La música sona a un volum elevat; l’artista executa a la perfecció la seva actuació en viu; el públic canta, balla, salta, crida i gaudeix; i a la pantalla de fons, un seguit d’imatges i llums segueixen el ritme de manera harmònica amb l’espectacle. La imatge és clara, però què capta més l’atenció: la música o la imatge i la tecnologia? O el que es podria traduir com: la música electrònica o l’art digital? Aquesta és la combinació que ha portat un cop més a Barcelona el Sònar després de dos anys d’absència per la pandèmia del coronavirus. Ho fa amb un programa amb més de 176 activitats per a la versió convencional i una seixantena de propostes per al Sònar+D. I és que la versió més experimental i creativa del festival aquest any s’ha vestit de gala per estendre l’espectacle a tota la ciutat: des del recinte de la Fira de Barcelona fins al Palau Güell, la Fundació Antoni Tàpies o l’Hotel ME per traduir un llenguatge científic en forma de números a missatges comprensibles per qualsevol persona.

La benvinguda al festival ja és una declaració d’intencions: una allau de pantalles presenten algunes de les propostes dels artistes i científics que trenquen fronteres i uneixen la creació amb alguns dels hypes del moment com ho són els NFTS. Totes les obres busquen generar reflexió al voltant del medi ambient, la intel·ligència artificial i el Web3, els principals eixos de l’edició d’enguany del festival.

‘Blockchain’, Web3 i la necessària reflexió del nou paradigma

I és que el món blockchain ha posat sobre la taula els camps per recórrer que ha obert la Web3, la que es podria considerar la tercera generació de l’Internet inicial on els usuaris únicament consumien els continguts que trobaven a les pàgines. La seva versió posterior, la Web2, va permetre a aquests actors passius adquirir un rol més actiu amb la creació de contingut a través de blogs, xarxes socials, pòdcasts i altres formats; i ara l’últim salt pretén passar a una xarxa on les persones siguin propietàries de la informació, l’emmagatzemin de forma descentralitzada i, fins i tot, en puguin rebre una remuneració. Un paradigma que no és res més que les cadenes de blocs. I això, per als artistes que ja investiguen en l’entorn digital i electrònic, és una nova via tant per crear i investigar, com per exposar i monetitzar la seva feina.

La ‘blockchain’ i la cadena de blocs són el terreny perquè l’art iniciï una nova era a través dels canals digitals i atregui un nou públic

De fet, una de les encarregades de donar forma a tot aquest paradigma és Joana Moll. En col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, obliga el visitant a qüestionar-se el model: “És una via de seguretat econòmica per a la comunitat artística o només una manifestació més dels mercats desiguals i injustos, una bombolla a punt d’esclatar?”. L’obra de la catalana fa un càlcul del nombre de kg de CO2 emesos amb cada NFTs amb una proposta que recrea la destrucció d’arbres.

Qui s’ha acollit a aquest model amb propostes com les exposades al Sònar+D és Mario Klingemann, qui uneix la creació artística i la intel·ligència artificial amb la comunitat. Mitjançant un algoritme entrenat per llegir els comentaris dels usuaris, sorgeixen obres úniques que són posades al mercat dels NFTs només si els seus seguidors ho decideixen. El mecanisme de treball d’aquest artista i tecnòleg converteix el consumidor d’art en una peça clau del procés creatiu, un dels elements que, segons els experts, podria convertir la pràctica vista ja com “antiga” de visitar galeries d’art físiques en un nou consum artístic que atregui públic jove.

Crear amb la intel·ligència artificial

Els algoritmes agafen el pinzell virtual i creen art, però poden generar també coneixement per si sols? Una altra de les peces que convida a la reflexió és Face2wikipedia d’Andras Refsgaard. Consta d’una pantalla, un ordinador i una webcam. Qui s’hi acosti, pot fer-se una fotografia, inserir informació bàsica com el seu nom i perquè és important (o què ha fet al llarg de la seva vida), i la IA entrenada elabora una entrada a la Wikipedia. Com la redacta? Aquesta és la principal qüestió. A partir de la imatge endevina el sexe, l’edat o l’estat d’ànim, ho creua amb el coneixement inserit manualment i genera una biografia. Fins a quin punt és exacta? Està exempta de biaixos? Per saber-ho, només cal posar a prova la màquina.

Una mica més lluny del recinte firal, però també en un entorn il·lustre, ja fa dos dies que la intel·ligència artificial ha pres protagonisme. En una mena d’obertura preinaugural del Sònar+D, el Palau Güell ha fet sonar el seu orgue, ara reconvertir en hiperorgue equipat amb una placa MIDI connectada a un ordinador, que toca arpegis i grups de fins a 80 notes alhora, i amplia les possibilitats de composició i interpretació per oferir un ventall de noves creacions inassumibles per a un humà. A més a més, els artefactes electrònics que l’acompanyen permet que qualsevol de l’altra punta del món el pugui tocar o que el mateix instrument accioni les tecles com reacció a l’estímul d’accions. Aquest és el primer hiperorgue al sud d’Europa, però no del continent, i té la missió de posicionar en l’ecosistema d’allò que està de moda la seva música per extreure-la del context eclesiàstic. Un cop més, la tecnologia entoma el repte de treure el mantra d’antic, arcaic o avorrit d’elements del nostre patrimoni.

La tecnologia introdueix noves metodologies al procés creatiu per superar la barrera de la creació humana

Música, festa i consciència

Per a qui cregui que fora dels límits de les zones expositives i de conferències s’acaba la reflexió i la convergència tecnològica, s’equivoca. Només cal alçar la vista als escenaris i contemplar com la creació digital acompanya la música. A primera fila, els artistes; però a la segona, unes pantalles gegants posen la cirereta del pastís amb imatges, moviments i llums que es transformen al ritme de la veu i de les notes musicals. I qui se n’adona? La tecnologia ja és un element intrínsec al dia a dia.

I no gaire lluny dels escenaris, entre foodtrucks i espais promocionals, Back Market també s’ha guanyat el seu racó amb un bon reclam: llarga vida a l’electrònica. I no a la música electrònica, que també, sinó als dispositius electrònics. I és que la companyia vol presentar el seu marketplace d’electrònica de segona mà a un públic jove habituat a les novetats del mercat. Si el Sònar+D pot remoure consciències i fer un clam a favor de la sostenibilitat, per què no intentar-ho?