El cantant barceloní Daniel Carbonell, més conegut com a Macaco, va publicar el passat mes d’octubre el videoclip d’A Tu Manera, una de les seves darreres cançons, que ja acumula més de 400.000 visualitzacions a YouTube. Més enllà de l’aspecte musical, l’obra destaca pel fet d’estar confeccionada íntegrament amb Unity 3D, un dels softwares per desenvolupar videojocs més estesos dins del mercat. I és que l’ús dels motors de videojocs fa temps que no es limita únicament a l’oci electrònic, sinó que ha traspassat les seves fronteres per acostar-se a altres disciplines artístiques com el cinema o l’animació, on a poc a poc comencen a disputar l’hegemonia de tècniques tan establertes com el croma amb pantalles verdes.

Un dels autors del videoclip d’A Tu Manera és Rubén Carretón, professor de disseny de videojocs a l’escola en línia Tokio School, qui va formar-se de manera autodidàctica en aquest àmbit després de treballar durant més d’una dècada en el sector de la construcció. “Quan vaig decidir formar-me, al principi volia fer videojocs, però després vaig descobrir que els motors de joc, per dins, tenen un munt de coses, i a l’hora de crear un treball audiovisual, t’ho ofereix tot”, relata. L’encàrrec que va rebre era desenvolupar una animació amb un estil cartoon, raó per la qual va optar per emprar Unity 3D en comptes d’Unreal Engine, l’altre gran programari dins de la indústria. “Els motors gràfics estalvien un munt de treball en els videoclips, ja que amb la intel·ligència artificial pots automatitzar moltes animacions”, assenyala el professor.

Carretón: “Els motors gràfics estalvien un munt de treball en els videoclips, ja que amb la intel·ligència artificial pots automatitzar moltes animacions”

Creat el 2005 per l’empresa danesa Unity Technologies, Unity 3D s’ha convertit en un dels estàndards del desenvolupament de videojocs gràcies a la seva facilitat d’ús i la seva gratuïtat (sempre que no se superin els 100.000 dòlars en ingressos). És una eina utilitzada pel 73% dels estudis que conformen la indústria catalana del videojoc, d’acord amb el Llibre Blanc del sector, i s’ha fet servir per produir èxits internacionals com Hollow Knight, Pillars of Eternity, Cuphead o Firewatch. “A escala de codi, a l’hora de fer videojocs independents, la gent opta sovint per jocs en 2D, i Unity potser és millor per a jocs així i de mòbils”, considera Carretón. El que més valora el professional d’aquest programari és la seva varietat d’opcions: “Permet crear un escenari i afegir models i animacions que pots posar en una línia de temps. A cada objecte li pots afegir molts components, entre ells codi. Això et permet personalitzar cada objecte, afegir-los comportament i, a través del codi, accedir lliurement a cadascun dels components i modificar els seus valors”.

Fotorealisme i facilitat d’ús

El gran competidor de Unity 3D és Unreal Engine, el motor de joc creat per Epic Games, desenvolupadora estatunidenca coneguda mundialment per ser els creadors de Gears of War i Fortnite. El software en qüestió va començar a comercialitzar-se el 1998 i s’especialitza en la qualitat gràfica. “La darrera versió arriba a uns nivells de fotorealisme i de capacitat de manegar molts milions de polígons, escenes gegants, amb una facilitat que sorprèn”, destaca el coordinador acadèmic del grau d’Animació i VFX de La Salle-Universitat Ramon Llull, Sergi Villagrasa. A Catalunya, el seu ús no està tan estès dins del sector del videojoc com Unity, atès que només l’empren el 27% dels estudis, segons el Llibre Blanc. En canvi, sí que ha guanyat la partida dins de la indústria cinematogràfica.

Unity 3D és més majoritari en el sector dels videojocs català que Unreal Engine, però en el món del cinema prospera l'eina d'Epic Games

A més a més de la seva capacitat per produir escenes fotorealistes, el principal motiu de la seva elecció és la facilitat d’ús: mentre que Unity es programa amb el llenguatge C, Unreal Engine ofereix dues possibilitats, C++ i un sistema propi anomenat Blueprint Visual Scripting, que és molt més accessible per a no desenvolupadors. “Aquest llenguatge nodal facilita que algú que no sigui programador, però entengui de 3D, pugui treballar l’aspecte, la llum i molts aspectes automàtics”, explica Villagrasa.

