Si ens hem d’emmirallar en algun país a l’hora de defensar els drets digitals, aquest és Estònia, el primer país digital del món i un referent per ser la societat digital més avançada. El parlament d’aquest país bàltic va aprovar l’any 2000 una llei de telecomunicacions pionera que declarava l’accés a Internet com un dret humà bàsic, com un servei universal que ha de ser accessible per a tothom i que ha de comptar amb un preu uniforme. Vint anys després els resultats són visibles: el 99% dels serveis públics que ofereix el govern bàltic són electrònics i el 90% de les llars del país estan connectades a la xarxa. El repte, però, és l’alfabetització digital d’aquelles persones que continuen quedant-ne excloses i en la qual l’administració està abocant tots els esforços generant aliances amb el sector privat.

“El dret digital és la porta d’accés a molts altres drets essencials perquè les persones tinguin una vida digna i autònoma”

Estònia és un referent, però no és l’únic. A França, tallar la connexió a Internet es considera una restricció inconstitucional del dret a la llibertat d’expressió i comunicació; a Finlàndia, la llei del mercat de les comunicacions recull l’accés a Internet a través de la banda ampla com un dret fonamental de tota la ciutadania; al Brasil, hi ha una llei que n’assegura l’accés igualitari; a Costa Rica, es reconeix com a dret fonamental vinculat als drets de participació en la vida democràtica i de llibertat d’expressió i a l’Índia també es considera un dret fonamental regulat a la Constitució.

El debat sobre si Internet ha de ser considerat un dret fonamental pren especialment importància en aquest context d’agreujament de la bretxa digital a causa de la covid-19. Les conseqüències d’aquesta bretxa digital, que no podem oblidar que és també una bretxa social, no s’han de menystenir perquè aquest dret és la porta d’accés a molts altres drets essencials perquè les persones tinguin una vida digna i autònoma, com el dret a la salut, el treball, l’educació o la participació, entre altres.

Segons l’ONU, s’estima que el 44% de la població mundial encara no té accés a Internet per manca de connexió, de dispositius òptims o d’habilitats TIC i, per tant, no té les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans i ciutadanes. Així doncs, aquesta fractura digital és un factor més que eixampla les desigualtats existents i que contribueix clarament a incrementar la situació de vulnerabilitat de les persones que ja tenen moltes dificultats. L’últim informe d’m4Social La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials posa xifres a aquestes desigualtats, tant en l’accés, l’ús i la qualitat d’ús. Gairebé un 20% de les persones adultes ateses per les organitzacions del tercer sector no pot accedir a Internet sempre que vol. Les principals causes són els costos de la connexió, que són una barrera clara (pràcticament un 40%), la falta de competències i habilitats d’ús de les mateixes persones (prop d’un 20%) i l’haver de desplaçar-se fora de casa per poder accedir-hi (13%). A més, el 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no disposa d’ordinador i només un 30% dels infants i adolescents pot connectar-se des de casa, el 20% ha de fer-ho des de d’altres espais com l’escola, les entitats socials (20%) i els equipaments públics (16%).

"Un 20% de les persones adultes ateses per les organitzacions del tercer sector no pot accedir a Internet sempre que vol"

La radiografia de la bretxa digital a Catalunya i l’impacte que està tenint en els col·lectius en risc d’exclusió implica encetar un debat ampli i profund sobre com hem de garantir aquest dret a casa nostra per evitar que més persones
quedin al marge de la societat. Compromeses amb promoure’l perquè és imprescindible, des d’m4Social -el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya- impulsem l’m4Social Day, que té lloc el pròxim 29 de setembre al Palau Macaya i que també es pot seguir via streaming. Amb el títol Internet, dret fonamental, fomentem un espai de reflexió al voltant d’aquesta qüestió conjuntament amb altres agents que són indispensables en la lluita contra la fractura digital (sector públic, empresarial i tercer sector). Des d’m4Social ho tenim clar: internet és un dret fonamental que cal reconèixer i garantir.