Un projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha convertit la tecnologia en una aliada clau per millorar l’atenció als trastorns de la conducta alimentària (TCA), posant el focus en els territoris rurals amb menys accessibilitat a serveis especialitzats. La iniciativa s’ha presentat aquest dijous al Campus Terres de l’Ebre de la URV, a Tortosa, i combina la realitat virtual (RV) immersiva i la connectivitat 5G per oferir sessions psicoterapèutiques supervisades en remot.

El desenvolupament l’ha dut a terme al Centre d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la URV (CISTE) i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre i ha demostrat que la RV pot reduir aquestes desigualtats, cosa que permet que els pacients rebin la teràpia des de casa amb la supervisió remota del professional, que segueix la sessió en temps real a través d’una plataforma. Així doncs, s’evita el desplaçament a centres hospitalaris i es garanteix la qualitat i la seguretat de l’atenció.

El projecte s’ha aplicat durant mig any a deu joves d’entre 12 i 24 anys i els participants es van dividir en un grup experimental que realitzava sessions immersives amb realitat virtual i un altre grup que va seguir el tractament presencial habitual. Amb les sessions immersives es va permetre que els pacients treballessin aspectes clau del tractament, com la percepció corporal, mitjançant avatars configurats segons l’índex de massa corporal real del pacient; i l’ansietat davant del menjar, amb escenaris com el d’un restaurant virtual en què el professional guia la sessió mentre el pacient experimenta l’exposició en 3D.

Com a resultat, la tecnologia no només és viable i segura, sinó que pot contribuir a reduir l’ansietat i canviar la percepció corporal dels adolescents que conviuen amb aquesta patologia. En el grup RV s’ha detectat una reducció de l’ansietat, especialment de l’ansietat tret, indicador de tendències emocionals més estables. Amb el temps, s’ha observat canvis en la percepció corporal pel que ho fa saludable i comporta una millora de l’índex de massa corporal real. Relacionat a la tolerància física, els nivells de cybersickness, una molèstia similar al mateix que pot aparèixer en entorns virtuals, han estat molt baixos i clínicament insignificants, confirmant la seguretat de la intervenció. A escala tècnica, la connectivitat 5G ha permès desenvolupar les sessions en remot de manera fluida i sense interrupcions.