Ni la tecnologia pensa en les dones ni el talent femení té prou presència per modificar aquest biaix de gènere. Alguns organismes xifren en només un 15% el nombre de treballadores en el sector TIC, mentre que en d’altres la dada s’enfila per sobre del 20%. Hi ha números per a tots els gustos, però tots conclouen el mateix. I és que entre els clams per la igualtat que es poden escoltar cada 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el seu talent també vol tenir cabuda en un àmbit en plena efervescència com és el tecnològic. Una àrea que ja està modelant com seran la salut o l’educació del futur; serveis essencials com la banca o la mobilitat; o el consum d’oci en línia en les pròximes dècades.

Sectors en plena emergència com el de les fintech poden ajudar a portar més dones cap a les carreres STEM. El servei de les finances en línia és totalment nou, no té unes pràctiques arrelades, no està dominat per homes en càrrecs de poder i està dissenyant quina és la seva estructura per ser adequat tant per als clients com per als treballadors. “Per això hi ha més dones disposades a treballar-hi que en sectors tradicionals”, constata la directora del Màster en Direcció Financera i del Postgrau en Blockchain de la UPF-BSM, Luz Parrondo, qui fa referència a l’últim estudi de l’Associació Espanyola de Fintech i Insurtech, que situa en un 28% la presència femenina en l’àmbit.

‘Start-ups’: on tot està per definir

Les start-ups són aquest terreny de joc de la innovació, la disrupció i els avenços tecnològics, un entorn que Parrondo descriu com “oberts, flexibles i molt allunyats de l’stablishment”. “Les dones busquen més flexibilitat, fugen de les jornades de 12 i 14 hores que fan alguns homes, i busquen posicions que les ajudin a aplicar la tecnologia per fer més eficient el dia a dia”, explica la professora. Sense donar noms concrets, esmenta fins a tres casos d’alumnes d’estudis financers amb carreres prolífiques que van rebutjar feines estables i ben remunerades per no sentir-s’hi còmodes. “Les dones no tenim desinterès per la tecnologia, sinó que busquem que ens ajudi i que tingui un benefici social, per això estem més interessades a aplicar-la que a programar-la”, afegeix.

Parrondo: “Les dones no tenim desinterès per la tecnologia, sinó que busquem que ens ajudi i que tingui un benefici social”

Salut, educació o comunicació són àrees que tradicionalment han aglutinat més dones, però precisament la col·laboració amb start-ups les està ajudant a entrar-hi amb perfils més tècnics. I una tecnologia que demana professionals especialitzats que obre moltes portes és la blockchain, que abraçada des de les votacions electròniques fins a la traçabilitat de productes, també de les vacunes. “No tot són criptomonedes, sinó que permet intercanviar valors en sectors molt diversos que permeten que el talent femení expert en les TIC faci aquesta aportació més social”, assegura Parrondo, “i obrirà moltes més portes a les dones perquè la tecnologia són les vies del tren on posar intel·ligència artificial (IA), software, big data, 5G, IoT i qualsevol altra tecnologia que puguis imaginar per automatitzar, donar seguretat i permetre una gestió eficient dels recursos”.

El camp inexplorat de les ‘deep tech’

Precisament tecnologies com les esmentades, en plena fase d’expansió, són les que han d’obrir més portes als professionals tech en general.  La gestora de Transferència de Tecnologia de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC Lisette Lemus assenyala directament a un concepte cada cop més esmentat: el deep tech. Aquestes tecnologies se les reconeix perquè tenen un gran impacte, triguen a assolir maduresa al mercat i demanen un volum de finançament elevat, i van des de les ja esmentades cadenes de blocs o IA, fins a la robòtica, la computació quàntica o la fotònica, entre moltes altres. La seva gran virtut és que no es limiten a un sol àmbit d’actuació, sinó que les plataformes i solucions basades en elles es poden aplicar a la medicina, l’agricultura, les energies renovables, la indústria aeroespacial, l’educació... la llista podria ser inacabable. “Escassegen els especialistes que puguin desenvolupar-les ara mateix, tant homes com dones, però la seva capacitat d’aplicar-se en sectors socials pot fer que el talent femení se senti més atret”, detalla Lemus.

Lemus: “Escassegen els especialistes en 'deep tech', tant homes com dones, però la seva capacitat d’aplicar-se en sectors socials pot fer que el talent femení se senti més atret”

L’automatització és una de les conseqüències de tots aquests avenços tècnics i té com a resultat una destrucció de feines rutinàries que pot executar amb més rapidesa i precisió una màquina. “S’eliminaran llocs de feina, és un fet, i aquí les dones poden patir més perquè principalment ocupen elles aquestes feines, i crec que això està fent que cada cop tinguem més dones fent doctorats en IA”, reconeix la investigadora, “hi ha aposta a escala europea per la igualtat i per comunicar la necessitat d’incorporar les dones en la societat digitalitzada, per la qual cosa cada cop més el talent femení mira cap a les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies”. Tot i que les portes es van obrint cada cop més, la doctoranda en IA i membre de les Young IT Girls, Mariona Carós, recorda que encara hi ha molta feina a fer: “Encara veig poques noies a les classes que imparteixo, tot i que ara ja es poden veure ofertes per fer doctorats on s’intenta atraure la dona i motivar-la”.

Posar cara i ulls a la tecnologia

La intel·ligència artificial és un dels camps que més clama pel talent femení. “Els algoritmes els fan les persones i si estan fets només per homes, hi ha biaixos”, afirma Carós, qui recorda com Google va haver d’arreglar un algoritme fet per homes blancs que identificava persones negres com a goril·les per culpa “d’haver creat un model racista”. “Si no hi ha paritat, els algoritmes també són masclistes, i només cal recordar que els utilitzem en eines ja habituals com Netflix, Spotify o la cerca d’ofertes de feina”, apunta. O per ajudar a complir amb la paritat que es reclama. Al CSIC, segons explica Lemus, utilitzen un algoritme per crear grups de treball diversos i equilibrats en gènere i personalitats, i ha estat desenvolupat pes dues dones. “És un clar exemple de com la tecnologia pot beneficiar la presència de la dona”, afirma.

Carós: “Si no hi ha paritat, els algoritmes també són masclistes"

La programació és un altre camp en ple creixement. La Júlia Perich s’hi dedica des de fa 8 anys i les ha vist de tots colors. “Des d’empreses on he estat l’única dona, fins a entorns on l’auge del reciclatge professional ha fet que em trobi amb companyes i d’edats entre els 40 i els 50 anys”, explica, “veuen que la massificació de cursos de pocs mesos les ajuden a entrar-hi sense perdre molts anys estudiant”. Per això té molt clar que la programació és una de les disciplines que més està ajudant les dones a refusar la idea que la tecnologia és només per a homes: “Treballar amb codi no és una cosa nova, però ara se’n parla més. Estem veient que s’aplica en entorns molt diversos i això crida l’atenció. Necessitem parlar més de la tecnologia, tant de dones que la fan com de les aplicacions socials que pot tenir, que això és el que més ens atreu a nosaltres”.