Catalunya lidera el desplegament de bateries i ja suma més de 2.300 MW amb permisos
El Govern vol convertir l’emmagatzematge energètic en una infraestructura estratègica per reforçar la xarxa i impulsar una nova indústria vinculada a les bateries.
Categories:
Catalunya vol situar-se al capdavant de la nova indústria de l’emmagatzematge energètic amb bateries. El país ja disposa de 2.334 MW de potència amb permisos d’accés i connexió per a projectes de bateries stand alone, la xifra més elevada de l’Estat, i té 1.981 MW més en tramitació, segons les dades exposades pel Govern.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que Catalunya ha de convertir l’emmagatzematge en una peça central de la transició energètica. “Volem que Catalunya sigui un referent en el desplegament de l’emmagatzematge d’energia”, ha assegurat durant la inauguració de la primera edició del Battery & Energy Storage Tech Europe, celebrada aquesta setmana a Fira de Barcelona.
L’aposta respon a una necessitat cada vegada més evident: produir energia renovable no és suficient si no es pot guardar i utilitzar quan realment fa falta. Les bateries permeten acumular electricitat en moments de molta generació, especialment solar, i retornar-la a la xarxa quan la producció disminueix o la demanda augmenta.
Les bateries, la peça que ha de donar flexibilitat al sistema
El desplegament de renovables introdueix més variabilitat en la generació elèctrica. L’energia solar i eòlica no produeixen sempre al mateix ritme que consumeixen les llars i les empreses, de manera que calen sistemes capaços d’equilibrar oferta i demanda.
“L’emmagatzematge és l’eina principal per donar flexibilitat, reforçar la seguretat de subministrament i reduir els excedents renovables que avui encara es perden”, ha afirmat Paneque. El Govern planteja que les bateries participin en l’operació del sistema a diferents escales, des de l’autoconsum i les comunitats energètiques fins als grans projectes connectats a la xarxa.
Catalunya ja disposa de 2.334 MW amb permisos d’accés i connexió per a projectes de bateries, la xifra més alta de l’Estat.
La consellera també ha assenyalat la dimensió industrial d’aquesta tecnologia. Catalunya, ha defensat, ha d’aprofitar el desplegament de bateries no només per transformar el sistema energètic, sinó també per crear activitat econòmica, capacitat tecnològica i indústria al voltant de l’emmagatzematge.
Catalunya lidera els projectes de bateries a l’Estat
Les dades disponibles situen Catalunya com el territori de l’Estat amb més projectes de bateries en desenvolupament. Segons les dades de Red Eléctrica actualitzades a finals de març de 2026, Catalunya havia obtingut llum verda per a 2.021 MW de potència, per davant d’Andalusia, amb 1.751 MW.
Les dades més recents aportades pel Govern eleven aquesta capacitat fins als 2.334 MW amb permisos d’accés i connexió per a instal·lacions stand alone. A aquesta potència s’hi afegeixen 1.981 MW de projectes que continuen en tramitació.
Paral·lelament, la Direcció General d’Energia ha autoritzat 41 projectes d’emmagatzematge, amb una potència conjunta de 360 MW, mentre que hi ha uns 159 projectes més en diferents fases de tramitació.
1.981 MW més d’emmagatzematge es troben actualment en tramitació a Catalunya.
Aquest creixement s’ha vist afavorit, segons el Govern, pel nou marc jurídic establert pel Decret llei 22/2025, que fixa un procediment específic per a la tramitació d’aquest tipus d’instal·lacions i ha contribuït a generar més confiança entre els agents del sector.
L’objectiu és que aquest desplegament serveixi també per reduir la dependència energètica. Paneque ha recordat que Catalunya suporta una factura anual d’uns 10.000 milions d’euros associada a aquesta dependència i ha defensat que les bateries han de convertir-se en “una infraestructura industrial de primer ordre” al país.
El repte continua sent desplegar més renovables
El lideratge en emmagatzematge contrasta, però, amb una implantació encara limitada de les energies renovables a Catalunya. La mateixa consellera ha reconegut que el país arrossega “cert endarreriment” en aquest àmbit.
Tot i això, el Govern considera que el 2026 pot marcar un punt d’inflexió, especialment en l’energia solar fotovoltaica. Durant el primer semestre de l’any, la potència fotovoltaica en servei ha passat, segons les dades aportades per l’Executiu, de 214 a 521 MW.
El Govern vol situar les bateries al centre de la transició energètica per donar flexibilitat i seguretat al sistema elèctric.
La combinació de nova generació renovable i capacitat d’emmagatzematge ha de permetre avançar cap a un sistema més flexible i menys dependent de fonts externes. “Les renovables ens permeten produir energia neta. L’emmagatzematge ens permet utilitzar-la amb intel·ligència i amb seguretat”, ha resumit Paneque.
El futur Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya situarà precisament l’emmagatzematge al centre de l’estratègia energètica, amb tres àmbits: l’emmagatzematge elèctric, la hidràulica de bombament i, a més llarg termini, l’emmagatzematge geològic.
Barcelona concentra el debat sobre la nova indústria de les bateries
El moment de creixement del sector coincideix amb la celebració a Barcelona de la primera edició del Battery & Energy Storage Tech Europe, un nou congrés de Fira de Barcelona dedicat a les bateries i a l’emmagatzematge energètic.
L’esdeveniment reuneix més d’un centenar d’empreses, institucions i associacions i més de 70 experts internacionals, amb representants de diferents baules de la cadena de valor. La zona d’exposició compta amb més de 50 empreses i entitats, entre les quals hi ha companyies energètiques, centres de recerca i organismes públics.
El congrés aborda des de noves tecnologies i materials per fabricar bateries fins al reciclatge, la segona vida, la seguretat, la regulació i el finançament. Entre les solucions presentades hi ha nous materials menys dependents de matèries primeres crítiques i sistemes de seguretat per a l’emmagatzematge i la càrrega de bateries de liti.
Barcelona acull la primera Battery & Energy Storage Tech Europe, amb més de 100 empreses i institucions i 70 experts internacionals.
També hi tenen presència actors de l’ecosistema català com Battech i Eurecat, que han presentat un mòdul de bateria desenvolupat amb criteris de reutilització, reparabilitat i reciclatge. El projecte aposta per facilitar el desmuntatge i la substitució dels diferents components de la bateria, en contrast amb sistemes més difícils de reparar o recuperar.
Per a Fira de Barcelona, el desenvolupament d’aquesta indústria té també una dimensió de sobirania tecnològica europea. El director de desenvolupament de la institució, Santi Blanco, ha assenyalat que la fabricació de bateries ha estat tradicionalment molt concentrada en fabricants asiàtics i que Europa necessita reforçar la seva capacitat industrial.
El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha definit el sector com “totalment estratègic” per a la sobirania tecnològica de Catalunya, l’Estat i Europa, i ha qualificat el nou saló d’“aposta de futur” de la institució.
Amb més de 2.300 MW de projectes amb permisos i gairebé 2.000 MW addicionals en tramitació, Catalunya parteix d’una posició privilegiada per desenvolupar l’emmagatzematge. El repte ara serà convertir aquest volum de projectes en capacitat real d’emmagatzematge i, al mateix temps, aprofitar-ne el desplegament per construir una indústria pròpia al voltant de les bateries.