A principis d’any, la distribuïdora de videojocs Team17 va anunciar la seva entrada en el món dels NFT (non-fungible tokens, criptovalors no fungibles) amb un projecte basat en una de les seves grans franquícies, Worms. La notícia no va agradar a la comunitat de seguidors de la companyia ni a un gran nombre d’estudis que treballen amb ells, com Aggro Crab (Going Under), Playtonic (Yooka-Laylee), els sevillans The Game Kitchen (Blasphemous) o els catalans Studio Koba (Narita Boy), que van emetre sengles comunicats a través de xarxes socials. Menys de 24 hores després, l’empresa va comunicar la cancel·lació del projecte i la seva retirada de l’entorn NFT.

El cas de Team17 és només un exemple d’una tendència que s’està vivint aquests darrers mesos: l’entrada de les principals companyies de videojocs en l’entorn dels actius digitals i la posterior negativa d’una part important de l’audiència. Ubisoft va ser la primera de les grans a endinsar-se en la tecnologia blockchain a través d’Ubisoft Quartz, una sèrie de NFT centrada en el videojoc Ghost Recon Breakpoint, que consisteix en uns actius digitals que permeten usar elements cosmètics únics com pistoles, cascs o armilles dins del joc. Més endavant també s’hi han sumat Atari, amb una col·lecció basada en caixes d’obres clàssiques, o Sega, que encara no ha llançat cap iniciativa, però sí que ha registrat un logotip i una marca relacionada.

Altres gegants que s’han mostrat interessats són Electronic Arts, Take-Two o Zynga, mentre que els responsables de Nintendo han declarat que els metaversos i els NFT són un espai que volen “explorar”, però que encara no veuen clar que es puguin relacionar amb l’entreteniment.

Ubisoft, Atari o Sega ja han fet els seus primers passos en el món dels NFT, malgrat l'oposició de videojugadors i desenvolupadors

Tanmateix, l’entusiasme que les corporacions mostren amb aquest nou món no acaba de ser el mateix que comparteixen els treballadors del sector. D’acord amb un informe de la Games Developers Conference (GDC), un 70% dels professionals no té cap mena d’interès en els criptovalors no fungibles, mentre que el 72% tampoc vol implementar les criptomonedes com a mètode de pagament de les seves obres. “Tot el que es ven, a escala publicitària, que es podria fer amb un NFT, ja es pot fer amb tecnologia actual, que no és contaminant i no té tots els seus problemes”, opina el CEO i cofundador de l’estudi de videojocs barceloní Undercoders, David Jaumandreu. “Al World of Warcraft o al Counter Strike, quan compres o desbloqueges una arma que està assignada al teu compte d'usuari, ja la pots vendre i intercanviar amb altres usuaris, no necessites un NFT per fer-ho”, detalla el desenvolupador català.

Aquesta oposició dels professionals s’ha fet notable a través de les xarxes socials, un moviment que el fundador d’Undercoders associa a l’augment de visibilitat dels petits estudis: “Els devs tenen molta més veu, i això és quelcom que fa 15 anys no ens ho podíem pensar. Fa 15 anys, Blasphemous hauria estat un joc de Team17, i no un joc de The Game Kitchen. Ara poden fer molt més soroll”. El creatiu també opina que actualment existeix una major conscienciació sobre les qüestions ambientals, un dels principals motius que expliquen el rebuig cap a l’ús de tecnologies basades en blockchain.

Jaumandreu: “Tot el que es ven, a escala publicitària, que es podria fer amb un NFT, ja es pot fer amb tecnologia actual, que no és contaminant i no té tots els seus problemes”

L’auge dels ‘play to earn’

Paral·lelament a la promoció de sèries de NFT inspirades en franquícies de videojocs, la indústria també s’està interessant en els models play to earn, un tipus d’obres en què els jugadors inverteixen el seu temps a entrenar i fer créixer una sèrie de valors digitals que, més endavant, poden vendre a altres usuaris per un valor superior al que el van comprar. Jaumandreu creu que aquesta classe de títols són especialment atractius per a les empreses especialitzades en jocs free to play: “Tothom sap que l’usuari que passa més temps en un joc és el que, normalment, acaba gastant més. I, veient esquemes tipus Roblox, suposo que es freguen les mans quan prometen que pots fer diners jugant”.

