L’activitat principal d’un centre de recerca és la generació de coneixement científic. En general, quan un projecte de recerca acaba, es publica aquest nou coneixement a una revista científica. Resulta evident, però, que de la mateixa manera que es comparteixen els resultats amb la resta de comunitat d’investigadors i investigadores expertes en el camp, també cal fer-ho amb tota la societat. Establir ponts entre investigació i ciutadania és essencial perquè la recerca sigui compartida, compresa i incorporada, creant així una connexió entre el laboratori i el carrer, retornant el compromís públic amb la ciència i generant curiositat i noves preguntes que poden complementar les idees del mateix personal investigador.

Perquè la transmissió de coneixement rigorós ocupi una posició rellevant en el cicle de vida d’un projecte científic, necessitem sens dubte que la comunicació científica sigui clara i concisa, per a tots els públics, i no menys important, ajustada a la contribució real del descobriment i verídica començant des del titular.

"Establir ponts entre investigació i ciutadania és essencial perquè la recerca sigui compartida, compresa i incorporada per tota la societat."

Fa uns mesos, moltíssims mitjans de comunicació i programes de televisió en horari de màxima audiència compartien nous avenços en l’abordatge i eliminació del càncer de pàncrees en ratolins. Els titulars, molt ben pensats per arribar al nombre més gran de persones i dignes de pescaclics, no es preocupaven necessàriament d’aportar informació curosa. Les expectatives creades van ser tan altes que els dies posteriors a la notícia, pacients de tot el món sol·licitaven aquest tractament experimental que, per al moment, només s’havia testejat en rosegadors. 

Tenint en compte que es poden trigar dècades entre observar com un tractament elimina tumors en ratolins i arribar a convertir-lo en una pràctica clínica aprovada per a persones, aquesta notícia va ser un clar exemple de com no s’ha de comunicar la ciència. Cal dir que en cap cas estic posant en dubte el projecte publicat o la seva rellevància, sinó la manera com aquests resultats es comparteixen amb la societat.

"La comunicació científica ha de ser clara, rigorosa i ajustada a la contribució real del descobriment, començant pel titular."

Tant el personal científic com els i les comunicadores i periodistes, tenim una responsabilitat moral a l’hora d’explicar i donar a conèixer la feina que fem als laboratoris i centres de recerca. Especialment quan aquesta va lligada a la salut de les persones, cal ser excessivament conscients que no estem parlant només d’una troballa, sinó de generar (falses) esperances, pensaments i sentiments que poden afectar les persones que pateixen aquestes malalties.

En un context en què l’accés a la informació és immediat i on la desconfiança o la mala interpretació de les dades fàcilment creixen, és tan important fer servir un llenguatge accessible a tothom i evitar tecnicismes, com ser clar i complet a l’hora de comunicar avenços científics.

"Quan es comunica recerca relacionada amb la salut, no només s'informa sobre una troballa: també es poden generar expectatives que afecten directament les persones."

El desenvolupament científic no sempre té una aplicació immediata i rellevant, però compartir acuradament els petits passos i la progressió d’aquests és molt important. No hi ha descobertes científiques si no són conegudes, i no ho han de ser només per un públic reduït i selecte.

Comunicar amb creativitat i precisió, adaptant un contingut tècnic i especialitzat sense eliminar rigor, és essencial per fomentar el pensament crític de la nostra societat.