Catalunya representa el 50% de la facturació del sector dels videojocs a l’Estat espanyol, el 27,4% dels estudis i el 49% dels treballadors, d’acord amb el darrer Llibre Blanc de la patronal DEV. La fortalesa del Principat dins l’oci electrònic és coneguda arreu; tanmateix, no es pot dir el mateix de la seva producció cultural. “Han sortit moltes notícies sobre la indústria catalana, sobretot en el pla econòmic, però això no ho podem traduir en videojocs concrets”, es lamenta el periodista especialitzat en videojocs Albert Garcia. Obres com GRIS, Narita Boy o Aragami han seduït jugadors de tot el món, però no tenen el reconeixement social i mediàtic dels principals llibres i pel·lícules creats al país. Per lluitar contra aquesta tendència, el Palau Robert acull fins al 4 de setembre Nova Pantalla, una exposició que busca reivindicar les obres dels més de 160 estudis que trobem a Catalunya.

Des del primer pas que fem dins seu, la mostra ja pretén transportar-nos a un món diferent, a un entorn desconegut per molts. Un passadís fosc contrastat per llums de neons ens condueix a la frase definitòria de Nova Pantalla: “Tots els videojocs que veuràs en aquesta exposició s’han fet a Catalunya”. Això no obstant, aquesta estètica retrofuturista que sovint associem al mitjà i als eSports no és una constant. “La inspiració és més aviat la de jocs com Monument Valley, més basada en colors pastel. Volíem trencar amb l’estètica retro i els habituals Continue? i Game Over”, desvela Garcia, qui també és un dels tres comissaris de l’exposició, juntament amb els periodistes del digital Lúdica Joan B. Galí i Marc Angrill. Les seves paraules les veiem ràpidament corroborades per la següent sala, un ampli espai que dona el protagonisme a les professions específiques del sector, aquelles persones que fan possibles els videojocs.

'Nova Pantalla' busca reivindicar les persones, estudis i obres que conformen la indústria catalana del videojoc

Dissenyadors de joc, programadors, animadors, dissenyadors de so... Nova Pantalla escull set especialitzacions indispensables dins del sector i divulga la seva labor a través d’una experiència altament interactiva, en honor a la característica més definitòria de la disciplina. “En el videojoc hi ha més oficis, com producció i màrqueting, que són superimportants i a Catalunya es busquen molt, però no són específics del mitjà”, assenyala Garcia. En l’espai de programació, per exemple, els visitants poden manipular unes barres que controlen les lleis físiques d’un recinte virtual ple de boles que reboten. En funció dels paràmetres, els objectes aniran més o menys ràpid i saltaran a una alçada més o menys alta. “La idea és que la gent vagi toquetejant”, ens explica el comissari mentre discuteix amb uns treballadors del Palau Robert sobre on instal·lar una senyalització. “Una exposició és com un videojoc, va evolucionant a poc a poc. La versió que veuràs avui és com la 2.1.3”, fa broma Garcia.

Aquesta capacitat interactiva, no sempre present en mostres museístiques, acaba cridant l’atenció dels visitants, especialment d’aquelles persones poc habituades al videojoc: “Hi ha grups de senyors i senyores grans que venen, sobretot dones, i això els encanta”. De fet, la varietat d’edats dels visitants és molt més heterogènia del que acostumen a marcar les exposicions sobre el sector, un factor que Garcia associa a la gratuïtat de Nova Pantalla, però que també creu que “encaixa molt amb la voluntat de donar a conèixer la cultura catalana i la producció cultural catalana que tenen les institucions públiques”.

De multinacionals a estudis independents

La següent estança de la mostra és la que més informació contextual condensa per metre quadrat. A la paret de la dreta, números i gràfics: el pes de Catalunya dins d’Espanya, el nombre d’estudis, l’evolució de la facturació, els jocs que es poden jugar en català... A l’esquerra, dos vídeorreportatges que ens presenten les vivències de dues empreses ben diferents: Ubisoft Barcelona, la divisió catalana d’una de les editores més rellevants a escala internacional, i Mango Protocol, companyia independent autora d’obres com MechaNika, Agatha Knife o Colossus Down. “Des d’un punt de vista d’empresa, a Catalunya el que hi ha ara mateix són unes poques multinacionals, però molt grans, i un teixit de molts estudis independents”, remarca Garcia, una bretxa que s’accentua davant l’absència de companyies de mida mitjana, les conegudes com a Doble A dins del sector.

Com succeeix en la majoria de sectors tecnològics a Catalunya, Barcelona acapara l’enorme majoria d’empreses de la indústria, i la preponderància d’aquelles dedicades al desenvolupament mòbil ha convertit la ciutat en una referència mundial dels jocs per a smartphones. Un títol, la “capital del joc de mòbil”, que corona una de les darreres habitacions de Nova Pantalla, centrada a divulgar quins són els títols que s’han creat al país, quines dinàmiques tenen que els diferencien de la resta de videojocs i quins perills comporten si no se’n fa un ús adequat.

L’estètica, el factor diferencial del videojoc català

Malgrat la preponderància del mòbil, Garcia creu que la característica que defineix la producció local és el seu “atreviment” estètic: “El videojoc català aposta molt per l’àmbit artístic i visual. No hi ha un corrent artístic present de forma continuada, però hi ha estètiques molt marcades, amb molta personalitat”. I és que els diferents estils artístics són la temàtica principal de l’habitació que s’emporta el protagonisme de tota l’exposició: una sala recoberta de miralls en què es projecta un vídeo produït per Univers G8CO amb imatges de nou obres publicades en els darrers anys, com Treasures of the Aegean, Arise: A Simple Story o Endling – Extintion is Forever (aquest darrer, previst per llançar-se durant el 2022).

Garcia: “El videojoc català aposta molt per l’àmbit artístic i visual. No hi ha un corrent artístic present de forma continuada, però hi ha estètiques molt marcades, amb molta personalitat”

Professionals, empreses, tendències de disseny i estètiques particulars. Juntament amb una secció dedicada a la comunitat de jugadors, premsa especialitzada i creadors de contingut, l’exposició no podia acabar sense un espai dedicat al verb principal del sector: jugar. Tant és així, que la mostra finalitza amb tres monitors equipats amb una Nintendo Switch cadascuna on els visitants poden gaudir de fins a una quinzena d’obres creades al Principat. “La forma de donar suport a la indústria és jugant als jocs fets aquí, igual que anant al cinema a veure Alcarràs. Han obert molts cinemes que estaven tancats per aquesta pel·lícula, tant de bo passés això amb els jocs d’aquí”, comenta amb esperança el comissari de Nova Pantalla. I per ajudar a les persones a complir aquesta tasca, l’exposició també incorpora, al final del seu recorregut, una pantalla interactiva amb una base de dades amb tots els estudis de videojocs catalans, amb una sèrie de filtres per trobar el joc que més s’adigui a les seves preferències. Un recurs que, com la base de dades VDJOC, esperen poder publicar en línia en el futur.