Quan pensem en la digitalització del patrimoni, la primera imatge que acostuma a venir al cap és la d'una reconstrucció visual: models 3D, realitat virtual o recreacions arquitectòniques que permeten veure com era un espai en el passat. Però hi ha una altra dimensió igualment important que durant anys ha quedat en segon pla: el so.

Com ressonava una cerimònia religiosa a la Notre-Dame del segle XII? Quina acústica tenia una sala noble abans de les reformes modernes? Com percebien els visitants un espai patrimonial quan les seves parets, materials i usos eren diferents dels actuals?

Aquestes són algunes de les preguntes que intenten respondre els nous bessons digitals acústics, una tecnologia que combina modelització 3D, simulació sonora, àudio espacial i intel·ligència artificial per reconstruir paisatges sonors històrics amb una precisió cada vegada més gran.

Segons explica a Metadata l'investigador de la Unitat de Tecnologies Audiovisuals d'Eurecat, Julien De Muynke, aquestes reconstruccions permeten anar més enllà de la simple representació visual del patrimoni. "El so immersiu no només afegeix informació; ajuda els visitants a construir una connexió més personal i emocional amb l'espai patrimonial.", comenta.

Quan el patrimoni també s'escolta

El treball desenvolupat per Eurecat en espais com Notre-Dame de París o el Palau Moja de Barcelona forma part d'una tendència emergent que busca incorporar el patrimoni sonor dins les estratègies de preservació cultural.

Per aconseguir-ho, els investigadors comencen realitzant mesures acústiques de l'espai real. A partir d'aquestes dades construeixen models digitals capaços de reproduir com es comporta el so dins d'un edifici.

"La primera fase consisteix a entendre com es comporta realment el so a l'espai", explica De Muynke. "Analitzem aspectes com la reverberació, la claredat o la distribució espacial del so i després construïm un model acústic geomètric que ens permet recrear diferents escenaris."

Aquesta metodologia permet generar el que els especialistes anomenen auralitzacions, és a dir, reconstruccions auditives que simulen com sonaria una veu, una peça musical o qualsevol altre element sonor des de punts específics de l'edifici.

Reconstruir espais que ja no existeixen

La complexitat augmenta quan es tracta de recrear espais que han desaparegut o que han sofert transformacions importants al llarg dels segles. És el cas de Notre-Dame de París, on l'incendi de 2019 va evidenciar la importància de preservar no només el patrimoni arquitectònic, sinó també la seva identitat acústica.

"Si la catedral no s'hagués mesurat abans de l'incendi, una part del seu patrimoni sonor s'hauria perdut per sempre", assenyala l'investigador.

Els bessons digitals acústics permeten reconstruir com sonaven espais històrics desapareguts o transformats a partir de mesures acústiques, escaneig 3D i simulacions avançades.

Per reconstruir aquestes acústiques històriques, els equips combinen informació arquitectònica, estudis arqueològics, documentació històrica i coneixement musicològic.

Historiadors, arquitectes, musicòlegs i especialistes en patrimoni treballen conjuntament per recrear com podien sonar espais desapareguts, des de la configuració del mobiliari fins a les pràctiques litúrgiques de cada època. 

El paper de la intel·ligència artificial

La irrupció de la intel·ligència artificial està accelerant considerablement aquest procés. Els models basats en aprenentatge profund permeten generar o refinar models tridimensionals a partir de fotografies, identificar materials automàticament o estimar comportaments acústics sense necessitat de mesurar tots els punts d'un edifici.

Segons De Muynke, això permet crear bessons digitals acústics de manera molt més escalable: "La intel·ligència artificial ens ajuda a inferir com es comporta el so en zones on no disposem de mesures directes i a construir models més complets a partir d'una quantitat limitada de dades."

Projectes desenvolupats per Eurecat a Notre-Dame de París i al Palau Moja demostren com el so immersiu pot enriquir les visites patrimonials i reforçar la connexió emocional dels visitants.

Aquestes capacitats es complementen amb les tecnologies d'àudio 3D, que permeten reproduir les característiques espacials del so perquè l'usuari pugui percebre com canvia l'acústica a mesura que es desplaça per un espai virtual o físic.

Més enllà de la realitat virtual

Tot i que aquestes tecnologies acostumen a associar-se a experiències immersives o de realitat virtual, els investigadors defensen que el seu valor va molt més enllà.

Una de les seves principals aportacions és la capacitat de generar experiències accessibles sense necessitat de sobrecarregar visualment els espais patrimonials.

"Les recreacions visuals poden resultar intrusives i competir amb l'arquitectura original. El so, en canvi, pot enriquir l'experiència sense ocupar el camp visual", explica De Muynke.

La combinació d'intel·ligència artificial, modelització acústica i àudio 3D obre la porta a recreacions sonores cada vegada més precises i accessibles.

Aquest aspecte és especialment rellevant per a persones amb discapacitat visual, que poden comprendre millor les característiques espacials d'un edifici a través de l'acústica.

Al mateix temps, el so activa processos emocionals i cognitius que faciliten l'aprenentatge i la memòria. "Quan les persones senten com sonava un espai, no només reben informació: poden imaginar les activitats, els rituals i les històries que hi van tenir lloc.", assegura l’investigador. 

Catalunya, laboratori de patrimoni sonor

Catalunya compta amb un patrimoni arquitectònic extraordinàriament divers que podria beneficiar-se d'aquestes tecnologies. Des d'esglésies romàniques fins a monestirs, palaus, jaciments arqueològics o espais urbans històrics, cada entorn conserva una identitat acústica pròpia que forma part de la seva història.

Actualment, Eurecat ja treballa en projectes vinculats a la Basílica de Manresa, però les possibilitats són molt més àmplies. Segons De Muynke, aquestes experiències poden enriquir les visites culturals, atraure nous públics i posicionar Catalunya com un referent europeu en la intersecció entre patrimoni, innovació i tecnologies immersives.

Un futur on podrem escoltar la història

La idea que un visitant pugui caminar per un monument i escoltar diferents capes temporals del passat ja no pertany a la ciència-ficció. Per a De Muynke, aquesta serà una realitat cada vegada més habitual durant els pròxims anys.

Audioguies intel·ligents, realitat augmentada sonora i assistents basats en IA permetran adaptar l'experiència a cada persona, idioma o nivell de coneixement.

Catalunya disposa d'un ampli potencial per desplegar experiències d'àudio immersiu en esglésies, monestirs, jaciments arqueològics i espais històrics vinculats al turisme cultural.

"D'aquí a cinc anys imagino visitants capaços d'escoltar com sonava un mateix espai en diferents èpoques històriques mentre es desplacen físicament pel monument", apunta.

Potser la gran revolució de la digitalització patrimonial no serà només veure el passat amb més detall, sinó també recuperar una dimensió que fins ara semblava impossible de conservar: la manera com sonava la història.