La tecnologia acostuma a presentar-se entre dos extrems: l’entusiasme per les possibilitats que obre i la preocupació pels riscos que comporta. Entre la promesa d’un futur automatitzat i els advertiments sobre els seus efectes socials i ambientals, sovint costa trobar espais per parlar de les aplicacions concretes que ja estan canviant la manera com vivim. Aquesta és precisament la voluntat de MIRA.exe, la nova proposta del MIRA Festival que vol acostar al públic projectes situats a la intersecció entre art, ciència, tecnologia i innovació.

La iniciativa ha celebrat la primera edició a la Sala Apolo de Barcelona amb una selecció de deu projectes i presentacions d’artistes, estudis, investigadors i col·lectius. El format és diferent del d’una exposició convencional: cada participant disposa d’un espai breu per explicar una iniciativa desenvolupada, compartir-ne els processos i obrir el debat amb el públic.

“MIRA.exe és una mostra de propostes creatives i tecnològiques”, explica Marc Gomariz, codirector del MIRA Festival, en una entrevista a Metadata. La idea és donar visibilitat a projectes tangibles, que ja s’han dut a terme i que permeten entendre com la tecnologia intervé en àmbits molt diversos. “Sobretot, fer que les coses passin”, resumeix.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MetaData (@metadatacat)

Una nova branca per mirar la tecnologia des del present

MIRA.exe neix com una extensió del festival, que enguany celebra la seva quinzena edició. El MIRA va començar el 2011 i, després d’una primera etapa de deu anys a la Fabra i Coats, es va traslladar el 2022 a Fira Montjuïc. Durant aquest recorregut, el pes de les arts digitals ha crescut fins a representar aproximadament la meitat de la programació, segons Gomariz.

MIRA.exe estrena edició com a espai de trobada entre art, ciència, tecnologia i innovació, amb deu projectes presentats a la Sala Apolo.

“Abans era molta més música que arts digitals, ara ja és un 50%”, apunta. El festival combina concerts, espectacles audiovisuals, performances i sessions de vídeo en directe amb un circuit d’instal·lacions. Enguany, aquest recorregut inclou tretze propostes, algunes contemplatives i d’altres interactives, amb una voluntat compartida: anar més enllà de les pantalles i incorporar elements físics i materials.

Aquesta mirada també defineix MIRA.exe. La proposta no vol parlar del futur com una promesa abstracta, sinó de projectes que ja estan en marxa i que permeten examinar les conseqüències de la tecnologia. La selecció posa el focus en iniciatives que exploren pràctiques sostenibles, tecnologies obertes, recerca aplicada i col·laboració entre disciplines.

“És important explicar de la manera més amena i més visual possible quins canvis tecnològics ens estan afectant com a persones i com a societat civil”, assenyala Gomariz. Els projectes escollits, afegeix, aborden diferents dimensions de la vida en comú i també “el paper bo i dolent de la tecnologia aplicada en aquests contextos”.

De la contaminació del sòl a les eines per repensar les ciutats

Entre les propostes presentades hi ha projectes que utilitzen la tecnologia per abordar problemes ambientals i socials molt concrets. És el cas de Chornozem, desenvolupat per Kirill Kohl, Olivia Menezes i Yaroslava Shylyk, que explora com detectar i recuperar sòls agrícoles contaminats per les conseqüències de la guerra a Ucraïna.

El projecte combina un sistema de detecció basat en la curcumina —un compost present a la cúrcuma— amb imatges captades amb drons i eines de visió per computador. Aquesta combinació permet identificar i cartografiar la presència de metalls pesants en terrenys agrícoles. A partir del diagnòstic, la iniciativa planteja estratègies de recuperació com la fitorremediació, que utilitza plantes per facilitar l’extracció dels contaminants del sòl.

