La intel·ligència artificial pot ser autora?

La irrupció dels algoritmes generatius reforça la responsabilitat moral de l’art i obre la porta a la creació de nous llenguatges

Categories:

Marc Vilajosana

La intel·ligència artificial generativa comença a entrar en el món de l'art visual, sonor i audiovisual
La intel·ligència artificial generativa comença a entrar en el món de l'art visual, sonor i audiovisual | Tara Winstead (Pexels)

Text, imatge, vídeo, música… L’auge de les intel·ligències artificials generatives ha entrat amb força dins del món de l’art, fins al punt que ja s’han atorgat reconeixements a obres creades totalment o parcial amb aquesta tecnologia. El cas més recent és el del fotògraf alemany Boris Eldagsen, qui aquest 2023 ha guanyat un guardó en la categoria Creativitat dels Sony World Photography Awards amb una imatge generada artificialment. L’artista va renunciar en directe al mèrit durant la gala assegurant que “les imatges IA i la fotografia no haurien de competir en un premi com aquest”. Amb tot, situacions com aquesta obren nous interrogants: És art la resposta d’un model de llenguatge generatiu? Pot la intel·ligència artificial ser considerada una autora?

Un dels investigadors pioners en aquesta tecnologia a Catalunya, el doctor Ramon López de Mántaras, considera que no. “La intel·ligència artificial no és un agent moral, així que no pot ser autor. Moltes editorials científiques no l’accepten com a autora perquè has de ser responsable moral de les teves creacions”, ha assegurat el fundador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC durant la presentació de l’informe SWITCH: Tendències per a un audiovisual en canvi, elaborat pel Clúster Audiovisual de Catalunya. L’expert al·lega que la creativitat és “intrínseca a la intel·ligència humana”, ja que moltes vegades sorgeix quan algú trenca les regles preestablertes, com va fer el cubisme amb el punt de fuga únic. “A hores d’ara, no hi ha cap IA que sigui capaç de trencar regles, per definició es dediquen a reproduir patrons”, ha insistit López de Mántaras.

López de Mántaras: “Moltes editorials científiques no accepten la intel·ligència artificial com a autora perquè has de ser responsable moral de les teves creacions”

Tradicionalment, s’ha considerat artista aquella persona que ha concebut i manufacturat una obra, però aquesta idea ha quedat parcialment desfasada en l’era de les tecnologies digitals, segons el matemàtic, doctor en Humanitats i director de la fundació Quo Artis, Lluís Nacenta. “Avui, la música electrònica està 100% assumida i és una especialitat on el músic no fa res. I, tot i això, fer bona música continua sent endimoniadament difícil”, ha expressat l’investigador. Nacenta ha coincidit amb López de Mántaras amb la idea que el que determina l’autoria d’una peça és qui assumeix la responsabilitat, un canvi que associa a la metamorfosi que està experimentant el món laboral.

El nou panorama que ha presentat Nacenta és el que fa ser més prudent a la directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), Karina Gibert. “A vegades, l’escultor és qui té la idea, però són altres els qui la piquen. Hi ha hagut molts pintors que han dissenyat les paletes i tenien minions que posaven les flors. No només es tracta de l’esforç, sinó de la concepció, la idea, qui ha sabut fer la pregunta ben feta”, ha valorat l’experta en IA. La tecnòloga opina que en aquests moments “anem a les palpentes” amb els algoritmes, però que en el futur es pot acabar convertint en “una especialització en el món de l’art”, de la mateixa manera que “hi ha especialistes de la pintura a l’oli”.

Una nova disciplina artística?

En el seu blog personal, Eldgasen remarca que la seva obra no pot ser catalogada com a fotografia feta amb intel·ligència artificial. El creador es refereix al seu treball com a promptografia, un terme proposat pel fotògraf peruà Christian Vinces per designar les imatges produïdes amb algoritmes generatius. Aquesta idea ha estat explorada per la directora de cinema documental Anna Giralt Gris: “La fotografia va trigar uns 20 o 30 anys a explorar un llenguatge propi. Al principi era absolutament mimètic amb la pintura, com el cinema ho va ser amb la fotografia”. “L’art és tecnològic per se, mai ha estat atecnològic”, ha defensat la cineasta i codirectora del +Rain Film Fest, tot plantejant la possibilitat que neixi un nou llenguatge artístic.

Seguint amb aquesta idea, Giralt Gris ha comparat la intel·ligència artificial amb la càmera fotogràfica: “Ara ningú diria que una càmera de fotos és creativa, sabem que és un aparell a través del qual fem art. Són eines que ens permeten ser creatius”. Un argument al qual ha donat suport López de Mántaras, fent menció a la diferència de qualitat entre una fotografia feta per un professional i una feta per un aficionat. “Només aquells que estiguin disposats a fer l’esforç per entendre les tècniques i adquirir les habilitats necessàries seran els que anomenarem artistes”, ha reivindicat.

Giralt Gris: "Ara ningú diria que una càmera de fotos és creativa, sabem que és un aparell a través del qual fem art. Són eines que ens permeten ser creatius”

El combustible de les intel·ligències artificials

Això no obstant, la discussió sobre si la intel·ligència artificial té o no té una creativitat pròpia no és del tot completa sense tenir en compte el material amb què s’han entrenat els algoritmes. A principis de 2023, un grup d’artistes independents va interposar una denúncia col·lectiva a Stable AI, Midjourney i DeviantArt per fer servir obres seves per entrenar Stable Diffusion. Més recentment, la discogràfica Universal Music Group ha demanat a Spotify i Apple Music un blindatge contra els bots que es dediquen a extreure les melodies i lletres de les seves cançons per alimentar models generatius.

Gibert creu que és “evident” que ens cal un nou model de propietat intel·lectual, tot i que ha assenyalat que el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) de la Unió Europea ja prohibeix qualsevol obra derivada sense consentiment. Al seu torn, Nacenta creu que el principal problema és que “aquests sistemes són caixes negres” de les quals no es coneix ni el seu funcionament ni els datasets amb què han estat entrenats. “Open AI no en té res, d’open”, ha fet broma.