La Zona, l’Amazon català que aposta pel consum conscient

El ‘marketplace’ desenvolupat per la cooperativa Opcions ofereix productes i serveis produïts sota els criteris de l’economia social

Categories:

Marc Vilajosana

La cooperativa Opcions lidera un projecte que busca acostar a el comerç electrònic a les entitats de l'economia social
La cooperativa Opcions lidera un projecte que busca acostar a el comerç electrònic a les entitats de l'economia social | Sarah Chai (Pexels)

Amazon és la marca més valuosa del món, d’acord amb la consultora Kantar. L’empresa fundada per Jeff Bezos ha encapçalat l’adopció del comerç electrònic per la ciutadania, un negoci que a l’Estat espanyol ja supera els 51.600 milions d'euros, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb tot, aquest lideratge ve acompanyat de pràctiques monopolístiques, disputes amb sindicats i un impacte important en el medi ambient. És en aquest context que sorgeix La Zona, un marketplace impulsat per un grup de cooperatives catalanes liderat per Opcions que busca donar un espai digital a les iniciatives que aposten pels principis de l’economia social i solidària (ESS).

“Amb l’arribada de la pandèmia i del confinament vam veure com el comerç electrònic creixia exponencialment, però també que no teníem un espai on el consum conscient pogués comercialitzar a internet la seva oferta”, desvela Joana Ariet, responsable de comunicació d’Opcions. Aquesta guspira va encendre una idea plantejada des de feia temps: la creació d’un mercat digital especialitzat en l’economia social. La intenció dels seus creadors és aprofitar les noves tecnologies per visibilitzar i promoure les iniciatives que aposten per un model de negoci alternatiu, però sense caure en les tendències de funcionament dels marketplaces tradicionals.

Un mercat digital de proximitat

“Les grans plataformes que acaparen el comerç electrònic resolen les necessitats de la gent, però generen molts problemes a escala ambiental i de condicions dels treballadors”, apunta Ariet, qui assenyala les conseqüències en matèria d’emissions de la dependència en el transport transnacional que tenen aquests comerços. “Internet incentiva molt la devolució dels productes i això afecta l’última milla, augmenta el nombre de camions i furgonetes circulant per les nostres ciutats”, afegeix. És per això que des de La Zona treballen en un sistema que visibilitzi els productes més propers a la ubicació de l’usuari, per tal que “recorrin el mínim de kilòmetres possibles”.

Ariet: “Internet incentiva molt la devolució dels productes i això afecta l’última milla, augmenta el nombre de camions i furgonetes circulant per les nostres ciutats”

Un dels principals obstacle a l’hora de plantejar un mercat digital de consum conscient és decidir com afrontar la política de preus i la competència interna entre els diversos venedors. En aquest sentit, Ariet té clar que “no és un tema que ens preocupi”, ja que assegura que la majoria d’entitats que formen part de l’economia social pensen més en termes d’intercooperació que de competició. “Moltes entitats entren a La Zona justament per aquesta venda creuada que oferim. El que ens preocupa és no poder afavorir més aquesta intercooperació”, apunta la membre d’Opcions.

Una d’aquestes entitats és Espai René, negoci d’electrodomèstics amb més de 70 anys d’història que el 2009 va decidir afrontar un canvi de model productiu, amb el qual van reformar la botiga seguint criteris de bioconstrucció i van deixar de comercialitzar productes d’alta rotació, com les televisions, per l’impacte mediambiental de la seva producció en massa. “Volíem vendre electrodomèstics d’una altra manera, introduint els nostres valors en la venda”, explica la cogestora del negoci, Sílvia Ferrer-Dalmau. L’entitat, amb seu al Solsonès i botiga física a Barcelona, ha protagonitzat la primera venda dins La Zona: un estri per preparar llets veganes fabricat a València que estalvia la producció d’envasos d’un sol ús. Ferrer-Dalmau considera el mercat digital un espai “imprescindible”, tant per a productors com per a consumidors: “Per nosaltres, perquè és un espai que ens dona visibilitat, i pels usuaris, perquè vegin que existeix un altre Amazon amb uns valors diferents”.

La Zona comercialitza productes i serveis de venedors que compleixin els criteris establerts pel Mapa de l'Economia Solidària Pam a Pam
La Zona comercialitza productes i serveis de venedors que compleixin els criteris establerts pel Mapa de l'Economia Solidària Pam a Pam

Criteris de selecció

Malgrat que ho són una bona part dels participants, estar constituït com una cooperativa no és un dels requisits per poder operar dins La Zona. El filtre que han plantejat des d’Opcions són els 15 criteris establerts pel Mapa de l’Economia Solidària Pam a Pam, que inclouen la democràcia interna, l’ús de llicències lliures o la intercooperació, entre altres. Una altra eina que utilitzen és el Balanç Social creat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), “una mena d’auditoria que té en compte criteris com l’equitat, les escales salarials o la governança”, explica Ariet. Això no obstant, des d’Opcions són conscients que moltes vegades les iniciatives estan conformades per una o dues persones, la qual cosa dificulta l’adopció de totes aquestes mesures. “Com que d’entrada pot ser un fre, oferim l’opció de complir el balanç social en els pròxims anys”, declara la responsable de comunicació.

