Una pel·lícula que no acaba mai, que s’allarga de manera infinita. Una cinta que es construeix en temps real, amb dades extretes del seu entorn, de manera que cada vegada que es reprodueix és una peça totalment diferent. No parlem de ciència-ficció, sinó de les possibilitats narratives que les eines d’intel·ligència artificial generativa poden arribar a tenir en el cinema. Una influència que mostrarà les primeres passes al +RAIN Film Fest, el primer festival d’Europa dedicat a les obres audiovisuals generades amb algoritmes que se celebrarà aquest dimecres al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb el Sónar.

A diferència d’altres festivals de cinema, el +RAIN no es limita únicament a l’exposició de pel·lícules, sinó que també compta amb una jornada dedicada a la investigació acadèmica, una fira professional i un esdeveniment performatiu en directe. “Té la vocació de tenir un impacte sistemàtic en l’ecosistema mediàtic català, ser un punt de trobada de creadors, productors i acadèmics”, al·lega l’ideòleg i un dels coordinadors del +RAIN Film Fest, el professor de Teories de la Comunicació de la UPF Frederic Guerrero-Solé. 

El component principal del festival serà l’exploració de les possibilitats narratives que la intel·ligència artificial aporta al cinema. Una tecnologia que, malgrat que “ha existit des de fa temps” en camps com la postproducció, viu ara un “moment disruptiu” amb l’alliberament dels models de creació d’imatge i vídeo a partir de text, d’acord amb Guerrero-Solé. Tot i que considera que “no és un salt tan radical com la fotografia o la impremta, que van canviar radicalment el món”, el coordinador del +RAIN es mostra expectant amb el potencial d’aquestes eines: “Estem interactuant amb models que contenen la major part de la creació visual i audiovisual de la història humana”.

La IA com a vehicle narratiu

En aquesta primera edició, el festival ha rebut un total de 48 pel·lícules, la majoria d’elles provinents dels Estats Units i de països europeus, tot i que també han arribat propostes de Llatinoamèrica i de Malàisia. “El criteri per seleccionar-les ha estat la qualitat de les mateixes i en què analitzessin com la tecnologia explora la narrativa”, explica la directora de cinema Anna Giralt Gris, també codirectora de l’apartat FEST del +RAIN. Gairebé totes les cintes presentades utilitzen aquestes tècniques per generar imatge o vídeo, però les que més han interessat al jurat han estat aquelles pel·lícules que no tindrien sentit sense la IA: “La tecnologia no és accessòria, és triada perquè fomenta, subratlla i ajuda en l’impuls narratiu de la pel·lícula”.

Giralt Gris: “La tecnologia no és accessòria, és triada perquè fomenta, subratlla i ajuda en l’impuls narratiu de la pel·lícula”

De fet, l’aspecte “meta” és una constant en les cintes que han acabat triades entre les 10 finalistes que es projectaran durant el festival. Un exemple d’això ho trobem a My Word, el film presentat per la cineasta catalana Carme Puche Moré. Aquesta peça audiovisual, de poc més de tres minuts, se serveix dels biaixos racials i de gènere que tenen les dades amb què s’entrenen les intel·ligències artificials per debatre sobre aquesta qüestió. Unes desigualtats que Giralt Gris també ha notat en la presentació de propostes, ja que el 80% dels creadors són homes, la qual cosa interpreta com “un reflex de l’ús que s’ha fet d’aquesta tecnologia fins ara”.

Evitar els biaixos és un dels múltiples fronts d’una tecnologia que, almenys en el seu vessant creatiu, es troba encara en bolquers. “Amb el cinema van haver de passar uns anys perquè s’explorés la seva dimensió narrativa: primer era com una espècie de teatre, amb imatges reals, no hi havia concepció de l’edició”, recorda Guerrero-Solé, qui creu que la disciplina conviurà de manera molt natural amb aquestes eines digitals. Giralt Gris qualifica la irrupció dels models generatius de “canvi de paradigma”, ja que, “com a creadors, és molt diferent agafar la teva càmera i anar a gravar una imatge que escriure-la”.

Autoria, drets i canvis laborals

Aquesta nova manera de fer cinema suscita múltiples i profunds dubtes en la ciutadania. Qui serà l’autor de les noves pel·lícules? Continuarem parlant de cinema o bé naixerà una nova disciplina artística? Són qüestions que es debatran a la secció RESEARCH del festival, que portarà a Barcelona alguns dels protagonistes d’aquesta nova onada tecnològica, com el CEO de Runway, Cristóbal Valenzuela, o el director creatiu de Stability AI, Bill Cusick. Una intervenció, aquesta darrera, especialment interessant en l’àmbit ètic, ja que l’empresa creadora de Stable Diffusion es troba en ple procés legal després que un grup d’artistes la denunciés per vulneració de drets de propietat.

Una altra de les qüestions que preocupen als artistes és l’impacte que tindrà la IA en el seu futur laboral. “Algunes professions hauran de reciclar-se de manera sensible. Ha passat prèviament en la història en altres àrees, i també en les de comunicació. Amb internet, el telèfon mòbil… Aquesta serà una més”, opina Guerrero-Solé. Per a Giralt Gris, la lluita es troba a aconseguir que la IA es converteixi en una eina que complementi la feina dels cineastes, en comptes de substituir-la: “Als taxistes se’ls estudiava arreu del món perquè havien desenvolupat unes habilitats cognitives importants, però ara té menys valor perquè amb Google Maps, ja no cal. El que hem d’evitar és que aquestes feines desapareguin, i fer que els que treballem amb elles ho fem amb millors condicions i tinguem eines que ens permetin treballar millor”.

Guerrero-Solé: “Algunes professions hauran de reciclar-se de manera sensible. Ha passat en el passat, amb altres tipus de professió, i també amb les de comunicació. Amb internet, el telèfon mòbil… Aquesta serà una més”

En darrer lloc, queda per determinar com reaccionarà el públic als futurs films generats de manera artificial. “Un dels principals problemes que es plantejarà és que la capacitat de creació és gairebé infinita”, alerta Guerrero-Solé, una situació que provocarà un mar inacabable d’opcions d’entreteniment. En aquest context, el professor de la UPF subratlla la figura dels curadors de continguts, un perfil professional que creu que emergirà en els pròxims anys. Giralt Gris s’hi mostra d’acord, identificant els mateixos artistes dins d’aquesta especialització, però veu més incertesa en la relació que la societat establirà amb aquesta alternativa: “Hi haurà gent que l’odiarà i no voldrà veure aquestes pel·lícules, gent que només voldrà veure aquestes pel·lícules, i altres que arribaran a casa i diran ‘jo vull veure una comèdia romàntica de 20 minuts amb aquesta actriu i aquest actor’”.