Els reportatges més llegits del 2021

El xip europeu, la contaminació invisible d’internet i el català a la xarxa són alguns dels temes que més han atret els lectors l’últim any

Redacció

Europa traça un pla per entrar en la cursa de la fabricació de semiconductors el 2030
Europa traça un pla per entrar en la cursa de la fabricació de semiconductors el 2030 | Axonite / Pixabay

El 2021 ha arrossegat de principi a fi les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 a escala sanitària, econòmica, social i, per descomptat, tecnològica. La crisi dels xips ja va començar a treure el cap l’estiu de l’any anterior, quan algunes de les principals marques de mòbils endarrerien el llançament dels seus telèfons intel·ligències, però enguany ha esclatat i ens ha deixat amb una clara crisi de desabastiment. Però aquests últims 12 mesos no han estat únicament cosa de semicondutors: hem parlat de salut digital, de teletreball, de l’impuls de la dona en les carreres STEAM, de la formació de talent qualificat per al futur ecosistema TIC, de big data i d’intel·ligència artificial, de satèl·lits... la llista és llarg i díficil de repassar en poques línies. No obstant això, són precisament les dades les que millor il·lustren què t’interessa com a lector i en què vols aprofundir. Per això fem un repàs als resportatges més llegits de l’any a MetaData, els quals potser no s’allunyen massa del que ens espera aquest 2022.

L’as a la màniga del xip europeu

Un component tan petit com un xip ha demostrat tenir prou poder per paralitzar una indústria. El sector afectat en qüestió ha estat el de l’automoció, que va donar el toc d’alerta final –després de mesos d’avisos- amb una aturada temporal i una reestructuració dels torns en dies concrets durant el mes de setembre a la planta de Seat a Martorell. Segons l’Associació de la Indústria de Semiconductors, Europa ha passat de fabricar el 44% dels semiconductors el 1990 a portar al mercat només el 9%, i si la tendència es manté, la xifra baixarà un altre punt en la pròxima dècada. L’hegemonia ara es troba en mans asiàtiques, més concretament, de Taiwan amb el 63% i de Corea del Sud amb el 18%.

L’impacte invisible d’internet

L’activitat de Facebook i dels seus més de 2.500 milions d’usuaris van generar el 2019 un impacte ambiental de 339 tones de CO2, que equival a les emissions de 85.000 cotxes. Això és el que s’anomena petjada de carboni de la tecnologia o petjada ecològica digital, i és el resultat d’un ús intensiu d’internet durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any arreu del món. I és que qui no utilitza alguna app de missatgeria electrònica, envia emails i desa documents o fotografies al núvol? La xarxa ens ha facilitat la vida, però té unes conseqüències negatives que passen per alt.

Catalunya: pròxim data center d’Europa

Si les dades ja s'havien convertit en el nou or per a l'economia digital, la covid-19 ha fet que aquest coneixement cotitzi a l'alça. L'increment del consum de continguts a Internet va disparar el trànsit d'informació i no va ser pas transitori, sinó que ha suposat fet una passa endavant de 5 anys respecte a les previsions que havien fet els experts pel que fa a l'ús de la xarxa. I s'espera que l'ús massiu del 5G ho acabi de catapultar. Ara les grans companyies tenen un repte: construir centres de dades capaços d'emmagatzemar tot aquest big data i garantir-ne un accés a baixes latències.

Les dones defineixen la tecnologia de les pròximes dècades

Ni la tecnologia pensa en les dones ni el talent femení té prou presència per modificar aquest biaix de gènere. Alguns organismes xifren en només un 15% el nombre de treballadores en el sector TIC, mentre que en d’altres la dada s’enfila per sobre del 20%. Hi ha números per a tots els gustos, però tots conclouen el mateix. I és que entre els clams per la igualtat que es poden escoltar cada 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el seu talent també vol tenir cabuda en un àmbit en plena efervescència com és el tecnològic. Una àrea que ja està modelant com seran la salut o l’educació del futur; serveis essencials com la banca o la mobilitat; o el consum d’oci en línia en les pròximes dècades.

Sectors com les 'deep tech', les 'fintech' o la programació obren la porta al talent femení | CC0

La Zona, l’Amazon català que aposta pel consum conscient

Amazon és la marca més valuosa del món, d’acord amb la consultora Kantar. L’empresa fundada per Jeff Bezos ha encapçalat l’adopció del comerç electrònic per la ciutadania, un negoci que a l’Estat espanyol ja supera els 51.600 milions d'euros, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb tot, aquest lideratge ve acompanyat de pràctiques monopolístiques, disputes amb sindicats i un impacte important en el medi ambient. És en aquest context que sorgeix La Zona, un marketplace impulsat per un grup de cooperatives catalanes liderat per Opcions que busca donar un espai digital a les iniciatives que aposten pels principis de l’economia social i solidària (ESS).

Projecte Ce Trencada: un clam pel català als videojocs

Catalunya compta amb prop de 160 productes de videojocs. És un dels territoris europeus amb més activitat en el sector, i a escala espanyola, representa el 53% de la facturació. Estem davant d’un sector econòmic potent, tal com mostren les dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i que ja ha convertit Barcelona en una de les capitals predilectes per als estudis independents. Ara bé, el volum de producció d’aquesta indústria creativa no és equivalent al nombre de treballs que tenen el català entre els idiomes oficials. Amb aquesta crítica neix el projecte Ce Trencada, format per una vintena de voluntaris que s’ofereixen per traduir de franc tota mena de títols i ajudar a posicionar la llengua.

El CAR Heron Sant Feliu aposta per obrir la formació en esports electrònics a tota la ciutadania, més enllà del seu nivell adquisitiu | Cedida

Heron Sant Feliu, la pedrera catalana dels eSports

“Volem democratitzar els eSports i obrir-los a la ciutadania”. Aquesta idea sintetitza la voluntat d’Heron Sant Feliu, la primera col·laboració publicoprivada d’Europa per impulsar un Centre d’Alt Rendiment (CAR) per formar els futurs professionals dels esports electrònics del país. Aquest tipus d’instal·lacions ja proliferen al territori, amb clars exemples com el Barcelona International Gaming Center (BIGC) a la capital catalana. Amb tot, aquestes iniciatives acostumen a ser de titularitat privada i vinculades als clubs que les impulsen, una situació contra la qual vol reivindicar-se la proposta del municipi llobregatenc.

Un ‘sherpa’ per fomentar les vocacions tecnològiques a l’escola

Fomentar les vocacions tecnològiques a les aules és una de les prioritats de les societats que busquen adaptar el futur mercat laboral a les necessitats de la nova economia. A Make&Learn ho saben i fa cinc anys que van decidir llançar aquest projecte per fer que les classes de tecnologia fossin engrescadores a través d’una actualització de l’equip docent. “Vam veure que havíem de desenvolupar material didàctic per als professors per donar una volta a les classes”, explica el CEO i cofundador, Marc Genevat.