La Fundació i2CAT ja suma 20 anys de recerca tecnològica a l’esquena amb un objectiu: “Establir connexions en l’ecosistema per aportar un valor diferencial”. Així descriu l’ànima de l’entitat el seu nou director, Sergi Figuerola, qui ha rellevat en el càrrec al catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Paradells després de vuit anys al càrrec, en el seu retorn a la docència. Entoma les regnes, afirma, en un moment de “consolidació” després de dues dècades enfocats en la creació i creixement de l’entitat, i amb la responsabilitat de situar-se entre els sectors públic i privat, i la ciutadania, per “generar coneixement d’excel·lència per transferir-lo, tenir impacte i evitar una situació de bretxa digital”.

La transferència de coneixement habitualment s’associa a la relació amb les empreses. Està coixa la pota de transferència cap a la societat?

Aquest objectiu parteix dels orígens d’i2CAT i del model de quàdruple hèlix on tenim l’administració, les universitats, el sector privat i la ciutadania. La societat és important perquè temps enrere la recerca es feia amb els requisits que es podien tenir. Després hem viscut una evolució on la Unió Europea s’ha enfortit i ha vist que innovar vol dir generar valor a Europa amb unicorns i empreses. L’última tendència és posar al ciutadà al centre perquè, al final, s’estan fent servir recursos públics. O fem entendre que cal invertir en la ciutadania perquè és qui percep els resultats i qui fa servir la tecnologia o hi haurà desencant. També es tracta de fer territori. Hem de permeabilitzar la innovació arreu perquè Barcelona no s’enlairi i generi una bretxa digital de territori. Al territori tenim el projecte d’àrees digitals amb diferents nodes per assegurar que l’activitat de la fundació es replica, és escalable i passa arreu. Amb aquesta estratègia, on treballem 5G, ciberseguretat o intel·ligència artificial, tenim els col·laboratoris. Mentre que les àrees digitals estan enfocades al sector privat en verticals per a les empreses, en els col·laboratoris treballem amb la societat civil a través d’associacions i agrupacions perquè se’n beneficiï de l’evolució tecnològica.

"Hem de permeabilitzar la innovació arreu perquè Barcelona no s’enlairi i generi una bretxa digital de territori"

Feu de pont perquè falta diàleg entre el sector publicoprivat i la ciutadania?

No diria que no n’hi ha, sinó que és un dels objectius de i2CAT. Ens movem al voltant de tota activitat on hi ha innovació tecnològica. Però hem de diferenciar entre transformació digital i transformació tecnològica digital. La primera la fan les consultores i bàsicament es canvien processos, s’usen noves eines ofimàtiques i eines que permeten ser més eficient. A i2CAT fem transformació tecnològica digital, que és el desenvolupament de noves tecnologies que poden generar una transformació digital. Fem recerca per generar una innovació que permeti treballar o fer activitats de manera diferent. A vegades obviem que darrere hi ha una recerca tecnològica quan es parla de transformació. Feia falta una recerca industrial i ara amb el temps hem vist que també cal una recerca digital. Si no disposem d’un bon pilar de recerca digital, ens convertirem en una societat que consumeix tecnologia de tercers.

Això vol dir que ara Catalunya no té prou capacitat per crear coneixement?

Hem de consolidar-nos. Tenim possibilitats, hi ha empreses que en fan, però hem d’invertir-hi fort perquè s’ha de consolidar. Això ho veiem en el fet que hi ha empreses que desenvolupen aplicacions en el sector digital, hi ha una forta inversió en videojocs i en desenvolupament, però en la part de telecomunicacions i internet com a empreses tractores, no hi ha seus centrals o laboratoris d’empreses grans a Barcelona. La Fundació i2CAT ajuda a fer que les empreses comencin a posar aquests espais de generació de coneixement a Catalunya, com ho han fet Nestlé o Pepsi amb les seus digitals que han muntat aquí. Estem en un bon moment i hem d’enganxar l’onada d’empreses que s’interessen per l’ecosistema digital de Catalunya, per enfortir-lo i per tenir empreses tractores i no només digitals.

"En la part de telecomunicacions i internet com a empreses tractores, no hi ha seus centrals o laboratoris d’empreses grans a Barcelona"

Quines tecnologies són ara el principal motor de canvi?

