Algunes veus diran que el Sónar és el festival per excel·lència de la música electrònica, però d’altres parlaran d’aquest esdeveniment com un pilar per a la tecnologia i la innovació. I és que l’esdeveniment que va néixer el 1994 per revolucionar la música avançada s’ha convertit 30 anys després en “un punt de trobada per als professionals i els amants de la creació artística i tecnològica”. Així descriu l’esdeveniment la directora del Sónar+D, Andrea Faroppa, que lidera una iniciativa més novella, amb 11 edicions a l’esquena, però nascuda amb l’objectiu de “materialitzar i endreçar les converses que hi havia als passadissos i al backstage al voltant del món artístic, el científic i el tecnològic en el marc del Sónar”. Tres mons que, insisteix, “beuen de la creativitat” i que han fet que, tres dècades més tard, el festival “continuï vigent”. I a l’avantguarda, recalca, perquè compta amb un Sónar+D que opera com a “laboratori i com a àrea d’R+D”.

El Sónar+D pot projectar com serà el Sónar dels pròxims anys?

No hi ha Sónar sense Sónar+D i viceversa, cap pot predir com serà l’altre en uns anys perquè tots dos tenen entitat pròpia. El Sónar+D no pot projectar o predir què passarà a continuació perquè el que mostra ja està passant. La nostra particularitat és, potser, som tan innovadors que rebem professionals i persones inquietes per tecnologies i tendències massa innovadores per a altres esdeveniments que no estan preparats per acollir-los. El Sónar i el Sónar+D són llocs molt naturals per a aquestes comunitats, que saben què hi trobaran i confien que se sorprendran.

"Som tan innovadors que rebem professionals i persones inquietes per tecnologies i tendències massa innovadores per a altres esdeveniments"

Per tant, el visitant busca novetat o aprofundir en un coneixement que ja té?

En el context del Sonar+D, hi ha un públic fidel que ve cada any i que està molt ficat en el tema. Coneixen els artistes, les tecnologies, les plataformes... Tot i això, sempre conserven un espai per deixar-se sorprendre. Quan programem el festival, volem fer volar el cap a la gent perquè després de venir, si la setmana següent torna a la teva vida normal, pugui aplicar al seu dia a dia coses apreses per innovar en la quotidianitat. La sorpresa és una constant tant per als qui venen per primer cop, com per a qui ve des que existia el Sónar PRO fa 20 anys.

Ens definim com a societat digital, però ho som per coneixement o només per ús de tecnologies disponibles?

Les tecnologies són com un ganivet. Si s’usa com a eina, es pot utilitzar per cuinar o per fer mal algú. Quina capacitat tenim nosaltres per saber si l’estem usant correctament? Això és perquè fa anys que aquesta eina existeix i ens han educat en el seu ús social. Aquesta situació es pot traslladar al món tecnològic i digital, on estan passant coses des de fa 15 o 20 anys, però comencem ara a ser-ne conscients avui perquè fins ara no en teníem perspectiva. Som en un moment de canvi a la humanitat i al Sónar+D intentem traduir tot el que està passant als laboratoris i als centres d’investigació en forma de propostes artístiques i creatives perquè el conjunt de la gent pugui comprendre-ho. Entendre la tecnologia i conèixer el seu impacte apodera les persones.

“Estan passant coses des de fa 15 o 20 anys, però comencem a ser-ne conscients avui perquè fins ara no en teníem perspectiva”

Té sentit parlar de fronteres entre tecnologia i creació artística o són conceptes inherents?

La tecnologia és un ordinador, és internet, és IA, és blockchain...? Tot això ho ha creat un ésser humà a partir de la creativitat. Per això, al Sónar+D és natural que es reuneixi l’equip d’un museu de ciències o de tecnologia amb artistes, creatius o estudis de disseny. La tecnologia és creativitat, i la creativitat artística és tecnologia. Certament, en paral·lel hi ha una creació més tradicional vinculada a l’escriptura o la pintura, per exemple, però els avenços han donat lloc a una nova creació artística digital basada en les pràctiques més tradicionals. Cada cop estem veient més difuminats els límits entre les diferents disciplines i com anem cap a una creació transversal. Ja no ens sorprèn veure matemàtics, investigadors o tecnòlegs creant art.

Com veurem aquest esperit al Sónar+D d’aquest any?

Una de les novetats és un fòrum obert sobre art, ciència i tecnologia amb professionals de diferents perfils i d’entitat diverses com el Barcelona Supercomputing Center, el Massachusetts Institute of Technology, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre d’Arts Digitals de Milà o artistes que podran interactuar directament amb el públic. No és una conferència ni una taula rodona amb presentacions de PowerPoint, sinó que tenen protagonisme les converses, l’intercanvi d’opinions i les experiències. No busquem solucions als problemes, sinó generar més preguntes i reflexions per repensar cap a on van la tecnologia i l’art que ja tenim en el present. També presentem projectes de l’àmbit científic, alguns amb un vincle artístic, a l’àrea d’exhibició. És un espai entre el Sónar+D i el Sónar de Dia on trobar iniciatives de gaming, realitat virtual, música o disseny, per posar alguns exemples. Hem detectat que són propostes científiques que, si veu algun creatiu o artista, poden aportar un altre punt de vista. I els científics, per la seva banda, poden rebre comentaris que els facin valorar alguna cosa que no tenien en compte gràcies a la introducció d’una altra mirada.

