La idea que l'ús de pantalles digitals disminueix el benestar dels infants i adolescents, augmenta les problemàtiques de salut mental i provoca un rendiment escolar baix s'ha convertit en un tema recurrent i una preocupació en augment. Tot i això, la gran majoria d'estudis publicats sobre el tema, que solen ser transversals i correlacionals, no han estat capaços de trobar aquest impacte negatiu, i si el troben, sol ser insignificant o molt petit. Aleshores, a què respon tanta preocupació i gran discordança entre les recomanacions ideals que veiem cada setmana a la premsa i l'ús real que els nens i les nenes fan de les pantalles?

Segurament no ajuda la facilitat amb què alguns professionals s'inventen trastorns, com ara l'anomenada nomofòbia o el FOMO (Fear Of Missing Out), sense cap rigor més enllà de ser un bon aparador per oferir un servei d'atenció que soluciona una problemàtica inventada.

“A ningú se li acudeix comprar una moto per aprendre a anar amb bicicleta, però ens sembla normal oferir un ‘smartphone’ amb accés il·limitat a milers de serveis”

Tampoc no ajuda l'ús de definicions vagues com ara: ús problemàtic, ús excessiu, massa temps, ús continu, excés d'estimulació, etc. que dona lloc a pràcticament qualsevol interpretació. Ni el fet de centrar la problemàtica en el mal ús que fa un menor d’una tecnologia complexa, quan no se li ha donat la formació suficient per a tenir un control mínim. A ningú se li acudeix comprar una moto de gran cilindrada perquè un nen o nena aprengui a anar amb bicicleta, però ens sembla normal oferir un smartphone amb accés il·limitat a milers de serveis, informació i persones, sense saber realment com funciona o com limitar-ho. El més estrany és que, en general, sol anar força bé la majoria de vegades, més per assaig i error que per planificació prèvia. En canvi, sorpresa, s'ha trobat que l'ús de la tecnologia en menors és beneficiosa sempre que un dels objectius d'aquest ús sigui adquirir destreses digitals i no només un bon maneig tècnic.

Un reflex clar que el tema s’està centrant erròniament és que la majoria de consells solucionadors donen per fet que estem davant d’una addicció, sense valorar que un telèfon intel·ligent o una tauleta són dispositius multifuncionals on es fan fotos, es llegeixen llibres, es pinten quadres, es veuen pel·lícules, s'hi juga... I encara pot ser més simplista la recomanació de navegar sempre en família com a mètode de bloqueig de continguts inadequats o intrusos, quan hi ha múltiples eines de control parental que complirien aquesta funció molt millor durant les 24 hores.

"S'ha trobat que l'ús de la tecnologia en menors és beneficiosa sempre que un dels objectius d'aquest ús sigui adquirir destreses digitals i no només un bon maneig tècnic"

És evident que cal una investigació més rigorosa, longitudinal, que tingui en compte el contingut i l'ús real de la pantalla, no un molt imperfecte autoreport del temps d'ús, que també valori les motivacions i les diferències individuals. I, sobretot, si volem començar a preocupar-nos menys pel possible impacte negatiu de la tecnologia, cal dedicar un important esforç a alfabetitzar digitalment tota la població.

Bibliografia

Hurwitz, L. B., & Schmitt, K. L. (2020). Can children benefit from early internet exposure? Short- and long-term links between internet use, digital skill, and academic performance. Computers & Education, 146, 103750. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2019.103750

Orben, A., & Przybylski, A. K. (2019). Screens, Teens, and Psychological Well-Being: Evidence From Three Time-Use-Diary Studies. Psychological Science, 30(5), 682-696. https://doi.org/10.1177/0956797619830329

Tang, S., Werner-Seidler, A., Torok, M., Mackinnon, A. J., & Christensen, H. (2021). The relationship between screen time and mental health in young people: A systematic review of longitudinal studies. Clinical Psychology Review, 86, 102021. https://doi.org/10.1016/j.cpr.2021.102021