Si no tens infraestructura, no tens res. Podem fer molta IA, però si no tenim la infraestructura perquè sigui en temps real, amb altes capacitats i faciliti les comunicacions entre tercers, la tecnologia digital no podrà avançar. Estem en una convergència entre infraestructures avançades i ràpides que treballen a baixes latències, que són segures, en temps real i intel·ligents. Aquí poso conjuntament la IA, la ciberseguretat i el 5G i 6G. Quan tinguem això, ja tindrem una infraestructura per crear qualsevol aplicació del sector privat o públic. És molt important que Catalunya disposi d’infraestructures avançades. S’està fent bona feina per part de la generalitat en desplegament de fibra òptica perquè es facilita la feina a les operadores perquè facin arribar la infraestructura al territori. És una aposta estratègica per tenir un territori digitalment avançat en infraestructura.

En quina situació ens trobem amb el 5G? Fa la sensació que no ha arribat el promès.

Tots som culpables d‘això. S’ha fet una mala gestió de les expectatives, des del meu punt de vista, i hem venut el 5G quan encara no estava en la seva plenitud. S’hauria d’haver fet com fa Apple amb els telèfons mòbils, que treu primer la versió Lite i després la versió Pro. La gent ja sap que la Lite no té totes les funcions que té la Pro. Aquí hem estat venent molts anys les virtuts del 5G quan encara no teníem la infraestructura que les feia possible. Teníem una infraestructura que encara depenia en part del 4G, només teníem com a novetat més capacitat i velocitat, però no podíem treballar en temps real i amb les prestacions avançades que permet el 5G comel slicing, que consisteix a crear una slice específica de comunicació amb unes característiques predeterminades per a un usuari on aplicar les funcions crítiques. Aquestes últimes funcionalitats es van estandarditzar fa un any i mig, van sortir al mercat fa un any i ara estem començant a desplegar el que es va prometre fa 5 anys. Ara hi ha sobre la taula com es defineix el 6G, que portem 4 anys treballant-hi a i2CAT. Es diu sovint que el 6G són les expectatives no complertes del 5G. Pla recerca de 5G es va acabar, però no s’havia desplegat la infraestructura. De qui és la responsabilitat que tinguem una societat digitalment avançada? Dels operadors amb les seves inversions o del sector públic, que és la seva societat que ha de ser avançada respecte d’altres societats? No tinc resposta i crec que cal reflexió. També hi ha el tema de les xarxes privades del 5G. En el 4G, el primer interessat era l’usuari perquè treballava d’una manera que abans no podia. Les funcionalitats del 5G tenen més impacte en la indústria. Aquí també hem tingut discussions sobre com es gestionava l’espectre, si podia haver-hi xarxes independents dels operadors o no. Que hi hagi la tecnologia no vol dir que ja es pugui fer servir, hi ha temes de lleis, d’inversions, de desplegaments...

"Si no tenim la infraestructura perquè sigui en temps real, amb altes capacitats i faciliti les comunicacions entre tercers, la tecnologia digital no podrà avançar"

La recerca va més de pressa que capacitat de crear tecnologia i infraestructures?

És exponencial. Som en una època en què la IA està accelerant moltes de les tecnologies i ho està fent a una velocitat que no es preveia, perquè la IA fa 30 o 40 anys que es treballava. Ara s’ha democratitzat la IA i molta gent en té accés. Ara veus que això és un canvi disruptiu i, com a tal, la tecnologia fa un salt quàntic quan encara hi ha gent que no sap ni què és un copilot. Aquells que realment tenen accés a aquesta tecnologia, progressaran. Com ho facilitem perquè no hi hagi un biaix? La IA està impactant en el 6G, en la ciberseguretat, en entorns immersius... està revolucionant i accelerant el desenvolupament tecnològic de tots els sectors.

Qui està liderant aquesta cursa en l’aplicació de la IA?

Ens trobem en una situació de geopolítica on Europa ha d’accelerar per no quedar enrere. Si mires l’índex borsari dels Estats Units, ja no hi veus General Motors o General Electric. Ara hi tens Amazon, Google o Facebook. Hi ha un predomini de l’entorn de les aplicacions americanes i estan desenvolupant tecnologia d’IA avançada. En hardware, els fabricants xinesos estan creant tecnologia molt avançada. Europa té la necessitat de veure sorgir unicorns que liderin i d’assegurar que fabricants com Nokia i Ericsson tinguin un impacte global perquè són fabricants que també necessita els Estats Units. Fora dels asiàtics, són líders en 5G i 6G, mentre que els Estats Units està potenciant les solucions ORA (open run). Estem en una cursa tecnològica entre continents i Europa té el talent i té la capacitat, el que falta és generar impacte.

