Catalunya compta amb prop de 160 productes de videojocs. És un dels territoris europeus amb més activitat en el sector, i a escala espanyola, representa el 53% de la facturació. Estem davant d’un sector econòmic potent, tal com mostren les dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i que ja ha convertit Barcelona en una de les capitals predilectes per als estudis independents. Ara bé, el volum de producció d’aquesta indústria creativa no és equivalent al nombre de treballs que tenen el català entre els idiomes oficials. Amb aquesta crítica neix el projecte Ce Trencada, format per una vintena de voluntaris que s’ofereixen per traduir de franc tota mena de títols i ajudar a posicionar la llengua.

Tot els qui formen part de la iniciativa tenen en comú la seva passió pels videojocs i la queixa de no haver pogut trobar el català entre les opcions. “Som una gran comunitat que voldríem poder jugar en la nostra llengua i que volem aportar el nostre granet de sorra per potenciar-la als videojocs, i també a les xarxes socials, on el català cada cop ho té més difícil”, explica Jordi Mollà.

Mollà: "Som una gran comunitat que voldríem poder jugar en la nostra llengua i que volem aportar el nostre granet de sorra per potenciar-la als videojocs"

El projecte es va posar en marxa el passat mes de març. La seva carta de presentació va ser la traducció oficial de Horror Tales: The Wine, i van continuar amb altres propostes com Aragami 2 de Lince Works. “Tots dos van acceptar usar la traducció per fer aparèixer el català de forma oficial, però ens hem trobat altres estudis que ens tanquen la porta o, directament, no l’obren perquè desconfien quan els diem que volem fer aquesta feina gratuïtament”, lamenta el membre valencià del grup. Davant la resposta, la seva dinàmica de treball consisteix a escollir internament títols que els agrada i posar en marxa tot el mecanisme per adaptar els textos al català. El següent pas, detalla Mollà, és presentar-la a la desenvolupadora i, si no la vol, es puja com una modificació. “A Steam hi ha moltes modificacions que són d’idiomes i es poden afegir, el problema és que sols es poden posar a l’ordinador i no serveixen per als videojocs multiplataforma”, comenta. De fet, assegura que aquest format té molta demanda: “Amb el Hollow Knight vam anunciar a Twitter que estàvem fent la traducció tipus fan, que encara no estava acabada, i hi va haver gent que ja se la va baixar per començar a jugar de nou al joc en català”.

Donar visibilitat al català

Les desenvolupadores petites són, fins al moment, les que mostren més predisposició a acceptar la feina del Projecte Ce Trencada. Això sí, amb excepcions com la de Gartic Phone. Inicialment la proposta va generar desconfiança entre els seus creadors, però un cop van veure els resultats, van decidir integrar la traducció com a oficial i fer-ne promoció des dels seus canals. Ara s’han posat directament amb l’equip dels Països Catalans per oferir en la llengua del territori per repetir l’experiència amb altres jocs.

Davant del context, poden alçar-se veus discrepants pel fet d’oferir una feina sense remuneració i Mollà així ho reconeix: “No és la forma ideal, hauria de ser una feina feta per professionals i cobrada, però avui per avui la situació del català no és bona i considerem que començar així ens ajuda a augmentar l’oferta de videojocs en català i fer visible que hi ha una demanda”. I és que, com diu, “la sensació de jugar en la teva llengua és brutal!”, i volen encomanar aquest goig a totes les persones que encara no ho han experimentat. Però de la mateixa manera que ells intenten revertir la situació, el voluntari demana que tothom faci costat a la causa usant el català als cercadors i a les xarxes socials. “Usem el castellà per inèrcia, perquè tota la vida ens han bombardejat amb aquest idioma a la televisió i als mitjans, hem de canviar la mentalitat”, apunta.

Mollà: “La sensació de jugar en la teva llengua és brutal!”

L’equip està format per persones d’arreu dels Països Catalans i no es regeixen per cap estructura rígida: “Som una organització horitzontal, ningú està per sobre de ningú, i cadascú té perfils diferents”. Hi ha d’enginyers, fins a dissenyadors o traductors que dediquen al projecte el seu temps lliure de manera altruista. Qualsevol persona s’hi pot sumar, independentment de la seva àrea d’expertesa, tot i que els ajudaria comptar amb filòlegs. “Són professionals que coneixen la llengua millor que ningú i seran les persones idònies per oferir assessorament lingüístic”, apunta Mollà. Això sí, es demana un bon nivell d’anglès, ja que totes les traduccions que fan parteixen d’aquest idioma.