La clau és trencar amb l’especialització i tendir cap a la transversalitat professional.

Sempre ho hem fet i aquí és on hi ha l’esperit del Sónar. De la cultura de les raves dels anys 90 tenim una frase que diu “tothom sota el mateix sostre”, hem recuperat aquest esperit perquè el Sónar sigui  un espai cultural i de trobada real. El públic trobarà un programa diari amb artistes i propostes, però és el visitant qui traça la seva ruta. Només això, ja ens diu molt sobre què interessa i què no, i cap a on han d’anar la investigació i la creació artística. La transversalitat també és això, escoltar les converses dels visitants després d’una sessió per incloure aquest coneixement i opinions en el procés de creació.

"Ja no ens sorprèn veure matemàtics, investigadors o tecnòlegs creant art"

Empreses com Google o Sony han participat al Sónar+D. Quina capacitat d’influència té el festival sobre aquestes multinacionals?

No tenim paràmetres per mesurar i concloure aquest resultat de manera objectiva, però tenim persones anònimes que es converteixen en prescriptors. Allà on siguin, sigui a Google, al BSC o a Mediapro, tenen la capacitat d’empènyer cap a la innovació a escala estratègica, creatiu o d’investigació. No han de participar per poder intervenir en el procés, sinó que poden ser simples espectadors que després traslladen als seus entorns de treball el contingut rebut al Sónar. Això ens demostra que algunes de les trobades que hem organitzat al llarg de les edicions del Sónar+D han revertit en projectes, start-ups o investigacions.

Quines tecnologies o fites han marcat un punt d’inflexió en la creació científica i artística presentada al Sónar al llarg dels anys?

N’hi ha dues que són claus: la intel·ligència artificial i el blockchain. Ambdós temes han estat presents al festival almenys des del 2016. Justament el 2021 vam organitzar el festival d’IA i música en una aliança amb la UPC per crear un programa d’un dia centrat en això. Hi ha coses que vam programar el 2021 que avui ja estan obsoletes, com també amb coses que vam programar l’any passat. La intel·ligència artificial va anar progressant i de cop i volta ha esclatat per ser a tot arreu. Ha arribat a ser un tema de discussió massiu, per això la gent és més conscient del seu impacte, malgrat que encara hi ha molt desconeixement de què hi ha rere seu. Al Sónar+D creiem que posem el nostre granet de sorra per portar claredat a tot plegat. Amb el blockchain ha passat el mateix: vam començar parlant fa anys de criptomonedes i de cop ens hem trobat amb NFTs, web3... Les dues tecnologies canviaran molt el món i justament tot està passant en aquest mateix moment. Al Sónar+D intentem no posicionar-nos, sinó ser conscients de què està passant i parlar-ne.

Els NFTs i la IA, el mòbil... han fet menys elitista la tecnologia i més propera?

La innovació del hardware ha ajudat les societats occidentals a tenir més accessible la creació. Ara podem filmar pel·lícules senceres o escoltar música amb el mòbil, trobar una taula per punxar música... La disminució dels preus del hardware sobretot, i també del software, ha fet menys elitista la creació artística. Encara hi ha eines llunyanes com les ulleres de realitat virtual, però a poc a poc es van apropant. Justament aquest any hem organitzat el +Rain Film Fest amb la Universitat Pompeu Fabra, un festival sobre cinema i intel·ligència artificial per veure com es poden fer pel·lícules amb IA. La creació és menys elitista, però alhora genera dilemes al voltant de la propietat intel·lectual, l’estètica o el valor de la creació humana.

“El 2021 vam programar al Sónar+D un festival sobre IA i música amb coses que avui ja estan obsoletes”

Aquesta edició és una de les que més tecnologies té sobre la taula?

No és que hi hagi moltes tecnologies, sinó que hi ha moltes aplicacions. Potser, més que cap altre any, i tot és gràcies a la intel·ligència artificial. Però també fem una picada d’ullet a l’analògic perquè s’hi podran tocar coses i tenir experiències més enllà del digital. La clau de tot és la presència de la tecnologia com a vehicle per progressar en la creació artística i per humanitzar la innovació.

Quin rol juga Barcelona com a pol tecnològic i creatiu al Sónar?

L’aniversari dels 30 anys del Sónar és una celebració del talent local, tant creatiu com tecnològic. Barcelona és una ciutat amb potencial als seus centres d’investigació, amb una gran capacitat d’atracció de professionals de tot arreu i amb grans oportunitats per generar sinergies entre sectors.