De l’empresa més gran al desenvolupador més independent, passant per fires, associacions, incubadores i la mateixa administració pública. Tots els actors del món del videojoc coincideixen amb les paraules del cap d’Arts Digitals de la CCMA, Oriol Boira: “L’ecosistema és el gran superpoder del sector català”. Així s’ha demostrat en la celebració de la segona edició de Passem Pantalla, l’acte organitzat aquests dilluns pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya al Disseny Hub de Barcelona per fer públiques les accions que s’han executat fruit de les trobades amb la indústria dins de la Taula del Videojoc.

Després de quatre anys de converses, la conselleria va presentar l’any passat un llistat de 60 mesures a executar per millorar la situació del sector, basades en les necessitats identificades pels mateixos professionals. Accions concretes que impactaven en àmbits com l’emprenedoria, la professionalització, el finançament, la internacionalització o la igualtat de gènere. “De les 60, s’han executat 52 actuacions, i les vuit que queden s’acabaran fent d’aquí a finals d’any”, ha confirmat la directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat, Marisol López. Dins d’aquest pla es troben, per exemple, les trobades mensuals de professionals organitzades per Devicat o el compromís de no realitzar actes públics sense comptar amb la presència de dones.

El portal videojocscatalans.cat mapeja el sector català amb un directori d’empreses i ofereix recursos a la ciutadania per conèixer la indústria i l’oferta formativa

Un dels plats estrella de la Taula del Videojoc és la creació d’un portal web que “reculli la diversitat i la realitat del sector dels videojocs” a Catalunya, un espai útil tant per a la indústria com per a la ciutadania. Aquesta pàgina, videojocscatalans.cat, ja es va presentar el 2022 en una primera versió que incloïa un directori d’empreses, l’accés a documents per conèixer les dades de l’ecosistema o un enllaç a la base de dades de videojocs en català, VDJOC. Ara, el portal s’ha redissenyat amb una nova estètica i nous continguts, com un espai dedicat a la formació que recull els graus, cicles superiors i màsters disponibles al Principat. El web també incorpora una secció sobre els perfils professionals que conformen la indústria amb els testimonis de treballadors catalans, un contingut recuperat de l’exposició Nova Pantalla del Palau Robert que, a partir de setembre, iniciarà un recorregut itinerant per tot el país.

Consolidació econòmica amb deures per fer

La presentació ha servit també per repassar les dades del darrer Llibre Blanc elaborat per DEV des d’una perspectiva catalana. L’informe estatal, amb dades de 2021, ja ens avançava que el Principat representa el 52% de la facturació, el 48% de l’ocupació i el 25% de les empreses d’Espanya, però no especificava les xifres absolutes. La nova versió ens desvela més al detall aquesta informació, i ens permet conèixer que el nombre de treballadors ha crescut un 7% respecte al 2020. El nombre d’estudis ha caigut dels 200 als 196, però les empreses constituïdes han passat de 123 a 132. Aquesta consolidació, celebrada per López, ve acompanyada d’un notori creixement del 20% en facturació, assolint així els 660 milions d’euros.

El nombre d'estudis de videojocs cau lleugerament a Catalunya, però augmenten les empreses constituïdes i la facturació es dispara un 20%

Dins d’aquest ambient de celebració, un dels aspectes que més s’ha posat en valor ha estat el reconeixement internacional que han rebut recentment diversos videojocs catalans. El periodista especialitzat Albert Garcia n’ha posat diversos exemples: la presentació del nou títol de Nomada Studio, Neva, durant el darrer PlayStation Showcase; el llançament de Narita Boy a Xbox GamePass o bé el premi BAFTA que va aconseguir Endling – Extinction is Forever. “Molts dels títols són creats per petites o mitjanes empreses per les quals la internacionalització és un factor superimportant”, ha incidit Garcia, un dels aspectes que més s’han prioritzat en les discussions de la Taula del Videojoc. En aquest sentit, la Generalitat ha impulsat diverses campanyes per dur estudis catalans a esdeveniments com la Gamescom de Colònia o la Game Connection Europe de París, a més d’oferir ajuts econòmics. L’estratègia més recent és el pla conjunt en què treballen l’ICEC i ACCIÓ per executar un seguit d’accions en el mercat del sud-est asiàtic que es presentarà després de l’estiu.

Tanmateix, no tot és positiu dins de la indústria, i una de les dades que més preocupa és la poca presència femenina. El Llibre Blanc apunta que només un 25% de les treballadores són dones, la mateixa xifra que el 2020, però és que la situació és encara pitjor dins de la formació: tan sols el 15% de les estudiants de videojocs al Principat són dones. “La qüestió de gènere és clau. Cal reforçar tres conceptes: les videojugadores consumidores, les creadores de contingut i streamers i les professionals de la indústria. Tot comença des de dins, amb el foment dels plans d’igualtat”, ha reivindicat la comunicadora Susana Pérez, coneguda a les xarxes com Simmer Valenciana. “Cal crear referents, entendre la indústria des de la part social, crear mecanismes i tenir una societat informada. I és una responsabilitat que hem d’assumir entre totes”, ha afegit.

Només un 25% de les treballadores del sector del videojoc i un 15% de les estudiants universitàries són dones

En aquest sentit, una de les actuacions que s’han desvelat durant l’acte és la posada en marxa de la versió catalana de The Good Gamer, una iniciativa impulsada per AEVI que vol reivindicar els valors positius dels videojocs i fomentar-ne l'ús responsable. El portal en català, que s’acaba de llançar, inclou continguts traduïts de la versió castellana, com un manual per a docents per introduir els videojocs a l’aula o una infografia per entendre el funcionament del codi PEGI, però també una secció titulada Gamers Il·lustres, que està formada per petites entrevistes a creadors de continguts catalans.