Portugal fa el mateix amb un tipus zero, que deixa els professionals locals en desavantatge en un món en què les fronteres, per molt que s'estiguin tornant a aixecar per a algunes coses, segueixen baixades quan es tracta d'atraure talent.

Deia fa uns dies John Thornhill al Financial Times, que Europa hauria de preocupar-se menys de la IA i aprendre a estimar-la per a progressar i no seguir complint el principi que diu que "els Estats Units innoven, la Xina replica i la Unió Europea regula." Segons Thornill, tot i que la regulació de la IA és quelcom que les mateixes empreses tecnològiques estan demanant, cal tenir present que aquesta tecnologia ha vingut per a quedar-se i que posar-hi massa frens desincentivarà la innovació i ens deixarà en mans d'empreses i normatives més flexibles.

"A Catalunya, el Govern invertirà deu milions en un pla contra la pressió estètica que controlarà el contingut que consumeix el jovent, però que difícilment afectarà la tiktoker índia o l'instagramer nord-americà”

A l'era d'eines com les VPN —que ens permeten connectar-nos a internet des d'allà on volem, siguem on siguem— legislar pensant que la globalització tecnològica no existeix és tant naïf com contraproduent: es castiga la indústria local i deixa el ciutadà en mans d'empreses regides per normatives que no controla, ja que se li ha pres la llibertat de triar empreses més properes. Passa una mica com amb el paper del CAC a Catalunya, que no pot regular el contingut de tots els continguts que arriben als catalans, sinó només el creat des d'aquí, fet que limita el poder competitiu de la indústria nacional enfront de la forana.

O com el pla per a combatre la pressió estètica que ha presentat el govern, que acabarà limitant el contingut que puguin emetre creadors catalans, però no el que arriba des d'altres latituds, ja sigui perquè els tribunals acabarien tombant-ho (com ha passat amb Amazon a Luxemburg) o perquè la tecnologia se salta aquestes barreres (amb VPN, per exemple).

Davant el debat entre llibertat i seguretat, jo sempre he apostat per la primera que, si es defensa bé, inclou la segona. La IA ha de regular-se per a evitar que aquesta envaeixi la nostra llibertat, sigui amb governs i empreses fent reconeixement facial sense permís, o en el cas que una empresa se salti el dret a la propietat privada, en aquest cas intel·lectual. Com en molts altres àmbits, la regulació hauria de partir de principis i no d'eines. Regular tenint presents drets com la llibertat sobre el propi cos, la propietat privada o la garantia de la competència, per exemple, permet tenir normes menys ambigües i que no malmetin el teixit productiu i el progrés.

"Regular tenint presents drets com la llibertat sobre el propi cos, la propietat privada o la garantia de la competència permet tenir normes menys ambigües i que no malmetin el teixit productiu i el progrés"

De la mateixa manera, des de les empreses europees hem de garantir que el comportament dels nostres equips es regeix per uns valors sòlids, i no només a partir d’eines i processos que ens obligarien a anar canviant de direcció cada cop que apareix quelcom nou. Les empreses de més èxit al món, si t'hi pares a pensar, no són aquelles que canvien constantment, sinó aquelles que es mantenen fixes en alguns pocs valors, que mai no traeixen. Explica Morgan Housel al seu llibre Same as ever que quan Warren Buffet va ser preguntat l'any 2009 (en plena gran recessió) sobre la situació, va respondre interrogant al seu interlocutor: "saps quina era la barreta més venuda l'any 1962? Snickers. I, saps quina és la barreta més venuda actualment? Snickers."

La IA, igual que qualsevol innovació realment disruptiva, ens posa davant del mirall com a empresa i com a país. Ens obliga a posicionar-nos, malgrat que això no sempre sigui possible, ja que les incerteses, moments complicats, disrupcions o canvis inesperats estaran a l’ordre del dia. I, sent sincers, tot això no ho podem preveure i, molt menys actuar-hi (o legislar-hi en el cas dels governs) abans d'hora.

Moltes empreses, així com els governs, sobretot els europeus, segueixen massa concentrades en controlar allò que no poden controlar, mentre obliden allò que no canviarà: les persones, la seva llibertat i les relacions entre elles, que són la base de tecnologies com la IA. Si ens preocupem més de fomentar-les i protegir-les, en lloc de voler agafar aigua amb cistells, estarem millor posicionats per a aprofitar l'oportunitat quan arribi el moment i es donin les condicions adequades.