S’ha acabat compartir l’usuari de Netflix per repartir la despesa mensual del servei. Des d’aquest dimarts, la plataforma de vídeo sota demanda (VOD) obliga tots els propietaris d’un compte a establir una adreça IP com a predeterminada i poder així vetar l’entrada a dispositius que es connectin des d’un altre punt. Amb una excepció: qui pagui un plus de 5,99 euros mensuals per cada persona amb qui es vulgui compartir la subscripció. La proposta ha generat dos fronts entre els qui afirmen que donaran de baixa el servei per l’elevat cost i entre els qui ja han integrat l’oferta audiovisual com un habitual, i no veuen problema en les noves condicions. Un error flagrant?

 La decisió de la companyia respon, segons la professora col·laboradora dels Estudis de ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Elena Neira, a “l’objectiu de guanyar diners”. “Les directrius de Wall Street no parlen de xifres de subscriptors, que poden tenir pèrdues com ja han viscut Netflix anteriorment o Warner Bro, sinó que han de tenir una tresoreria positiva”, afirma, “la manera de sanejar l’economia ha estat introduir publicitat i restringir els comptes compartits per elevar ingressos”.

Netflix busca convertir els usuaris de comptes compartits en subscriptors únics de models amb preus assequibles com el bàsic amb anuncis

Les noves tarifes de Netflix mantenen el model prèmium per 17,99 euros al mes, però amb el plus per subscriptor extra, i amplia el ventall amb opcions diverses fins a la versió més bàsica amb anuncis. Aquesta darrera proposta representa una inversió mensual de 5,49 euros per usuari inclou publicitat, restriccions a certs continguts i una qualitat més baixa. “La distància entre el que pagaven les persones que tenien el prèmium compartit i el pla amb anuncis és mínim, per això l’efecte final de pèrdua d’usuaris segurament no serà tan dramàtic”, matisa Neira, que subratlla la necessitat de diferenciar entre subscriptors i usuaris: “Els primers computen individualment; els segons, no. Perdran usuaris que no generen negoci, però poden guanyar subscriptors”.

Qualitat i UX, febleses i fortaleses de Netflix

El tercer trimestre del 2022, més de 12 milions de llars espanyoles tenien almenys un servei de pel·lícules i sèrie en streaming, el que suposa una penetració del 66%, segons la consultora Kantar. La mitjana és de 3,3 plataformes per unitat familiar, amb Amazon Prime al capdavant. El servei de contingut audiovisual del marketplace sumava una quota del 68% de les llars, seguit de ben a prop per Netflix (66%) i amb més distància per HBO Max (25%) i Disney+ (24%).

L’allau d’estrenes de Netflix és una fortalesa i alhora una debilitat, ja que incrementa el nombre de productes de baixa qualitat

Una de les característiques que diferencia Netflix per sobre de les altres és, a ulls de la docent de la UOC, el volum d’estrenes: “Està molt allunyada d’Amazon Prime i d’HBO Max”. Una fortalesa que és, alhora, una debilitat, ja que ha provocat “una qualitat mitjana dels productes més dolenta que en la resta de plataformes”. “Tant Amazon Prime com HBO tenen una gran qualitat, hi han invertit molt i han preferit produir menys, però millor”, assenyala. I és que a més continguts, el volum de fracassos és també més elevat; un efecte que la plataforma coneguda per la seva N vermella ha sabut contrarestar amb l’experiència d’usuari. La investigadora destaca el menú intuïtiu i la navegació com dos elements que la fan més còmoda que els seus competidors.

Un mercat en ple canvi

L’entrada de noves plataformes no deixa de ser notícia, mentre que tampoc ho fa la fusió o la creació d’acords entre companyies de gran abast per entrar a nous països. Això obliga les companyies a prendre mesures que els permetin diferenciar-se: algunes opten per tarifes reduïdes amb catàlegs també menys extensos, mentre que d’altres opten per un cost elevat que els permeti mantenir una mínima exigència de continguts. “Tal com ha fet Netflix, faran també Disney+ i HBO Max quan es fusioni amb Discovery”, comenta Neira, “voldran mantenir el llistó i hauran de seguir la mateixa estratègia perquè el mercat, cada cop més atomitzat, així ho demana”.

L’augment de preus també arribarà a Disney+ o HBO Max com a imposició d’un mercat en ple canvi

Un altre dels canvis que l’especialista albira és l’entrada d’agregadors i comercialitzadores amb propostes com ja van Movistar o Orange. A la contractació d’un servei de telecomunicacions s’hi podran sumar un cert nombre de subscripcions a plataformes, tot i que amb més o menys televisions. Una proposta que seguirà el model de la televisió de pagament.

Un servei ja integrat al dia a dia

La massificació del VOD va marcar un punt d’inflexió en la pirateria. Un estudi d’ ¡OBS Business School quantifica en un 25% la caiguda de les descàrregues il·legals gràcies a les plataformes, les quals han posat a l’abast dels usuaris el consum d’oci que prèviament s’havia cercat en espais d’intercanvi P2P. Tanmateix, les restriccions del mercat han posat el crit d’alerta davant el risc que la tendència es reverteixi. Unes conjectures que Neira nega per, d’una banda, l’esforç que pot suposar cercar un bon enllaç i sense amenaces com virus o programari maliciós; i per l’altra, perquè no permet tenir un catàleg ampli d’opcions on triar. “Tampoc és cert que tinguem la cultura del no pagar”, desmenteix, “no ens costa pagar, però sí que ens costa assumir que ara pagarem 12 en comptes de 3 per un servei que ja teníem”. “Hem de prendre consciència del canvi del model que estem vivint i de l’esforç en forma d’inversió que les plataformes han de fer”, insisteix.

El confinament va popularitzar les plataformes de VOD entre les persones de més edat, que ha arrelat en més de la meitat de les llars

Als Estats Units, la introducció de publicitat com a via per rebaixar el cost final per al consumidor és una fórmula que funciona. No obstant això, la docent reconeix que el mercat espanyol és “poc madur” per rebre sense queixes el model, tot i que alerta que són diversos els experts i els informes que conclouen que els subscriptors acceptaran una petita càrrega d’anuncis a canvi de pagar menys: “Twitter genera un efecte bombolla on sembla que tothom hi està en contra, però no és així, només es busca pressionar per reduir el preu. Igual que en cert moment ens vam acostumar a pagar pel servei, ens acostumarem a tenir anuncis o a pagar més si volem evitar-los”.

Els continguts en línia van arribar per conquistar amb un èxit flagrant les generacions més joves avesades a internet, però la pandèmia van consolidar l’hàbit de manera massiva en tota la societat. El confinament va facilitar “la incorporació de les majories adultes”, un punt d’inflexió que, considera Neira, no és tan fàcil de revertir amb la nova política de Netflix.