La producció virtual, el croma 2.0

La principal aplicació dels motors de videojocs en el món del cinema és el que es coneix com a producció virtual, una tècnica que consisteix a representar els escenaris digitals que tradicionalment es dissenyaven en la postproducció durant la mateixa filmació de les escenes. “En produccions d’alt nivell ja no tenen croma, tenen un munt de pantalles al seu voltant, en què els actors veuen els entorns, que canvien amb el seu moviment”, desvela el professor de La Salle. Per l’investigador especialitzat en tecnologies creatives i art digital Albert Barqué-Duran, un dels principals avantatges d’aquesta modalitat és la il·luminació: “Quan fas produccions fictícies amb green screen has d’adaptar les condicions de llum al tipus d’entorn en què estàs gravant perquè hi hagi coherència audiovisual. En els nous platós, que combinen motors de joc i pantalles LED, no hi ha postproducció, directament es fa el shooting perquè l’escenari hi és present en el moment de la gravació”.

Això és possible gràcies al baix temps de renderització que ofereixen els motors de videojocs, és a dir, el temps que triga l’ordinador a calcular imatges en alta resolució. Aquests processos suposaven desenes d’hores en el passat, però programes com Unreal Engine han permès reduir-los pràcticament a temps real. “És un motor de videojoc, així que no és tan perfecte a escala física, es menja coses, però a escala visual, t’ho creus”, detalla Villagrasa.

La producció virtual substitueix les pantalles verdes del croma per monitors LED que projecten els escenaris digitals en temps real

Una de les companyies que ha apostat fort per aquesta tècnica és Mediapro, que el passat gener va anunciar la creació de quatre centres de producció virtual als Estats Units i Espanya, el primer d’ells a Barcelona. “El gran canvi és que es gira el flux de treball en rodatges tradicionals. Tot allò que era postproducció passa a ser el primer punt en què es comença la producció”, assenyala el CTO del grup mediàtic, Emili Planas. Aquest canvi pot generar un estalvi de costos o un augment de llibertat per a l’equip creatiu i, a escala interna, també permet una mobilitat més gran de personal: “Les eines gràfiques han fet que la gent que treballa sobre aquestes eines puguin estar treballant en projectes que normalment eren molt específics i dedicats. Els que feien publicitat gairebé no feien tele, i ara els que fan tele també fan publicitat i realitat virtual”.

Els motors de videojocs també es poden fer servir en el que es coneix com a previsualitzacions o layouts, que consisteix a dissenyar uns escenaris senzills i de baixa resolució perquè el director i els encarregats de decidir els plans i el moviment de les càmeres puguin fer-se una idea de com quedarà tot abans de començar a gravar. “Els storyboards passen de ser 2D com eren històricament a ser escenes 3D que es poden controlar i dissenyar”, exemplifica Barqué-Duran. Pel lead manager de Virtual Production de Mediapro, Isaac Bergadà, l’ús d’aquestes tècniques amplia enormement la visió dels cineastes: “Creativament, se’ls obre un món nou que fa més accessible la creativitat que tenen dins del cap”.

Un ecosistema com el de Mediapro, en què es treballa no només amb cinema, sinó també en moltes altres àrees audiovisuals, és el laboratori ideal per comprovar quins són els entorns on encaixen millor aquests programaris. “Nosaltres no utilitzem una sola tecnologia. Unreal Engine gairebé sempre la fem servir barrejada, sigui amb Unity o amb altres programes de generació de renders en 3D”, assenyala Bergadà. També combinen l’ús de la producció virtual amb monitors LED amb les tradicionals pantalles verdes, dues tècniques que dins la companyia empren de manera complementària, tal com detalla Planas: “Si has de contaminar la imatge amb el que tens al voltant de l’acció, de la llum que té, és millor fer-ho amb LED; si el contingut que tens de fons no estàs segur si tindrà un to de color o un altre, o potser has de moure un objecte, potser és millor fer-ho amb croma”.

Una oportunitat laboral

Sigui com a substitut de les tècniques actuals o com a una nova eina, sembla clar que els motors dels videojocs han arribat al món del cinema per quedar-s’hi. “El 2023 és el moment clau de la producció virtual. Ho demostra no només la producció, sinó les escoles, que des de fa mesos han començat a generar nou talent en aquest àmbit en tota mena de produccions”, assegura Planas, qui té clar que aquesta modalitat “obrirà nous llocs de treball que fins ara no existien”. Per Villagrasa, l’ús de Unity i Unreal Engine pot ser aprofitat especialment per la televisió low-cost: “Per cinema encara ho veig un pèl lluny, però les sèries amb un pressupost molt més petit, que no es poden permetre temps de renderització elevats, és quelcom que poden explotar”.