La sostenibilitat també és el punt de partida de Solar Lab, una plataforma de recerca impulsada per la comissària Juliette Bibasse i l’artista Joanie Lemercier. La iniciativa investiga dispositius de baixa tecnologia i sistemes cinètics que funcionen amb forces naturals com el sol, el vent i l’aigua. En una de les experiències recents, els creadors van travessar l’Atlàntic en un vaixell de càrrega de vela i van convertir els canvis de llum, el moviment de les onades i les condicions meteorològiques en un registre visual.

La mostra posa el focus en projectes tangibles que exploren aplicacions tecnològiques amb impacte social, cultural i ambiental.

La proposta qüestiona la dependència creixent de sistemes tecnològics cada vegada més complexos i planteja si és possible desenvolupar eines més senzilles, situades i connectades amb l’entorn.

En una línia diferent, CO-MIDA, de Chiara Farinea, de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), presenta un sistema modular de jardí vertical intel·ligent per facilitar el cultiu de plantes comestibles en entorns urbans. El projecte busca afavorir la producció local d’aliments, la biodiversitat i la sostenibilitat dels edificis.

L’IAAC també hi participa amb Robotic Musical Facade, una exploració de les possibilitats de la robòtica aplicada a l’arquitectura, i amb Atlas of Weak Signals, una eina de disseny basada en cartes que ajuda a identificar oportunitats, riscos i reptes emergents en àmbits com la tecnologia, la societat, el medi ambient i la política.

La intel·ligència artificial, entre les possibilitats i els riscos

La intel·ligència artificial també té un espai destacat en el programa, però no des d’una perspectiva centrada exclusivament en les seves capacitats generatives. La voluntat és examinar-ne els usos, els límits i les implicacions.

Aquesta és la mirada de Marta Handenawer, directora creativa i de recerca de Domestic Data Streamers, amb la presentació Experimenting with AI: Keeping the black box close. La sessió aborda la necessitat d’experimentar amb aquestes eines sense perdre de vista els processos interns, els biaixos i les conseqüències que poden quedar amagades darrere dels resultats.

La intel·ligència artificial centra part del debat, amb iniciatives que n’exploren les possibilitats creatives, però també els biaixos i els riscos.

Entre els projectes que s’hi presenten hi ha Synthetic Memories, que utilitza IA generativa per reconstruir visualment records personals dels quals no existeix cap fotografia, amb possibles aplicacions en contextos com l’Alzheimer, el desplaçament forçat o la pèrdua d’arxius familiars. També hi ha Skeptic Reader, una eina que analitza continguts informatius per detectar possibles biaixos, fal·làcies i mancances de context, amb l’objectiu de promoure una lectura més crítica dels mitjans digitals.

Gomariz manté una posició crítica davant l'expansió de la IA i el seu impacte social i ambiental. “Com a festival estem bastant en contra de l’efecte devastador que està tenint sobre la societat, sobre el clima i els recursos ingents”, afirma. Alhora, reconeix que no poden controlar com la utilitzen els artistes i creadors que participen en el festival.

“La part bona, si li podem dir així, és la que fan servir els artistes que portem al festiva”», apunta. El codirector subratlla que MIRA no és un festival d’intel·ligència artificial: les imatges, la música i les performances que s’hi presenten no estan creades amb aquestes eines. En canvi, la IA pot intervenir en determinades fases de conceptualització, desenvolupament o producció de les obres.

La tecnologia també serveix per construir comunitat

MIRA.exe no es limita a mostrar projectes acabats. Una part important de la iniciativa és connectar persones i disciplines que sovint treballen en àmbits separats. Aquesta voluntat es reflecteix en la participació de la Biennal d’Arts Digitals de Barcelona, que ha aprofitat la trobada per presentar els seus objectius i el programa.

La directora executiva de la iniciativa, Elisenda Muns, defineix a Metadata la Biennal com una plataforma que vol “aglutinar, internacionalitzar i potenciar el sector de les arts digitals”. El projecte parteix d’un ecosistema que ja considera actiu i amb capacitat, però que vol reforçar per donar-li més projecció internacional i afavorir la col·laboració entre els agents que en formen part.

