Nit fosca, música en directe, gots anant amunt i avall, i fans cridant fins a quedar-se sense veu. L’imaginari dels festivals de música ens fa pensar en entorns nocturns i amb decibels més alts del que les organitzacions de salut recomanen, però aquesta no és l’única manera de gaudir i descobrir nous formats musicals. El Sónar ho sap molt bé, i tot i no renunciar als primers, ja fa 11 anys que organitza el Sónar+D, l’espai per descobrir la innovació i l’experimentació que hi ha darrere la creació musical. Un mix entre entreteniment i reflexió que barreja tota mena de tecnologies, dades i propostes amb arrel techie per estimular els cervells dels visitants.

I és que la transversalitat és un dels valors més representatius del festival, que fa un esforç per ajuntar conceptes abstractes amb la realitat més física, fins i tot en aquells que no tenen en compte l’aspecte sonor. N’és exemple la mostra Other Matter, una instal·lació desenvolupada per la Universitat d'Arts Aplicades de Viena i per l'IKA Academy of Fine Arts. A primera vista, l’espai està conformat per una sèrie d’objectes blancs i arrodonits, però si baixem una aplicació per a mòbils a través del QR disponible, podrem interactuar amb una sèrie d’experiències de realitat augmentada que se superposen a aquestes estructures de maneres diverses.

Qui també busca acostar idees abstractes a la realitat és el col·lectiu Domestic Data Streamers, un grup que des de 2013 s’encarrega de traduir les grans xifres que ens envolten en instal·lacions que ens permeten comprendre-les amb més sentit. “Veus per la televisió que 200 persones han mort al Mediterrani, però continues menjant els macarrons. Com a espècie no hem evolucionat per entendre aquestes grans xifres, i el nostre esforç és explicar-ho a través de la quotidianitat”, explica el seu director i cofundador, Pau Garcia. Al Sónar+D exposen The World in a minute, una instal·lació que han elaborat juntament amb estudiants del Màster en Data Design d’ELISAVA en què es vol fer prendre consciència de la quantitat de coses que passen al món en un període de temps tan curt.

L’espai circular, recobert per unes cortines negres, amaga tot una sèrie d’objectes del dia a dia, com unes tisores, una cafetera, unes claus o un llapis en un paper que, a través d’uns petits motors, produeixen un so de manera periòdica. Aquests sons analògics van vinculats a una estadística que s’explica en un panell informatiu: les tisores marquen quants divorcis es produeixen a Espanya, mentre que les claus fan referència al nombre de pisos que es compren. “Cada cop que sona la tapa de la cafetera indica que s’han consumit 13.800 tasses de cafè al món”, exemplifica Garcia.

Una finestra als marges

A diferència d’altres fires, on l’americana i la corbata són la norma, el Sónar+D presenta un ambient molt més distès i proper, en què més que vendre productes, s’intercanvien idees i experiències. Per Garcia, la cita és un “espai celebratiu”, allunyat de la “gravetat” que sovint s’associa a les institucions culturals: “És un espai més experimental que et permet provar coses que en altres llocs no faries i estar al costat de gent superinteressant”. Això es tradueix en una oportunitat per teixir xarxes i col·laboracions, i també en la visibilització de projectes que es troben als marges més recòndits.

Un exemple el trobem en One-Hit Wonder, un videojoc que marca totes les caselles que horroritzarien a un productor comercial: és una novel·la visual gratuïta, desenvolupada únicament per a GameBoy i exclusivament en català. “Em va sorprendre que em contactessin des del Sónar, però també m’ha fet molta il·lusió”, explica el creador de l’obra, Aleix Pitarch, assidu visitant de la trobada. El desenvolupador, que prové del món del cinema, creu que la proximitat és un dels aspectes més interessants del festival: “Al Sónar+D sempre trobes propostes locals, que estan a la teva mateixa ciutat, però que no te n’havies assabentat. Iniciatives universitàries, de laboratoris, que no estan exposades normalment”. L’acostament de l’esdeveniment al món del videojoc té tot el sentit per Pitarch, ja que “són propostes ja molt integrades a la cultura popular” i pot ajudar a eliminar “prejudicis” que encara manté una part del públic. A més a més de One-Hit Wonder, entre els expositors també es troben Slowly Fading Into Data, el projecte multiformat d’Albert Barqué-Duran, o una selecció dels títols desenvolupats des de la incubadora GameBCN. 