Una de les companyies que s’ha especialitzat en la producció de videojocs play to earn basats en NFT és la barcelonina MIT Software, que també ofereix altres solucions dins de l’ecosistema blockchain. “Es tracta de poder lligar el nom de les criptomonedes amb projectes que darrere tenen una comunitat o una finalitat a escala empresarial”, desvela el CEO de l’empresa, Miquel Taulé, qui confirma que el 95% de les consultes que reben tenen a veure amb aquesta nova modalitat. El gestor de MIT Software reconeix que, actualment, els jocs NFT solen ser “bastant avorrits”, raó per la qual ells intenten aportar-li una capa extra d’entreteniment: “Nosaltres els fem en 2D o 3D, amb una història darrere, i els desenvolupem normalment amb Unity 3D, que permet que les aplicacions funcionin tant amb navegador com amb mòbil”.

Taulé: “Es tracta de poder lligar el nom de les criptomonedes amb projectes que darrere tenen una comunitat o una finalitat a escala empresarial”

Però com s’inicia un projecte d’aquesta mena? “El primer pas és crear un token a través dels smart contracts. A partir d’aquí es crea una pàgina de prevenda del token, on s’explica tot el road map del projecte, quina finalitat té, com els usuaris que inverteixin poden participar o com funciona a escala de sostenibilitat”, assenyala Taulé. Amb la prevenda realitzada, els criptoactius han de passar posteriorment per un període de farming per fer créixer el seu valor. Aquesta fase és clau per determinar l’èxit comercial del projecte, ja que molts acaben fracassant a causa de la venda de valors per part dels principals inversors. “Per això és important, a l’hora de crear els smart contracts, posar mesures com limitar el nombre de tokens, bloquejos de venda abans de sis mesos o percentatges de benefici per part de les plataformes”, puntualitza, una sèrie d’accions que dins del sector es coneixen com a mesures antibalenes.

D’entre tots els jocs d’aquest estil, Axle Infinite és el gran exponent del mercat. Aquest videojoc en línia de criança i combat de criatures, publicat per l’estudi vietnamita Sky Mavis el 2018, registra més de 2,8 milions d’usuaris diaris i ja ha mogut més de 3.600 milions de dòlars dins del seu marketplace. Això no obstant, els desenvolupadors de videojocs tenen dubtes amb aquests models. “Penso que l’entreteniment ha de ser entreteniment, i si també és feina, tenim un problema com a societat”, defensa Jaumandreu, qui considera que el mateix disseny de la jugabilitat d’aquestes obres se centren en “captar molt ràpidament” els jugadors i fer-los entrar en un cicle repetitiu. “La idea d’una no centralització on es poden distribuir les teves creacions amb un cert copyright crec que és molt atractiva, però les implementacions que estem veient van en un sentit contrari”, afegeix el fundador d’Undercoders.

'Axle Infinte' és un dels grans exponents de videojocs 'play to earn' basats en NFT, amb més de 2,8 milions d'usuaris diaris

Per la seva banda, Taulé creu que aquesta negativa es deu majoritàriament al desconeixement: “Segurament moltes empreses no estan introduïdes en el món de les criptomonedes, així que ho veuen com el diable. La societat està superdesinformada perquè és una cosa molt nova i ha tingut molt mala publicitat”. Tot i admetre que els jocs play to earn es troben “a l’edat de Fred Picapedra”, el CEO de MIT Software subratlla la velocitat en què aquestes tecnologies estan evolucionant i la importància de continuar investigant per assegurar la seva sostenibilitat: “S’ha de treballar molt més perquè tot el consum energètic sigui minso, perquè si parles d’un projecte d’autosostenibilitat i criptomonedes, vagi en concordança i faci servir una xarxa blockchain que gasti molt poc”.