La iniciativa també vol ampliar l’accés a aquesta disciplina. “Volem apropar les arts digitals a totes aquelles persones que potser encara se les senten allunyades o que potser no ho senten com una cosa seva”, explica Muns, que reivindica la necessitat de crear portes d’entrada perquè nous públics descobreixin aquest àmbit.

La Biennal arrencarà el 24 de novembre amb la inauguració de l’exposició Vectors, al Disseny Hub Barcelona. El programa professional tindrà lloc entre el 2 i el 5 de febrer i inclourà un simposi, tallers i un circuit de visites a estudis de la ciutat.

Per a Muns, presentar el projecte a MIRA.exe és una oportunitat per connectar amb professionals del sector i recollir propostes que ajudin a fer créixer el programa. “Ens sentim una mica envoltats de família i de sector”, assenyala.

Una escena local amb projecció internacional

La presència de la Biennal és també un exemple de la voluntat de MIRA.exe de reforçar les connexions entre els diferents agents de l’ecosistema. En aquest sentit, Gomariz considera que Barcelona i Catalunya viuen un moment especialment rellevant per a les arts digitals.

El codirector destaca la creació de nous espais institucionals dedicats a la cultura digital, l’augment d’esdeveniments especialitzats i la implicació de centres educatius i universitats. Cita iniciatives com Sónar+D, MUTEK, OFFF o el mateix MIRA, així com projectes que s’estenen més enllà de Barcelona.

“És important explicar de la manera més amena i més visual possible quins canvis tecnològics ens estan afectant com a persones i com a societat civil” – Marc Gomariz, codirector del Festival MIRA

També reivindica el paper de les escoles i universitats en la formació de nous creadors. El festival col·labora des de fa quatre anys amb centres com Elisava, BAU, La Salle, IED Barcelona i EINA. Enguany, segons Gomariz, hi participen 110 estudiants, que presenten les seves obres en les mateixes condicions que artistes amb trajectòries consolidades.

“Si la política hi és, si els esdeveniments hi són, i els col·lectius i les empreses de base, i a més les universitats també tenen aquests graus i màsters, a mi em fa pensar que estem en un moment històric”, afirma. I conclou: “Barcelona és igual de capdavantera que qualsevol capital mundial en art digital”.

Una primera edició amb voluntat de continuïtat

La primera edició de MIRA.exe ha servit per posar en contacte projectes, creadors i públic en un format més pausat que el del festival principal. Les presentacions breus i el torn de preguntes busquen facilitar l’intercanvi de coneixement i fer que les idees puguin continuar desenvolupant-se més enllà de l’escenari.

Gomariz explica que l’organització disposa d’una llista de més d’un centenar de projectes que voldria donar a conèixer. La bona resposta de públic i artistes els fa plantejar la possibilitat de repetir el format durant l’any, abans de la pròxima edició del MIRA.

MIRA.exe vol créixer com a espai de comunitat i donar continuïtat a les trobades entre artistes, investigadors, estudis i professionals de les arts digitals.

La voluntat és que MIRA.exe creixi en paral·lel al festival i es consolidi com un espai de trobada per a les comunitats creatives i tecnològiques. No es tracta només d’exhibir innovacions, sinó de posar-les en context, compartir-ne els aprenentatges i discutir-ne les conseqüències.

En un moment en què la tecnologia sovint es presenta com una força inevitable, MIRA.exe proposa una aproximació diferent: observar què està passant, entendre qui hi ha al darrere i preguntar-se a qui serveixen aquestes eines. Més que imaginar futurs llunyans, la mostra vol posar el focus en les decisions que ja s’estan prenent avui.

La vostra prova prèmium s'ha acabatLa vostra prova prèmium s'ha acabat