Algunes d’aquestes dificultats les han trobat també els impulsors d’Espai René, principalment a l’hora de controlar el procés de fabricació de grans electrodomèstics. “Jo puc preguntar al fabricant i em donarà unes dades, però potser en tres mesos és tot diferent, perquè la velocitat de canvis de models és bestial i el mercat cada vegada està més concentrat en tres o quatre productors”, confessa l’altre gestor de l’entitat, Alfred Capdevila. Davant d’aquesta situació, el comerç ha optat per augmentar al màxim la comunicació amb les distribuïdores, prioritzar les que més s’adeqüin al model productiu que defensen i vendre a La Zona únicament els productes dels quals coneixen tots els detalls. “El nostre ha de ser un treball conjunt, anar amb paral·lel amb els proveïdors i adonar-nos que estem davant d’un canvi de paradigma”, considera Ferrer-Dalmau.

A La Zona es comercialitzen productes i serveis manufacturats per cooperatives i empreses que segueixen els criteris de l'economia social i solidària

Els criteris de l’economia social també s’apliquen al disseny del portal web del marketplace i al seu funcionament. La pàgina ha estat confeccionada per la cooperativa de desenvolupadors Coopdevs, que empra eines de programari lliure per als seus treballs. En el cas de La Zona, han optat per utilitzar Wordpress com a gestor de continguts i Matomo com a alternativa a Google Analytics. Així mateix, l’allotjament del servidor és gestionat per la cooperativa basca Talaios. ”Sempre intentem prioritzar les opcions que estiguin més alineades amb la manera que tenim de pensar i de fer les coses”, apunta Ariet.

Un espai per a productes i serveis

Un dels elements diferencials de La Zona, més enllà de la seva especialització en l’economia social, és la possibilitat d’adquirir no només productes, sinó també serveis per part dels seus venedors. Entre ells es troba Pangea, una cooperativa nascuda el 1993 a les aules de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) centrada a proveir serveis d’internet a entitats del món cooperatiu. “Procurem que les eines que oferim siguin sostenibles i raonables, intentem no matar mosques a canonades per evitar les petjades de carboni innecessàries i el malbaratament dels recursos”, exposa l’encarregada de suport de l’associació, Lorena Merino.

“Amb productes com la roba o el menjar, la gent és més conscient de les implicacions de realitzar un consum local, però costa molt fer entendre a la gent que, darrere d’un correu electrònic, hi ha un consum d’energia”, explica Merino, qui considera que sumar-se a una iniciativa com La Zona és una manera de divulgar aquestes situacions. “Res és gratis, ni a internet ni a escala tecnològica, el que passa és que no pagues amb diners, pagues amb una altra cosa”, afegeix la integrant de Pangea.

Merino: “Amb productes com la roba o el menjar, la gent és més conscient de les implicacions de realitzar un consum local, però costa molt fer entendre a la gent que, darrere d’un correu electrònic, hi ha un consum d’energia”

Microfinançament i exportació territorial

La Zona va poder arrancar motors el passat mes de juny gràcies a l’èxit de la campanya de microfinançament que van impulsar des de Goteo, on van aconseguir recaptar els 15.000 euros que necessitaven per iniciar el projecte. “Goteo té un vessant social important que moltes altres entitats no tenen”, explica Ariet respecte a l’elecció de la plataforma per realitzar la recaptació de fons.

El marketplace es troba en aquests moments operatiu, però en fase beta, amb una sèrie de característiques pendents que s’aniran incorporant amb el pas del temps. A més, la campanya de Goteo segueix activa, amb la intenció d’arribar als 115.000 euros que consideren òptims per al bon funcionament del mercat digital. “Sembla que desenvolupar un marketplace sigui una cosa molt fàcil, però si vols pagar a tothom el que creus que mereix i fer front la logística que comporta, se’n va als núvols. No podem frivolitzar el treball”, assevera la responsable de comunicació d’Opcions.

L’extensió de la plataforma es limita a Catalunya, atès que és el territori on s’ha originat i els seus impulsors volen mantenir la proximitat del comerç per potenciar l’última milla i evitar desplaçaments innecessaris. Això no obstant, l’èxit de la seva proposta ha conduït al fet que entitats d’arreu del món es posessin en contacte amb Opcions per replicar el seu model a altres territoris, un moviment davant del qual els gestors de La Zona es mostren oberts a col·laborar.