Sigui per l’ampli ventall d’oportunitats laborals, sigui pels alts sous que acostumen a comportar, la programació és una de les habilitats més ben valorades en l’actualitat. Malgrat que el low-code i el no-code cada vegada tenen més presència, la disciplina es considera encara ara crucial per a moltes professions, però no es tracta d’uns coneixements que es dominin de la nit al dia. “És molt fàcil ensenyar conceptes complexos de forma complexa, però és molt difícil ensenyar una cosa complexa de manera senzilla”, opina l’enginyer electrònic Ramon Santamaria, qui durant les classes que impartia sobre desenvolupament de videojocs va trobar la necessitat de disposar d’una eina que facilités aquest procés. Una tecnologia que, per manca d’alternatives, va acabar creant ell mateix i que avui és emprada arreu del món: Raylib.

Creada l’agost de 2013, Raylib és una biblioteca de programació de videojocs que aposta per la simplificació de funcions amb la intenció d’automatitzar el màxim de processos possibles. “La majoria d’eines, amb l’excusa de donar-te el control absolut, et fan escriure una dotzena de crides simplement per crear una finestra, que els alumnes han d’aprendre”, assenyala Santamaria. En aquest exemple en concret, a Raylib només s’ha d’especificar l’amplada i llargada de l’objecte i el títol que hi apareixerà a través de la funció initwindow. L’enginyer admet que, dins del sector, aquesta pèrdua de control és considerada “un sacrilegi”, però prefereix donar prioritat a l’ensenyament.

Raylib ha anat evolucionant amb el pas del temps gràcies al 'feedback' rebut a través de les classes on s'ha fet servir i dels usuaris d'arreu del món

Una decisió que, tenint en compte els resultats, ha funcionat. L’eina ja està a adaptada a 60 llenguatges de programació diferents, recentment ha llançat la versió 4.0 i compta amb una comunitat de gairebé 6.000 usuaris a Discord. “Com que l’utilitzava per ensenyar i he estat a diferents llocs, he anat fent més gran el producte a partir del feedback de la gent”, detalla Santamaria. Després d’anys de donar-se a conèixer per internet i d’actualitzar-se constantment, el projecte va ser reconegut amb el Google Open Source Peer Bonus el 2019, premi que va repetir el 2021 i que va donar un impuls important a la tecnologia. No només això, sinó que el 2020 Raylib va ser seleccionat per participar en el programa MegaGrants d’Epic Games, una iniciativa per impulsar iniciatives de l’àmbit digital.

Una de les claus d’aquest creixement s’explica pel fet que, des del primer moment, Raylib és una tecnologia publicada en codi obert. “Fer una tecnologia de codi obert permet que moltíssima més gent la utilitzi, la provi i et trobin errors, i això t’ajuda a millorar la tecnologia. Li dona una certa credibilitat i robustesa per després poder-la utilitzar per crear les eines”, assegura l’impulsor de la biblioteca de programació. Si bé aquesta condició no li ha reportat beneficis econòmics directes, sí que ha aconseguit un “reconeixement mundial” que valora positivament.

De la tecnologia general a les eines específiques

Tanmateix, Santamaria ha estat convalidant durant els darrers anys la gestió i actualització de Raylib amb consultories tecnològiques i classes en centres formatius, la qual cosa limitava el seu marge d’actuació. És per això que el 2018 va decidir muntar Raylib Technologies, una marca sota la qual desenvolupar noves eines tecnològiques independents que seguissin els valors fundacionals de la biblioteca: “La senzillesa d’ús, la simplicitat, la portabilitat i que siguin multiplataforma”.

Aquesta iniciativa sorgeix després de descobrir una important mancança d’opcions independents dins del mercat: “Unity o Unreal són dos motors increïbles que, dins seu, tenen mil eines increïbles, però sempre estan dins; hi ha molt poques eines que siguin independents”. En aquesta línia, Santamaria ha publicat fins avui un total de 10 eines diferents, entre les quals trobem rFXGen, un generador d’efectes de so per a videojocs, o rGuiIcons, un editor d’icones. A diferència de Raylib, aquests programes són productes comercials, que es poden fer servir gratuïtament en línia, però que també es poden descarregar amb funcionalitats addicionals a canvi d’una donació. Aquest mètode de monetització, segons relata l’emprenedor, li serveix per veure quin preu està disposat a pagar el públic per les seves creacions.

Raylib Technologies ha desenvolupat 10 eines independents i específiques que segueixen la filosofia de Raylib: senzillesa d'ús i portabilitat

Tota nova eina que Santamaria es planteja desenvolupar passa primer per una exhaustiva anàlisi de mercat, la qual cosa li ha permès identificar un forat de mercat que té intenció de cobrir: “La gràcia del món de les eines, a diferència del món dels videojocs, és que no n’hi ha massa. Per exemple, per fer rImageShield, que és una eina per amagar missatges dins d’imatges, fent l’anàlisi de mercat per veure quines aplicacions hi ha hagut en els últims 30 anys, n’hauré trobat entre 40 i 50, que és ridícul”. Sigui com sigui, una de les claus que explica l’elevat l’èxit de Raylib Technologies és el seu ritme de producció: “Tu vas a una empresa que desenvolupa eines i són processos de molta gent i molts mesos, a més a més del manteniment. Jo m’he muntat els processos per poder desenvolupar molt ràpidament i treure versions de l’eina cada poc temps”.