Les visual novels són un gènere de videojocs eminentment narratiu amb una gran tradició al Japó, però amb dificultats per arribar a la resta del món. És per això que és inusual veure obres d’aquest estil desenvolupades fora de l’arxipèlag nipó, però encara ho és més veure’n una en català. Si, a més a més, el títol està creat per funcionar en Game Boy, una consola que enguany complirà 33 anys, la situació ja és completament única. Aquest és el cas de One-Hit Wonder, un petit videojoc elaborat pel creatiu Aleix Pitarch amb GB Studio i publicat a les acaballes de 2021.

“Soc nascut dels 80 i em va enganxar de ple la bogeria de la Game Boy, i em feia gràcia poder fer una cosa que corri sobre una màquina antiga”, explica en una conversa telefònica amb MetaData el creador del joc. One-Hit Wonder ens posa en la pell d’un ancià de 80 anys que rememora el seu passat com a músic en una Barcelona futurista. L’obra aposta per una història costumista que explora una tecnologia que permet als habitants de la ciutat vestir una peça de roba similar a un burca que els permet tenir la imatge exterior d’un avatar, com si es tractés d’un metavers. “La no correspondència entre el que ens agradaria ser i el que som és un tema universal i molt actual, més avui on les xarxes socials són un altaveu”, considera Pitarch.

One-Hit Wonder és el primer videojoc que desenvolupa Aleix Pitarch, qui prové del món audiovisual i recentment ha estrenat un curtmetratge d’animació que s’està mostrant en diversos festivals d’arreu del món. “Sempre m’ha interessat el videojoc i tinc molts amics que estan a la indústria, però mai havia fet res seriós. El meu interès sempre ha anat per la narrativa, i al videojoc sempre li he vist el potencial amb la narrativa interactiva”, apunta. En aquest sentit, el creatiu cita jocs com Gnosia (Petit Depotto, 2019), Her Story (Sam Barlow, 2015) o Telling Lies (Sam Barlow, 2019) com a grans exponents narratius del mitjà i obres que l’han fet comprendre les possibilitats expressives de l’oci electrònic.

Una reivindicació del pas del temps

Les particularitats estètiques i de format de One-Hit Wonder no són casualitat, ja que el videojoc té un punt de crítica social. “Em vaig esperar a l’última hora de 2021 perquè al cap d’una hora fos un joc de l’any passat i ja no fos un joc nou”, explica Pitarch, qui té la sensació que les obres culturals són cada vegada més “efímeres” en la nostra societat. És per això, també, que ha decidit desenvolupar el seu joc per a Game Boy: “Estàs fent una peça de software per a un sistema tancat que saps que, d’aquí a 20 anys, correrà de la mateixa manera”. Això no obstant, per permetre que pugui jugar-lo el màxim de gent, el videojoc es troba disponible tant en ROM de Game Boy com en executable per a ordinadors, a més a més de poder-se jugar des del navegador.

L’obra destaca pel fet que només es pot jugar en català, i no té plans per traduir-se a altres idiomes. “Era el meu primer videojoc i em feia gràcia que estigués exclusivament en català”, narra el seu creador, tot i que considera que “més que un mèrit, crec que denota un problema, que és que no es fan jocs en català”. Si fem cas a VDJOC, la base de dades de videojocs impulsada per la Secretaria de Política Lingüística, One-Hit Wonder és la primera visual novel disponible en català, ja que actualment no existeixen altres obres del gènere que es puguin jugar en la llengua. Això no obstant, a VDJOC sí que trobem algunes aventures gràfiques d’estil occidental com les obres de Mango Protocol, MechaNika i Agatha Knife; el videojoc de JanduSoft, Indiecalypse; o Terminal Madness, de Codepassion.