La intel·ligència artificial s'ha convertit en una de les tecnologies més transformadores de l'última dècada, però el seu creixement accelerat també té un cost ambiental cada vegada més elevat. Un nou informe de l'Institut de les Nacions Unides per a l'Aigua, el Medi Ambient i la Salut (UNU-INWEH) alerta que la infraestructura necessària per sostenir la revolució de la IA podria generar un impacte sense precedents sobre el consum d'energia, aigua i recursos naturals.

Segons l'estudi, les càrregues de treball associades a la intel·ligència artificial representaven el 20% del consum elèctric dels centres de dades el 2025, una xifra que podria arribar fins al 40% l'any 2030. En conjunt, els centres de dades podrien superar els 945 terawatts hora (TWh) anuals, una demanda energètica equivalent a la del sisè país amb més consum elèctric del món.

Els investigadors alerten que aquest creixement no només afecta el consum d'electricitat. La petjada hídrica associada a la IA podria assolir els 9,3 bilions de litres d'aigua anuals abans de final de dècada, una quantitat similar al consum domèstic de 1.300 milions de persones durant un any.

L'aigua, el recurs més pressionat

L'informe destaca que el consum d'aigua dels centres de dades és una de les dimensions menys visibles de la intel·ligència artificial. Només durant el 2025, aquestes infraestructures van consumir 4,5 bilions de litres d'aigua, principalment per refrigerar servidors i generar l'electricitat necessària per alimentar-los. La quantitat equival a prop de 1,8 milions de piscines olímpiques.

Les càrregues de treball d'intel·ligència artificial ja representen el 20% del consum elèctric dels centres de dades i podrien arribar al 40% abans de final de dècada.

Els autors de l'estudi alerten que el problema podria agreujar-se especialment en regions amb estrès hídric, ja que l'expansió de centres de dades competeix directament amb altres usos essencials dels recursos hídrics.

La IA consumeix molt més del que sembla

Una de les conclusions principals de l'informe és que el cost ambiental de la IA està sent sistemàticament infraestimat. La majoria d'anàlisis se centren exclusivament en les emissions de carboni associades a l'entrenament dels models, però deixen fora altres factors com el consum d'aigua o l'ús de sòl necessari per construir i mantenir la infraestructura digital.

"Baix en carboni no significa necessàriament baix en consum d'aigua o de territori", adverteixen els investigadors, que alerten del risc de traslladar els impactes ambientals cap a regions més vulnerables mentre els beneficis tecnològics es concentren en altres països.

El vídeo generat amb IA, la nova frontera energètica

L'estudi també analitza l'impacte ambiental de diferents usos de la intel·ligència artificial. Segons les dades recollides, una conversa amb un chatbot com ChatGPT consumeix aproximadament 200 vegades més energia que una tasca bàsica d'intel·ligència artificial, com ara la classificació automàtica de correus brossa.

La generació d'imatges és encara més exigent, amb un consum entre 1.400 i 2.000 vegades superior, mentre que la generació de vídeo es perfila com la nova gran font de demanda energètica. Un únic vídeo creat amb IA pot requerir tanta electricitat com 200.000 classificacions de correu brossa.

L'ONU alerta que el cost ambiental de la IA s'està infraestimant perquè les emissions de carboni només reflecteixen una part del seu impacte real sobre l'aigua, l'energia i el territori.

Actualment, segons recull l'informe, ChatGPT processa prop de 2.500 milions de consultes diàries a escala mundial.

Una infraestructura concentrada en dues potències

L'informe també posa el focus en la concentració geogràfica de la infraestructura necessària per desenvolupar i executar sistemes d'intel·ligència artificial.

Actualment, només 32 països disposen de centres de dades especialitzats en IA, i el 90% de la capacitat global es concentra als Estats Units i la Xina. Només el mercat nord-americà concentra gairebé la meitat dels centres de dades del món.

Segons Nacions Unides, aquesta situació genera una nova forma de desigualtat tecnològica i ambiental. Mentre els beneficis econòmics i estratègics de la IA es concentren en unes poques regions, altres territoris assumeixen els costos associats a l'extracció de minerals crítics, la fabricació de components i la gestió dels residus electrònics.

Cap a una IA més sostenible

Malgrat les advertències, els autors de l'informe insisteixen que la intel·ligència artificial pot desenvolupar-se de manera compatible amb els límits planetaris si s'apliquen mesures de transparència i governança adequades.

Entre les recomanacions destaquen la necessitat que governs i empreses mesurin i publiquin de forma estandarditzada l'impacte ambiental dels sistemes d'IA, així com apostar per models més eficients i adaptats a cada necessitat concreta.

La conclusió de l'informe és clara: la qüestió ja no és només quanta intel·ligència artificial es desenvolupa, sinó com es desenvolupa i qui assumeix els costos ambientals d'aquesta transformació tecnològica.