Catalunya fa un pas endavant per consolidar-se com a hub digital del sud d’Europa. El Govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades i ha definit set pols territorials prioritaris per ordenar-ne el desplegament, en una estratègia que busca reforçar la competitivitat i la sobirania tecnològica del país.

L’anunci s’ha fet en el marc de la segona reunió de la taula institucional d’impuls del sector, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha situat aquestes infraestructures com a “clau per al creixement econòmic i el futur digital de Catalunya”.

La reunió ha estat presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor, i el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, així com representants de la resta de departaments implicats. A més, hi han assistit representants d’institucions rellevants dels àmbits tecnològics, de recerca i empresarial com el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, el Cercle Tecnològic de Catalunya, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès - Parc de l'Alba o Barcelona Global, així com d’institucions i entitats del món local com l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el consorci Localret o la Federació de Municipis de Catalunya, i entitats del sector energètic com Endesa o L’Energètica, entre altres.

Una trentena de projectes i un salt d’escala

El treball conjunt entre administració i sector privat ha permès detectar 26 iniciatives interessades a instal·lar-se a Catalunya, amb una capacitat potencial agregada d’uns 2.000 MW. D’aquestes, una desena ja es troben en un estat avançat i podrien assolir entre 300 i 500 MW entre 2030 i 2035.

Aquest creixement suposa un canvi d’escala respecte a la situació actual: Catalunya disposa avui d’una quinzena de centres de dades operatius, amb potències d’entre 1 i 16 MW. Segons previsions del sector, es podria passar de 33 MW operatius el 2025 a 148 MW el 2030, impulsats també per la demanda creixent derivada de la intel·ligència artificial.

Set pols per ordenar el desplegament

Per canalitzar aquest creixement, el Govern ha delimitat set zones prioritàries d’implantació: Parc de l’Alba, Sant Adrià del Besòs–Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i Terres de l’Ebre.

Aquests pols s’han definit en funció de criteris com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat o el potencial de reindustrialització. La seva identificació és clau perquè els projectes puguin optar a la categoria de projecte estratègic, que permet agilitzar tràmits i concentrar recursos.

Governança i tramitació accelerada

Una de les novetats és la creació d’un equip executiu transversal que actuarà com a finestreta única per als promotors. Aquest òrgan coordinarà aspectes com la tramitació administrativa, l’accés a sòl i energia i la promoció dels projectes.

Els centres de dades podrien multiplicar per quatre la capacitat digital de Catalunya en la pròxima dècada.

Per obtenir la qualificació d’estratègic, els centres hauran de complir requisits estrictes: una potència mínima de 20 MW, impacte econòmic rellevant, creació d’ocupació qualificada i criteris de sostenibilitat i eficiència energètica alineats amb la normativa europea.

Infraestructura clau per a la sobirania digital

L’aposta pels centres de dades s’emmarca en una estratègia més àmplia per posicionar Catalunya com a node digital intercontinental, aprofitant la seva connectivitat i l’arribada de cables submarins que la connecten amb altres continents.

Aquestes infraestructures són fonamentals per al funcionament de serveis digitals, aplicacions empresarials i, especialment, per al desenvolupament de la intel·ligència artificial, que requereix grans capacitats de processament i emmagatzematge de dades.

El Govern ordena el desplegament amb set pols territorials per atraure inversió i garantir sostenibilitat i impacte local.

A més, la iniciativa s’alinea amb les polítiques de la Unió Europea per reforçar la sobirania tecnològica i reduir la dependència de proveïdors externs.

Catalunya, cap a un hub digital del sud d’Europa

Amb aquesta estratègia, el Govern vol consolidar un model de creixement ordenat, sostenible i competitiu, capaç d’atreure inversió i generar impacte econòmic al territori.

La identificació de projectes i la definició dels pols marquen l’inici d’una nova fase: la de desplegament operatiu. En els pròxims mesos, s’activarà el procediment perquè les empreses puguin sol·licitar formalment la consideració de projectes estratègics.

Catalunya entra així en la cursa europea per liderar les infraestructures digitals del futur, amb els centres de dades com a peça clau d’una economia cada vegada més basada en les dades.