Vivim en un moment històric complex. El món es troba cada vegada més polaritzat i la confiança —aquest fil invisible que manté cohesionades les societats— s’està debilitant. Països que desconfien els uns dels altres, partits polítics incapaços d’assolir consensos i, fins i tot, institucions que durant dècades han estat referents globals veuen avui qüestionada la seva autoritat legal i moral. Aquesta erosió de la confiança està posant a prova la democràcia arreu del món.

No és la primera vegada que la democràcia travessa moments difícils. Al llarg de la història ha estat tensionada i sotmesa a proves importants, passant per etapes turbulentes que, malgrat tot, no han de conduir necessàriament a la desmoralització. Aquests reptes formen part de la nostra història compartida i posen a prova la nostra capacitat col·lectiva d’afrontar-los. La democràcia és un sistema complex, però també extraordinàriament adaptable, que només es pot sostenir si és cuidat de manera col·lectiva. Ens trobem avui en un d’aquells punts d’inflexió en què la seva fortalesa i continuïtat depenen de la implicació i l’acció compartida de la societat. Perquè aquest procés sigui possible, però, existeix un requisit indispensable: tornar a aprendre a confiar els uns en els altres.

“La confiança és el fil invisible que sosté la democràcia, i avui és més fràgil que mai.”

Hem arribat a assumir que les persones tenim més elements que ens separen que no pas que ens uneixen, quan en realitat és just el contrari. Compartim la mateixa biologia, les mateixes necessitats bàsiques i aspiracions àmpliament coincidents: salut, benestar, educació, relacions significatives i un futur millor per als nostres fills. Malgrat això, la confiança s’ha anat erosionant, i massa sovint les nostres accions deixen de fonamentar-se en allò que ens és comú.

És precisament per aquest motiu que avui, més que mai, els projectes de solidaritat, de cooperació entre persones i de voluntariat col·lectiu adquireixen una rellevància especial. Iniciatives que situen l’altre al centre, que connecten persones al voltant d’un objectiu compartit i que ens recorden que no estem sols. Amb aquesta convicció, permeteu-me compartir la història del projecteLabdoo.

“Labdoo demostra que la cooperació global pot portar educació a més d’un milió d’infants sense cost econòmic ni ambiental.”

Labdoo va néixer arran d’un viatge que vaig fer a Guatemala ara fa vint-i-un anys, portant dotze ordinadors portàtils amb continguts educatius a una escola que no disposava ni tan sols de llibres. Aquella experiència em va fer prendre consciència del potencial transformador d’un gest aparentment petit i em va suscitar una pregunta molt simple: com podríem replicar aquella acció milers de vegades arreu del món? D’aquesta reflexió va sorgir la idea de Labdoo, una plataforma global que, mitjançant la col·laboració de voluntaris d’arreu del planeta, permet reutilitzar portàtils en desús, equipar-los amb continguts educatius i fer-los arribar a escoles necessitades sense cap cost econòmic ni mediambiental.

D'ençà d’aquell primer viatge, avui Labdoo ha entregat portàtils educatius que ajuden a més d’un milió d’estudiants en 155 països. Un milió de nens i nenes que han pogut accedir a l’educació gràcies a la reutilització tecnològica, a l’economia circular i, sobretot, a la cooperació de milers de persones voluntàries de tots els continents. Tot aquest impacte s’ha assolit sense necessitat de recursos econòmics i sense generar emissions addicionals de CO₂.

Res d’això hauria estat possible sense la confiança de persones que, sovint sense conèixer-se, col·laboren diàriament perquè comparteixen una convicció profunda: que l’educació ha de ser un dret universal. Persones conscients que tenim moltes més coses en comú del que sovint imaginem.

“A Labdoo, persones que no es coneixen col·laboren per un objectiu comú: fer de l’educació un dret universal.”

Donar educació és, possiblement, un dels regals més valuosos que es pot fer a una altra persona. Tanmateix, la manera com Labdoo fa possible aquesta acció és igual o fins i tot més rellevant que el resultat final. En primer lloc, la plataforma es construeix sobre uns principis de consens global àmpliament compartits: l’aspiració a un món millor en què l’educació sigui universal. En segon lloc, Labdoo permet que persones d’arreu del món, procedents de contextos i cultures diverses, col·laborin per fer arribar portàtils educatius a les zones amb més necessitats. Aquest procés no només facilita l’accés a l’educació, sinó que també crea vincles de confiança reals i ens ensenya que, quan treballem plegats, som capaços d’assolir fites extraordinàries.

Aquesta fita ha estat possible gràcies sobretot a la confiança mútua entre persones d’arreu del món. Quan confiem i col·laborem, prenem consciència que allò que ens uneix és més gran —i més important— que allò que ens diferencia. Per això, avui més que mai, participar en Labdoo o en qualsevol projecte de voluntariat —tant global com local— que construeixi ponts entre persones esdevé una necessitat social fonamental. Fer-ho significa ajudar a restablir la confiança entre les persones, un element essencial per poder fer front, de manera col·lectiva, als reptes globals del nostre temps.

A casa nostra, Catalunya, aquest esperit col·lectiu ha arrelat amb una força especial. Avui hi ha més de cent hubs Labdoo operatius repartits arreu del territori, situats en escoles, biblioteques, empreses i llars. És una xarxa viva que demostra que qualsevol persona pot marcar la diferència. Per això, des d’aquestes línies us volem convidar: tothom pot ajudar. Donant temps, reutilitzant un ordinador, participant com a voluntari o fent difusió del projecte.

Quan confiem els uns en els altres i ens impliquem, fins i tot amb petits gestos, succeeixen coses extraordinàries.