L’augment dels fenòmens meteorològics extrems associats al canvi climàtic està obligant les administracions a reforçar la seva capacitat de previsió. En aquest context, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) han desenvolupat una nova eina que permet predir inundacions gairebé en temps real i identificar-ne amb més precisió l’impacte sobre el territori.

La plataforma combina la capacitat de càlcul del superordinador del BSC amb les dades acumulades durant 30 anys pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), la xarxa que monitoritza de forma continuada els rius i embassaments de Catalunya.

L’objectiu és proporcionar informació més precisa als serveis d’emergència i protecció civil per actuar amb més rapidesa davant episodis de pluges intenses i reduir-ne les conseqüències sobre la població i les infraestructures. “Els models ofereixen un alt nivell de precisió”, ha assegurat el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter.

De la intel·ligència artificial als models físics

El projecte és l’evolució d’una prova pilot impulsada per l’ACA a la conca de la Tordera. Aquell sistema, basat en intel·ligència artificial, va aconseguir un 75% d’encert en la predicció de zones inundables.

Tanmateix, els responsables van detectar una limitació important: els models d’IA funcionaven bé en les conques on havien estat entrenats, però perdien precisió quan s’aplicaven a territoris diferents.

La plataforma aprofita els més de 30 anys d’informació recopilada pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) sobre rius i embassaments de Catalunya.

Per superar aquesta barrera, el nou sistema aposta per models numèrics basats en processos físics, capaços d’adaptar-se a les característiques específiques de cada conca hidrogràfica sense necessitat d'entrenaments particulars.

Aquesta aproximació ofereix una capacitat més elevada de generalització, però també exigeix una enorme potència de càlcul per processar milions de dades en qüestió de minuts.

El paper clau de la supercomputació

És aquí on entra en joc el Barcelona Supercomputing Center. La infraestructura del centre permet executar simulacions hidrològiques complexes en temps molt reduïts, acostant la predicció d’inundacions a un escenari pràcticament en temps real.

Segons el director del BSC, Mateo Valero, aquesta iniciativa demostra el potencial de la supercomputació per donar resposta a reptes reals de la societat. “Aquest projecte reforça el paper del Barcelona Supercomputing Center en la transferència de coneixement”, ha destacat.

Una prova pilot basada en intel·ligència artificial a la conca de la Tordera va assolir un 75% d’encert en la identificació de zones inundables.

La col·laboració entre ambdues institucions també reforça l’aposta de Catalunya per aplicar tecnologies avançades a àmbits estratègics com la gestió de recursos hídrics, l’adaptació climàtica o la protecció del territori.

30 anys de dades al servei de la prevenció

Una de les claus del projecte és la base de coneixement acumulada pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica, que des de fa tres dècades registra dades sobre cabals, precipitacions i embassaments arreu del país.

La integració d’aquest històric amb models numèrics avançats i supercomputació permet crear simulacions molt més precises i adaptades a cada territori.

Els nous models numèrics permeten adaptar les simulacions a les característiques específiques de cada conca i obtenir prediccions més precises.

L’ACA considera que aquesta nova eina representa un salt qualitatiu en la gestió del risc d’inundació, ja que millorarà la capacitat d’anticipació, facilitarà la coordinació amb Protecció Civil i ajudarà a prendre decisions més ràpides davant situacions d’emergència.

Tecnologia per adaptar-se al canvi climàtic

Amb la previsió que les inundacions i les pluges torrencials siguin cada vegada més freqüents a la Mediterrània, el projecte s’emmarca en una estratègia més àmplia d’adaptació als efectes del canvi climàtic.

La nova plataforma demostra com la combinació de dades, supercomputació i recerca aplicada pot convertir-se en una eina clau per protegir persones, infraestructures i ecosistemes davant un futur cada vegada més marcat pels fenòmens meteorològics extrems.