La segona edició de la Conferència 4D reivindica una digitalització al servei de la ciutadania
La trobada, coorganitzada per Xnet i Accent Obert, ha reunit experts nacionals i internacionals per analitzar l’estat dels drets digitals i conèixer casos concrets
Categories:
“Ens hem d’organitzar per defensar una digitalització democràtica”. Així ha iniciat l’activista pels drets digitals i directora de Xnet, Simona Levi, la segona edició de la Conferència 4D, la trobada coorganitzada per Xnet i Accent Obert que posa al centre la digitalització democràtica i els drets digitals i que s’ha convertit en un punt de reunió d’experts nacionals i internacionals amb la ciutadania per debatre i conèixer quin és l’estat d’aquests drets. “Des d’Accent Obert, creiem que és la nostra feina crear espais de debat com el d’avui que determinaran el nostre futur col·lectiu al món digital”, ha exposat el president de la fundació, Genís Roca, “tothom pot sumar a la causa i, qui no vulgui aportar, almenys que no molesti”.
Una de les ponents convidades ha estat Rasha Abdul Rahum, estratega en tecnologia, drets humans i justícia; que ha centrat el seu discurs en l’esdevenir de les lluites i l’estat actual de la Unió Europea (UE). L’experta, crítica amb la política europea, ha reclamat un pas més enllà per part de les institucions. “Fins ara, la UE imposa multes a algunes investigacions en curs, però les multes no són suficients i no acostumen a canviar el comportament de les grans companyies”, ha recalcat, “Europa hauria d’escoltar les veus de la població per una millor regulació i les lleis fundacionals estan dissenyades per protegir les big tech, però també per protegir els ciutadans”. Així i tot, ha descartat que el camí ideal sigui el de la desregulació, fet que “no faria Europa més competitiva” i que està en joc els drets dels ciutadans, l’erosió de la democràcia i la competència; mentre les corporacions multinacionals segueixen actuant amb impunitat. “No fer canvis té costos més elevats que inclinar-se”, ha conclòs.
Rahum: “Fins ara, la UE imposa multes a algunes investigacions en curs, però les multes no són suficients i no acostumen a canviar el comportament de les grans companyies”
Per Simona Levi, aquesta combinació passaria per la digitalització democràtica, una transició digital basada en els drets fonamentals i la cooperació des del disseny i per defecte; amb la digitalització sobirana, on cada persona o entitat pugui controlar l’ús i la destinació de continguts creats i les dades generals. “Des de ben petits, a l’escola, ja es treballa amb software propietari i hem d’intentar que aquesta capa bàsica, el kit digital bàsic, sigui de codi públic europeu per, almenys, totes les entitats públiques”, ha reivindicat. Aquest, segons ha informat, hauria de ser auditable i obert “per tal que totes les persones puguin desenvolupar-lo sense haver de tornar enrere”. Un dels projectes destacats en aquest àmbit són els EDIC (Consorcis Europeus d’Infraestructures Digitals) sobre Digital Commons, que són instruments jurídics dissenyats per donar suport i facilitar la implementació de projectes com, en aquest cas, l’impuls d’un nou format per la creació digital en l'àmbit estructural i aplicatiu.
Dos altres casos presentats a la Conferència 4D com a exemple que és possible crear infraestructures públiques digitals és The India Stack, de l’Índia; i The Sovereing Tech Fund, d’Alemanya. Pel que fa al primer, iniciat el 2016, es tracta d’una infraestructura en forma d’identitat digital que permet l’accés universal a serveis públics i financers als negocis i a la comunitat, deslliurant-se així de les empreses privades més poderoses. En relació amb la iniciativa alemanya, de 2022, es tracta de finançar projectes tecnològics, siguin de gran o de petit abast, que protegeixen la democràcia i els drets fonamentals. “La infraestructura al segle XX no és física només i hem de començar a entendre que necessitem una tecnologia compartida”, ha explicat la seva cofundadora del The Sovereign Tech Fund, Adriana Groh, “és una feina pública, on l’administració no disposa de prou eines per fer-ho possible”.
La lluita contra la desinformació
“La desinformació no és un invent d’internet ni una qüestió d’ara”, ha subratllat Levi, “les grans mentides que estan fent trontollar el sistema democràtic no són de la gent, perquè no tenim ni els diners ni els altaveus; els grans actors són els governs, partits polítics, grans fortunes, grans corporacions i mitjans de comunicació”. Per fer front a la situació actual de desinformació, ha recomanat fixar-se en el camí dels diners. “S’ha de dividir entre la lliure circulació de la informació, de la que té diners a la que és lliure de diners”, ha insistit, sense oblidar tampoc altres aspectes clau com la verificació de fonts, la traçabilitat, qui fa el pagament o quin possible interès hi ha darrere d’una informació.
Levi: "Les grans mentides que estan fent trontollar el sistema democràtic no són de la gent, perquè no tenim ni els diners ni els altaveus; els grans actors són els governs, partits polítics, grans fortunes, grans corporacions i mitjans de comunicació"
Un exemple de desinformació presentat durant la jornada, de la mà del president de Xnet, Sergio Salgado, ha estat el d’Alex Jones, que demostra com les notícies falses poden convertir-se en un negoci basat en la manipulació i la por. Jones és un presentador d’èxit que l’any 2015 va difondre que els governs estatunidencs estarien posant químics a l’aigua que tornen homosexuals a les granotes. Entre les seves teories de la conspiració, destaca la que afirmava que el tiroteig de 2012 a l’Escola Primària Sandy Hook, on van morir 28 persones, eren operacions de falsa bandera. Per aquesta notícia, se’l va condemnar el 2024 a pagar a les famílies de les víctimes 1.487 milions de dòlars en conceptes de danys i perjudicis.
Futbol, pirateria i danys col·laterals
Des del 2020, LaLiga de futbol espanyol va començar la persecució contra la pirateria, cosa que s’ha intensificat el 2024. La Conferència 4D, de la mà del director de tecnologia d’Accent Obert, Pep Masoliver, ha analitzat el cas entre LaLiga i Cloudfare. Arran d’aquesta persecució, l’òrgan presidit per Javier Tebas va bloquejar Cloudfare, una de les plataformes més usades al món per protegir i accelerar aplicacions web, fet que moltes pàgines d’arreu de l’estat espanyol acabin veient-se afectades de forma recurrent. “No es tracta només de futbol”, ha mencionat, “és una qüestió de drets digitals i del model de governança d’internet que volem com a societat”. Per aquest motiu, des d’Accent Obert s’ha impulsat la xarxa de monitoratge digital, un conjunt de sensors d’observació instal·lats als territoris de parla catalana on es monitoren els bloquejos de pàgines web.