La programació és una habilitat cada vegada més preuada en la societat actual. Els desenvolupadors informàtics no són només un dels perfils més cercats en el mercat laboral, sinó que també són els professionals digitals amb el salari més alt a l’Estat espanyol. En aquest sentit, no és d’estranyar que les escoles vulguin introduir aquesta matèria als currículums com més aviat millor, però sovint es topen amb la manca de coneixements del professorat. Per resoldre aquest impediment, sorgeixen start-ups com Minicoders o CodedArena, companyies que aposten per la gamificació per ensenyar els fonaments bàsics de la programació informàtica.

Aprofitar els referents digitals dels més petits

En tractar-se d’una plataforma orientada als infants, els impulsors de Minicoders van voler fixar-se en quin tipus de continguts consumeixen a internet. “Ens va semblar apropiat que, de la mateixa manera que havíem pensat a crear una experiència que estigués on ells sónara, els elements educatius fossin assimilables a la seva experiència digital habitual”, relata el CEO de la companyia, Rubén Aparicio. És per aquesta raó que han creat una plataforma mixta, composta per una aplicació mòbil que presenta les formacions en format vídeo i una sèrie d’activitats lúdiques que es duen a terme en el metavers.

El primer element de l’equació és l’app, amb la qual els infants aprenen els continguts a través d’uns vídeos que s’han creat i editat “en un estil similar al que es troben a YouTube”. A través d’aquest software, els nens i nenes poden veure els continguts audiovisuals que se’ls ofereix, però també interactuar amb un xatbot que els assisteix. És en aquest entorn on es produeix l’aprenentatge teòric, que per l’edat que va dirigida (dels sis als 12 anys), se centra en la programació no-code per blocs: “Quan ensenyes fonaments de programació, no comences per Python. Interessa que entenguin les estructures lògiques que hi ha darrere”. A més a més, han comprovat que, amb aquesta tècnica, “els nens amb dislèxia i trastorns d’atenció no tenen cap problema per superar els reptes”.

Minicoders crea experiències educatives que els infants poden experimentar des de 'Roblox' i 'Minecraft', que consideren "autèntiques xarxes socials pels nens"

Tanmateix, l’element diferencial de Minicoders és l’aplicació dels coneixements teòrics, que es duu a terme a través d’activitats lúdiques al metavers. A la pràctica, la companyia pretén desenvolupar diverses experiències basades en els principals entorns digitals que habiten els menors a la xarxa, que són bàsicament dos títols: Roblox i Minecraft. L’elecció d’aquests videojocs es deu al fet que “són autèntiques xarxes socials pels nens”, segons Aparicio. La primera experiència que han creat, Magic School, es juga des de Roblox i consisteix en una escola de màgia en què la mainada ha de preparar pòcimes màgiques per superar les missions. De manera similar a Scratch, els jugadors han de moure blocs i ajuntar-los per executar ordres lògiques, però la diferència principal és el context narratiu en què ho fan i l’entorn 3D del joc, que busca ampliar la seva immersió. “Utilitzem el joc com un vehicle educatiu, però sense renunciar als elements d’entreteniment”, remarca el cofundador de la start-up.

La creació de Minicoders ha estat un procés accelerat, atès que les primeres validacions les van dur a terme durant el Nadal de 2021, quan formaven part de la incubadora barcelonina Nuclio, i la companyia ha llançat la seva primera experiència aquest mes de juny. Això no obstant, els impulsors continuen treballant en futures aplicacions, tant per Roblox com per Minecraft. En aquests moments, el target principal són les famílies amb fills, però Aparicio admet que algunes escoles ja s’han posat en contacte amb ells per estudiar la possibilitat d’introduir el seu producte en els seus currículums educatius, i que és un mercat que exploraran quan tinguin la solució més treballada amb els pares. En aquests moments, Minicoders es troba disponible en castellà i anglès i té previst incloure sis nous idiomes, entre els quals es troba el portuguès i diverses llengües asiàtiques. “Tant de bo arribem al català com més aviat millor, però segurament hi arribarem quan hàgim tingut un èxit que ens proporcioni el volum d’usuaris”, comenta el CEO de l’empresa.

Aprendre Python amb elements de rol

Mentre que Minicoders se centra a donar a conèixer les bases del pensament computacional, CodedArena va una passa més enllà i aposta per Python, el llenguatge de programació més popular segons l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE), el segon més utilitzat pels professionals segons SlashData i el cinquè més demandat per start-ups. “És molt senzill d’entendre i aprendre respecte a altres llenguatges de programació, i és molt fàcil començar a fer coses pocs minuts després. És per això que s’està establint a tot el món en l’àmbit educatiu”, argumenta el CEO i cofundador de la companyia, Jordi Rubio.

La via que han escollit per ensenyar aquest mètode de programació no és altra que els videojocs. “CodedArena no és una plataforma gamificada ni és una plataforma que et doni recompenses quan resols exercicis. És un videojoc”, remarca el seu cofundador. Basat en els jocs de rol en línia, els jugadors han d’anar superant missions en les quals aprenen diversos conceptes rellevants que han de combinar per elaborar programes cada vegada més complexos. “La nostra intenció no és regalar el coneixement a l’estudiant, sinó que s’esforci i adopti un pensament lògic i matemàtic per desenvolupar algoritmes”, assenyala Rubio. Els reptes es duen a terme en un món de fantasia medieval, i amb les monedes virtuals que obtenen per cada èxit, els alumnes poden adquirir nous aspectes visuals pel seu personatge, la qual cosa els permet també aprendre a administrar la seva economia.

CodedArena gamifica l'aprenentatge de Python a través d'un joc de rol en línia de fantasia medieval, amb personalització d'avatars i competicions

En aquests moments, CodedArena s’està fent servir a una trentena d’escoles de l’Estat espanyol, la meitat de les quals són catalanes. Després de tres anys treballant amb centres educatius, Rubio considera que no hi ha una edat fixa recomanada per començar a fer servir la seva solució, sinó que depèn molt de la maduresa digital del currículum educatiu: “Tenim escoles que estan utilitzant CodedArena a sisè de Primària, i en tenim d’altres que a quart d’ESO els està costant. La diferència és que els primers tenen un projecte STEM molt ben consolidat i fort des de Primària, mentre que els segons acostumen a ser col·legis que estan arribant tard a incorporar la tecnologia a les seves aules”.

CodedArena és el resultat de quatre anys de prototips diversos que es va començar a testejar a les escoles durant el curs 2018/19 i es va llançar en ferm el 2020, coincidint amb la pandèmia. En l’actualitat, disposen de dues campanyes amb 32 missions cadascuna, que en funció del centre educatiu pot arribar a suposar fins a dos anys de treball. La companyia està desenvolupant les dues pròximes experiències, però també complementa els paquets principals amb competicions en línia recurrents, en els quals poden enfrontar-se a estudiants d’altres escoles i aconseguir aspectes visuals exclusius per als seus personatges. Ara per ara, l’aplicació està disponible en castellà i en anglès, i l’àrab també s’ha plantejat. “Adaptar-la a qualsevol idioma és una qüestió d’oportunitat, i qualsevol pas comporta una sèrie de despeses. Vam estar parlant amb la Generalitat per intentar arribar a alguna mena d’acord per tenir-lo en català, però sempre es complica”, desvela Rubio.