"Es diu sovint que el 6G són les expectatives no complertes del 5G"

Vas participar directament en la creació de l’estratègia del New Space per a Catalunya. Com va començar?

La idea va sorgir del fet que podíem tenir satèl·lits de baixa òrbita. Fa 4 o 5 anys vam crear la primera estratègia, liderada per la Generalitat de Catalunya, i en vaig coordinar l’equip de treball. El New Space es basa en un model de satèl·lits anomenats CubeSat, que són com unes caixetes estàndard que va definir el català Jordi Puig-Suari, que treballa a la Universitat Politècnica de Califòrnia. La primera estratègia es va definir pensant arribar a les zones fosques de cobertura, però que poden ser estratègiques a nivell de territori. Es va plantejar treballar des de l’àmbit de les comunicacions en un sector com l’espai perquè és menys costós i ens permet avançar en la tecnologia tan potent que tenim. Si fas un satèl·lit geoestacionari, trigues anys a implementar-lo i la tecnologia avança molt més de pressa. Hi ha mercats com el Mediterrani o l’alta muntanya on només tens satèl·lits a nivell de comunicacions, i aquí hi havia una oportunitat de mercat perquè és un àmbit no cobert. L’estratègia que es va definir desenvolupava uns satèl·lits que, a través de la sensòria i l’observació de la Terra, es podia tenir un mapatge i prendre decisions de forma proactiva en comptes de reactiva. Vam treballar amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per desenvolupar-ho amb tecnologies no propietàries d’IoT. Així, quan despleguem un servei 5G a escala terrestre, es podrà integrar amb un servei satel·lital IoT i 5G, i que quan la Generalitat liciti, es pugui donar servei en zones rurals i urbanes.

Hi havia empreses per tenir resultats aviat o s’ha anat creant una indústria forta?

El sector ha crescut. En la part de comunicacions, hem estat treballant amb l’operadora catalana Sateliot en la definició de la implementació de l’estàndard que permet la integració d’IoT amb 5G. A banda d’això, hem aconseguit reagrupar l’ecosistema i tenim una foto de com és el sector a Catalunya. Altres empreses com Open Cosmos han obert seu a Catalunya. Catalunya no té la capacitat de tenir un satèl·lit gran, però té la capacitat de tenir satèl·lits petits per a missions específiques. Tenim gent molt bona a la UPC, a l’IEEC... S’ha creat com una oficina catalana de gestió de l’espai on hi ha una comunitat i on es treballa de forma alineada. L’objectiu és mirar on Catalunya pot tenir una oportunitat i ajudar el sector a fer un salt i a establir-se en aquest nínxol de mercat. El primer que hi arribi, serà qui ho tindrà tot guanyat.

Podria ser Catalunya un laboratori per a altres països que vulguin seguir els passos?

Sense cap mena de dubte. En l’estratègia de Govern, estem treballant en la Digital Catalonia Alliance, on es gestionen diferents comunitats digitals, entre elles, la de l’espai. Coneixem l’ecosistema, sabem què cal, el podem exposar, anem a fires... Tenim una oportunitat i estem apostant per ella. Estem apostant per veure si podem tenir un sector on altres s’emmirallin o vinguin aquí.

Amb una i2CAT en fase de consolidació i amb oportunitats clares, quins són els objectius de futur?

Ara hem acabat de fer un pla estratègic de tres pilars: consolidació, focus i impacte. La Generalitat ens ha donat 12,7 milions d’euros per als anys vinents i és un moment de mantenir el creixement de xifres de 3 dígits. No es tracta de créixer exponencialment, perquè és difícil créixer de forma sostenible a aquesta velocitat. No hem de fer de tot, sinó fer allò on som bons, i hem de generar un coneixement amb impacte. No es tracta ser un centre de recerca que obtingui molts fons europeus, sinó de fer que la nostra excel·lència tingui impacte al territori.