Elaborar una peça de roba en pocs minuts o, fins i tot, segons ja és una realitat. Ho hem vist recentment a la Setmana de la Moda de París amb la creació d’un teixit basat en resines i cel·luloses. La peculiaritat no està en els materials, sinó el sistema de confecció i la circularitat: amb esprai i degradable per destinar-ho a un nou ús. El resultat va ser un vestit blanc directament generat sobre la pell nua de Bella Hadid que va deixar bocabadats tots els assistents. I és que la indústria tèxtil es troba en plena metamorfosi per introduir noves tècniques i materials que permetin enfilar un camí cap a la sostenibilitat i la moda funcional.

Aquesta nova peça vista a la capital francesa és obra del químic i dissenyador Manel Torres, que a través de la companyia Fabrican ha patentat una tecnologia capaç de pintar roba amb aerosol. Des del 2001, amb el primer prototip, l’empresa ha creat una pistola específica i diverses fórmules de components biocompostables naturals i sintètiques per oferir diverses textures i acabats. “La tecnologia treballa amb fibres curtes i unides entre amb polímers i biopolímers, a més de dissolvents ecològics per crear una matèria en estat líquid que es converteix en el teixit que veiem un cop toca el cos humà”, detalla Torres. Noms com Lady Gaga ja han lluït aquestes propostes, que permeten dissenyar peces a mida per a cada persona, sense excedents de teixit inutilitzables i amb la possibilitat d’anar a la rentadora per tornar-se a utilitzar.

Fabrican ha creat un teixit fibres reciclables capaç de confeccionar roba amb aerosol

Si el material ja aporta un avantatge en termes d’ús de fibres diverses, el sistema podria aportar un segon element diferenciador: “L’objectiu és escalar tenir uns robots que puguin fer la roba a partir de patrons de mides diverses per fabricar sobre maniquins”. Així, proposa, “podríem deixar d’anar a la Xina o l’Índia a confeccionar roba per costos i tenir una producció a casa nostra i sense l’impacte ambiental d’ara”.

Basar el sistema en la circularitat

Les noves tendències han portat a un major interès pel cotó orgànic, que garanteix que s’ha utilitzat l’aigua mínima i necessària per al conreu, però no es pot prendre com l’única solució. El director general de Negoci d’Eurecat i un dels impulsors de la incubadora Reimagine Textile recorda que aquest continua tenint les mateixes limitacions: recurs escàs i amb un alt impacte mediambiental. “Cal buscar noves matèries, tant naturals com sintètiques, que siguin fàcils de tornar circularment”, explica. Un exemple és el polipropilè, més fàcilment reciclable que el polièster perquè en la seva recuperació per fer fil nou es fon amb menys energia”.

La incubadora acull projectes que treballen amb materials diversos com algues 100% biodegradables per a roba esportiva i que evita fins al 5% de les al·lèrgies cutànies que provoquen les fibres sintètiques; un teixit a base de fusta anomenat Lyocell que triga només dos mesos a degradar-se; fils elaborats amb tela d’aranya, més forts que l’acer i amb més elasticitat que les bandes de goma.

El disseny de moda ha de crear dissenys amb teixits que permetin separar-se fàcilment per garantir-ne la circularitat

Aquestes propostes intenten posar el fre als residus generats per la indústria tèxtil en la seva fase del postconsum, però des del principi. “Si no es dissenyen peces pensant en la seva posterior separació i recuperació, no trencarem amb la dinàmica. Hem de crear roba que permeti separar per matèria i per color fàcilment, i que superi les traves que tenim ara amb el polièster o l’elastà, molt difícils de separar de la fibra original”, comenta Rey. A més a més, permeten allargar la vida útil de les peces, les quals s’han anat escurçant a mesura que el fast fashion ha anat arrelant en les nostres societats.

Però l’objectiu de l’ús de fibres innovadores ha d’anar de bracet del disseny de patrons que generin menys residus. “És una realitat petita, però existeix. La minva en la confecció representa el 10% dels residus tèxtils, mentre que el 90% restant prové de peces que no podem utilitzar perquè no s’han cosit bé o és roba que hem comprat i utilitzat, però està tan feta malbé que no es pot utilitzar de segona mà”, lamenta el director de Negoci d’Eurecat. Les restes que no es poden posar a la venda ni utilitzar en altres peces es trinxen, se’n fa una floca i es destinen a elaborar noves filatures.

El ‘fast fashion’ utilitza teixits i un sistema de confecció que dificulta la circularitat dels texitis

La seva experiència el porta a afirmar que a Catalunya les empreses han fet bé els deures per alinear-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Afirma que s’han limitat els consum d’aigua, s’estan destinant recursos a la investigació de nous teixits i s’ha modernitzat la maquinària per evitar el malbaratament de fibres. “Estem entre el 25% de països que ho estan fent millor”, assevera.

Més enllà de vestir-se

Al costat de la sostenibilitat com a eix de canvi de la indústria de la moda hi ha també la de convertir les peces en un producte amb una funcionalitat extra. No es tracta només de tapar-nos, abrigar-nos o donar-nos una personalitat, sinó que ara ja podem monitorar el nostre estat de salut amb elles. El que els experts anomenen “expandir les capacitats de la roba i la tecnologia per convertir-les en una segona pell”, apunta la professora de l’ESDi Agustina Palazzo.

La introducció de dispositius electrònics en la roba converteix les peces en un sistema per expandir les capacitats humanes

Al mercat ja es poden trobar plantilles intel·ligents que incorporen sensors i nanotecnologia per llegir la trepitjada i detectar patrons de moviment incorrectes que poden generar lesions; o una samarreta amb sensors biomètrics connectats al mòbil que poden alertar d’un quadre d’epilèpsia. “Els wearables i dispositius de mida diminuta han avançat tant que ja ens permeten integrar-los o enganxar-los en els teixits sense que es notin”, comenta, “de mica en mica anirem deixant d’utilitzar el telèfon per agafar informació i ho faran aquests elements, així que el mòbil es limitarà a ser una mena de centraleta de recepció on revisar totes aquestes dades recollides amb la roba”.

Tampoc és sorprenent veure ja jaquetes amb plaques solars a l’esquena o els braços per carregar el mòbil o qualsevol dispositiu de petites dimensions que una persona dugui a les butxaques. “Estaríem parlant d’un humà amb independència i autosuficiència energètica”, remarca l’experta.

Aquests dos exemples es poden comprar a través d’internet, però són només dues possibilitats d’entre moltes que Palazzo assegura que es troben en plena fase d’investigació. La seva eclosió podria arribar en un període de 5 a 10 anys, calcula, i aniran en funció dels avenços tecnològics que permetin els dispositius electrònics i la capacitat de les persones d’adaptar-se a aquest nou concepte de vestir més funcional i sostenible.