Melodies amb sintetitzador, monitors de tubs de raig catòdics, espais virtuals al més pur estil de Tron i, per sobre de tot, moltes referències cap als anys 80. Aquesta és la benvinguda que ens dóna Narita Boy, el videojoc barceloní desenvolupat per Studio Koba que es publica aquest 30 de març per PlayStation 4, Xbox One, Nintendo Switch i ordinadors a través de Steam.

“La nostàlgia és un dels temes més importants del joc”, assevera Edu Fornieles, director de l’obra. Narita Boy beu de referents com He-Man, El guerrer de les galàxies o Ready Player One per a construir uns entorns virtuals amb personalitat pròpia que els jugadors exploraran en una aventura narrativa de desplaçament lateral amb un important enfocament en el combat.

Un joc narratiu amb els ulls posats al Japó

L’aparença dels anys vuitanta, però, no es queda en una simple amanida de referències i picades d’ullet. Studio Koba aprofita la imatge mental d’aquesta època per a construir nous referents culturals a través dels quals explicar una trama molt més profunda del que aparenta a primera vista. Al joc ens posem en la pell d’un jugador anònim que és absorbit pel videojoc que estava jugant i es converteix en l’heroi escollit per a alliberar el Digital Kingdom.

Explica Edu Fornieles que la història, l’element que considera “el més important del joc”, estava força clara des d’un bon principi. “Narita Boy és com una matrioixca, el vas obrint i és el mateix dins el mateix, és una idea que es regurgita”, comenta el creador, qui confirma que la trama està fortament basada en les seves experiències vitals. L’obra té un destacable component metanarratiu, en tractar-se d’un videojoc que succeeix dins d’un altre videojoc.

Però els anys 80 no són l’única influència de Narita Boy en termes formals, sinó que la cultura i les tradicions japoneses també hi tenen un pes rellevant. És al seu primer viatge al Japó, a la ciutat de Kyoto, quan Fornieles va decidir que voldria integrar la “mística” i el “to ancestral” que li van transmetre els seus temples. Això es veu representat, dins del joc, amb la presència dels tradicionals arcs xintoistes torii, amb les aigües termals tradicionals (onsen) o amb l’abundància de kanjis, els caràcters de l’escriptura japonesa, repartits pel seu món.

Les influències de 'Narita Boy' van dels anys 80 al Japó, però pel seu creador, el més important del joc és la seva història

Trencant la linealitat a cops de ‘tecno-espasa’

El nucli lúdic de Narita Boy tampoc està lliure de referents. De Castlevania a Another World, les aventures clàssiques en dues dimensions s’estableixen com una base sobre la qual explicar la història que tenia Fornieles al seu cap. Tot i això, l’èmfasi del joc no se centra tant en els salts entre plataformes, sinó en el combat. El director del títol explica que aquesta decisió es va prendre tenint en compte el talent que tenien dins l’equip, i el fet que era “el que més li esqueia al joc”.

A Narita Boy els jugadors viatgen per un món virtual amb una gran varietat cromàtica i temàtica, fruit de la barreja d’influències i la mescla de conceptes, però el camí no és una línia recta. "Hem evitat fer un metroidvania perquè no teníem l'experiència, però volíem trencar la linealitat", apunta Edu Fornieles, qui creu que quan explores “sempre és divertit no agafar la drecera”.

Quatre anys de treball i una campanya a Kickstarter

Amb tot, Narita Boy arriba a les botigues virtuals després de quatre anys d’un desenvolupament més que accidentat. Fornieles, format en el món de l’animació, va entrar a la indústria dels videojocs com a creador d’arts conceptuals, i va ser després de treballar per al videojoc de PlayStation Vane, al Japó, on va néixer la idea de Narita Boy i on va començar a idear la seva història i el seu pla de producció.

Per a dur-la a terme, Fornieles va recórrer a Kickstarter, una de les plataformes de microfinançament més populars, especialment quan es tracta de videojocs. La campanya que va dissenyar va aconseguir convèncer a més de 5.000 persones el març de 2017, que entre totes van aportar més de 160.000 euros per a finançar el projecte. A hores d’ara, Narita Boy és encara el vuitè videojoc espanyol que major finançament ha aconseguit a Kickstarter. Amb aquests fons, Fornieles va dissenyar la formació necessària per desenvolupar el títol, tenint clara la data promesa: desembre de 2018.

'Narita Boy' es va finançar a Kickstarter i estava previst per finals de 2018, però l’equip va haver de reestructurar-se i es van produir diversos retardaments

“Quan fas el teu primer projecte, tens tendència a caure en molts errors de debutant, i això ha passat factura”, assevera Edu Fornieles quan recorda el desenvolupament del joc. El director de Narita Boy explica que l’equip que va muntar inicialment no va acabar de funcionar, fins a arribar al punt d’haver de refer-lo pràcticament de zero el 2018. Amb la reestructuració de Studio Koba i el trasllat a una nova oficina a Barcelona, el desenvolupament va aconseguir donar amb les tecles necessàries i prosseguir, malgrat que va encadenar diversos retardaments fins a la seva actual data de publicació.

Després d’arribar a un acord amb la distribuïdora Team17 el 2020, Studio Koba va aconseguir el finançament necessari per poder finalitzar el desenvolupament del joc, a més de suport en QA i màrqueting que va aconseguir “donar solidesa al projecte”. Tot i això, els retardaments encadenats no van agradar a una part dels patrocinadors del joc a Kickstarter, que reclamaven conèixer més informació de manera més periòdica del projecte. Fornieles fa autocrítica: “Som conscients que podríem haver estat molt més eficaços i assertius”. No obstant això, la comunitat d’aficionats generada durant la campanya de microfinançament els va ajudar també, amb els seus ànims, durant el dur desenvolupament de Narita Boy: “La majoria ha estat molt comprensiva, i ens ha ajudat a portar-ho millor”.