La desconnexió digital s’està convertint en una necessitat. Segons l’Estudi Generació SPCial sobre hàbits de desconnexió digital dels joves espanyols de SPC, més de la meitat dels joves es planteja eliminar els perfils que tenen a les xarxes socials, i un 12,7% ho ha fet. “Busquen un estil de vida més equilibrat i saludable”, assenyala el fundador de Pantallas Amigas i col·laborador en l’informe, Jorge Flores. I és que la polarització que generen les plataformes, els hàbits tòxics que cada cop s’estan més visibles i la cerca d’un ús més raonable comencen a ser un reclam de la ciutadania.

Què porta els joves a voler desconnectar de les xarxes socials?
Els motius més comuns per considerar un dètox inclouen la reducció del temps davant de les pantalles, millorar la qualitat de vida i la salut mental. Tot això es deu, d'una banda, a la sensació de consum excessiu, de pèrdua de temps. De l’altra, a la incomoditat i, fins i tot, el malestar que els produeixen qüestions com l'exigència de disponibilitat i exposició permanent i les seves conseqüències, juntament amb l'exposició a continguts poc gratificants o, fins i tot, desagradables.

Com s'ha fet aquest dètox que afirma haver fet la meitat dels joves?

Hi ha diverses formes, però bàsicament se centren a reduir l'oportunitat i la necessitat d'ús. Pot ser deixant el mòbil apartat en determinades circumstàncies, o desconnectar-lo, per exemple, amb el mode avió amb més assiduïtat. En alguns casos, també s'ha produït una depuració de plataformes d'ús, per exemple, xarxes socials, o bé de xarxes de contactes, apartant-se de determinats fòrums o grups. Gràcies a l'estudi, sabem que el 38% dels espanyols optaria per desinstal·lar les aplicacions de xarxes socials i el 37%, per controlar el temps d'ús a través de les opcions que faciliten els telèfons intel·ligents. Recentment, també han sorgit noves tendències, com tornar a utilitzar dispositius sense accés a internet o dumbphones. De fet, per al 12,1% dels espanyols és l'opció que utilitzarien en cas de fer un dètox digital.

“Desconnexió no significa incomunicació i no té per què ser sobtada, pot ser progressiva”

És possible fer una desconnexió en un món hiperconnectat?

Sí, desconnexió no significa incomunicació, i a més a més, la desconnexió no té per què ser sobtada, pot ser progressiva, ni total ni irreversible. Es tracta de planificar com es vol fer, prendre mesures, canviar rutines i establir mecanismes alternatius i informar les persones que es comuniquen amb un que s'està disponible, però d'una altra manera.

Els nadius digitals han crescut envoltats de pantalles, com veuen que hi ha alguna cosa més enllà de les pantalles? És sortir del seu entorn.

És la nostra responsabilitat crear aquests moments de desconnexió o, d'una altra manera, fer que la connexió sigui conscient. Fora de les pantalles continuen existint les coses gratificants que sempre ens han satisfet, però els hem d'ajudar a trobar-les i gaudir-les.

Ha canviat la percepció de les xarxes socials? S'han tornat tòxiques?

Hi ha un discurs més crític i sever respecte al paper de les plataformes socials. Ara estem posant més el focus en el què ens treuen en comptes de en el què ens donen, i això està bé perquè ajuda a trobar l'equilibri per a cada persona, estil de vida i necessitats. El paper dels algorismes i les seves regles ocultes per promoure la interacció està en dubte. D'altra banda, també és cert que en si mateixes, sense persones que les embrutin amb actituds o continguts desagradables, no són tòxiques.

“Sense persones que embrutin amb actituds o continguts desagradables, les xarxes socials no són tòxiques”

Veurem créixer la compra de dumbphones?

El 12,1% dels espanyols canviaria el seu telèfon intel·ligent per un dumbphone si volgués fer un dètox digital, i segurament és una tendència que continuarà creixent. Després d'haver-nos lliurat a les pantalles, estem demandant més un control sobre la nostra manera d'utilitzar-les. Aquest tipus de terminals ajuda al propòsit i la necessitat d'una connexió conscient al mateix temps que ens mantenen comunicats.

Com es compatibilitza aquesta necessitat de fugir de la tecnologia capdavantera amb una societat on precisament aquesta tecnologia és part del progrés?

Són coses diferents. Usar ocasionalment un dumbphone no significa renunciar a la tecnologia, sinó triar de manera conscient i crítica quina, com i quan usar-la. Significa, en definitiva, posar la tecnologia capdavantera al servei de les persones, i no al contrari. Això és sempre positiu i compatible.