La IA pren el protagonisme

Com no podia ser d’altra manera, la intel·ligència artificial és una de les grans protagonistes del festival, que enguany s’ha ajuntat amb la Universitat Pompeu Fabra per coorganitzar el +RAIN Film Fest, el primer certament de cinema produït amb algoritmes d’Europa. Dins del Sónar+D destaca la instal·lació muntada pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), una visualització en 3D que analitza totes les cançons que han format part del Sónar durant els seus 30 anys d’història. L’experiència, denominada EXPLAIN, chat.in.a.box, crea un mapa de punts amb més de 40.000 peces musicals de més de 700 artistes internacionals. 

El projecte, elaborat pel grup d'Anàlisi i Visualització de Dades del BSC, ha fet servir GPT 4 per extreure tota la informació necessària de Spotify i d’altres fonts per crear una vinculació. “ChatGPT ens ha donat informació espacial dels punts i les correlacions entre ells, i amb Houdini, un software de 3D, hem fet tota la visualització amb colors, les accions de línies entre els punts i les animacions de càmeres”, desvela l’enginyer d’investigació del BSC, Jerónimo Calderón. El resultat és un conjunt de núvols d’interconnexions, un per a cada idioma, en què s’encenen determinats punts i línies que vinculen les cançons en funció del seu gènere, de les seves lletres i dels sentiments que la IA associa a les paraules que les componen.

El cas de la intel·ligència artificial exemplifica un tema que ja ens avançava la directora del festival, Andrea Faroppa, en una entrevista a MetaData: “El Sónar+D no pot projectar o predir què passarà a continuació perquè el que mostra ja està passant”. Una sensació amb què coincideix Pitarch: “Fa 30 anys, quan la tecnologia cutting edge es trobava en un laboratori del MIT, a Massachussets, el Sónar era una finestra a coses que semblaven futuristes. Però ara, la meva mare o el meu avi tenen accés a betes obertes de tecnologies com ChatGPT”. Així, la trobada es converteix en una oportunitat per aprendre què s’està coent i serveix com a font d’inspiració per als professionals del BSC, entitat que ja fa 10 anys que col·labora amb l’esdeveniment.

Crear música, un procés col·laboratiu

Per descomptat, la música també juga un paper cabdal dins de l’espai d’innovació del Sónar, i s’hi poden trobar tota mena d’aplicacions per generar sons. Una de les tendències més compartides entre els expositors és el de la creació de música de manera col·laborativa, i en aquest sentit destaca Endless. La plataforma, originada en els treballs del productor i músic anglès Tim Exile, permet crear música electrònica des de zero a partir de loops retrospectius. “La idea és que sigui fàcil de fer servir per a novells, però prou profunda per aquells que es vulguin especialitzar”, explica l’enginyer de la companyia Ragnar Hrafnkelsson.

El punt diferencial d’Endless és que té una concepció pràcticament de xarxa social. Els usuaris poden crear de manera privada, però també fer-ho de manera conjunta, com si fos una jam: el primer usuari inicia el loop i la resta el van modificant com volen. Les peces creades es poden pujar a la plataforma perquè la resta d’usuaris les escoltin i votin, de manera que es generen uns rànquings amb les cançons més populars de cada setmana.

El servei es va llançar inicialment com una aplicació d’iOS i per a escriptori, però al Sónar+D han portat el que anomenen la Beat Machine, una adaptació del producte dins d’una cabina de màquina arcade. “La idea va sorgir d’un membre de la comunitat i permet tenir una experiència més tàctil”, comenta Hrafnkelsson. Ara per ara, la plataforma ja supera els 100.000 usuaris arreu del món i s’està plantejant un nou model de subscripció.